dissabte, de juliol 12, 2008

Tres mons, una manera de veure la història

Durant aquest cap de setmana a Móra d'Ebre, te lloc una festa, o segurament millor dit una fira mercat d'ambientació medieval: La Mora Morisca, el seu lema sempre ha sigut; Tres visions un sol món i fa referència a que a la població en aquella època hi vivien en convivència les tres grans cultures del moment (en aquesta part del món) ,cristians, hebreus i musulmans. Aquesta petit racó del planeta, ha sigut per la seva particularitat, frontera natural i zona de pas riu amunt riu avall, la qual cosa afavoreix una certa facilitat per albergar gent de tots els tipus, igual com en el seu temps ho van ser les ciutats amb ports.
El dia a dia feia que la manera de viure fos natural, i es que els que un dia manaven adoraven a la creu, però el poble feia dos dies pregava en direcció a la Meca. La Gent sempre lo que ha volgut es estar tranquil·la, tenir el seu hortet, poder anar fent que qui dia a dia any empeny.
Aquesta situació de convivència de les tres cultures, m'ha fet en recordar d'una peli que prometia molt, i al final per desgracia va quedar en una cosa mediocre: Kingdom of Heaven de Ridley Scott, sobre la ciutat de Jerusalem Urshalim-: أورشليم , que per si algú no sap vol dir Ciutat de Pau, Ciutat Santa o coses similars, ja que es important per la seva simbologia per totes tres religions. Per desgracia lo que durant anys era una ciutat de convivència de religions, de gent, de cultures ara, be segurament des de fa molts anys, que algú va voler recuperar per us propi el culte de la ciutat ha esdevingut un focus d'atracció de problemes, de guerres, d'injustícies, venjances, revenges, i disputes per un pam de terreny. Una ciutat partida per dos estats, dos maneres de pensar que estan en guerra orient contra occident, o això és els que alguns volen que la gent cregui. Sols son excuses pel poder, per la terra, per la simbologia. Però l'únic que pateix les conseqüències és la gent del poble, que a la fi tant li fa qui mani, ells seguiran ressan als deus del seus pares, i treballant la terra com feien abans.
Fa uns dies sortia a la premsa, la notícia que Iran disposava de misil que podien arribar fins Israel i això sembla un inici de l'escalada militar a la zona, que ja de per si esta prou calenta, on lo únic que sembla que te sentit (tontos no son) és el petroli, i es pot passar per damunt de tot. Aixecar governs com el de Sadam quan era el gran enemic del país dels Aiatol·là, per al cap d'uns anys tornar a derrocar-lo, amb la consegüent pèrdues humanes de tots els bàndols, però sobretot de civils, de la gent que les guerres no li van ni li venen. Em va interessar força i crec que està molt ben parida una peli de Stephen Gaghan on George Clooney, interpreta a un agent de la Cia que es desviu per solucionar un canvi generacional en una dinastia d'un petit emirat, i deixa clar que interessa mes no defensar la democràcia en favor de qui es mes fàcil de manipular, una missatge directe a la política americana i els seus aliats.
Hem canviat de Deus de Religions ara el gran Deu és el Dolar, el Petroli, el Capitalisme exagerat; però malgrat tot encara queda gent, com la Rachel Corrie, que va perdre la seva vida amb un megafon a la seva ma com única arma, i lluitant contra una màquina que volia derruir unes cases per poder donar pas a una nova colonització. Amb lo fàcil que seria que tots tornessim a viure pacificament, com en aquella época en que conviviin les tres cultures en la Móra Morisca.

2 comentaris:

A la citela estant ha dit...

Bones, depues de la "borraxera" de coses de la mora morisca. he mirat el meu blog i he trobat este comentari.... Si home si, el disseny és dolent, segur ke si l'haguessis fet tu o el gran prohom de Móra, seria millor, pel proper any us heu d'oferir a fer-lo vosaltres, anim.

que en penses??

xavi ha dit...

Home, com tots els comentaris anonims ja tenen aquestes coses, que mai saps com pillar-los.Tot és millorable en aquesta vida, i tant el cartell, el diptic,la web,la festa i la meva actuació son lliures de ser criticades de forma constructiva. Que un altre ho pot pot fer millor o pitjor, o contra gustos colores (alpino), però no estaria mal fer un concurs, o poder triar entre varies opcions encara que sigui del mateix autor.