dimarts, de juliol 15, 2008

El castell de Móra versió pessebre

Fa una colla d'anys, quan anava a l'institut, o potser al cole, ens van dur a visitar Catalunya en Miniatura, que era...be és una colecció de maquetes d'edificis representatius del nostre petit país. Si ja de per si Catalunya és un país petit en miniatura hauria de ser minuscul, però ja llavors costava veure tot lo que tenien fet, i per lo que he vis a la seva web, no s'assembla res a lo que vaig visitar i és el mes gran del món en el seu genere. Suposso que qui va tenir la idea debia de ser el típic pessebrista que es va quedar sense lloc a casa, per fer lo que volia fer i va crear el parc. Avui buscava una imatge per parlar de la Móra Morisca i m'ha sortit la foto del castell de Móra en aquest parc. Això vol dir que la gent continua anant en excursions escolars (encara cantaran allò de: "señor condutor toque el pito", o "una sardina, dos sardinas...." crec que ara van tots amb els seus ipod o similars escoltant xunga xunga a tot volum).
En fi que m'ha fet gracia veure el castell de Móra, i sembla que en millor estat que el real, tot i que ara s'esta recuperant la torre fusellera, per convertir-la en un espai d'interpretació de les guerres carlines.
Doncs poca cosa mes a dir, lo que volia dir ja ho dire mes tard que m'he desinspirat una mica, i us deixo una cançoneta per escoltar:



5 comentaris:

miq ha dit...

Una de les cançons més boniques de Lluís Llach (i una de les lletres més emocionants). Malat d'amor pel meu país (des de l'exili) ;-)

almogavers ha dit...

extra extra! ja tenim pàgina.. bueno en construcció http://almogaversmora.blogspot.com/

Enri ha dit...

Bonica cançó, és cert. No sé si coneixes "He mirat aquesta terra" de Raimon/S. Espriu.
No sé si al nord dels països valencians (com deia el Llach) coneixeu tant al Raimon i a l'Ovidi com nosaltres al Llach.

Jordi Alfonso ha dit...

Eo XAvi et fitxo i et "linkeijo" al meu Blog!!!
Me flipat amb lo del castell de Móra...............ens anem veient.

xavi ha dit...

Enri: Diria que Raimon pot estar al mateix nivell que Llach i per desgracia l'Ovidi és una mica desconegut, o se l'ha començat a valorar un cop mort. Estic parlant pel public de la generació que ara tenim 30 molts (37). També deu fer molt si tenies germans mes grans, la tradició, etc. Potser també com que tinc gairebé igual de lluny Barcelona que València és diferent.
Jordi: ...gracies si mires mes enrere vaig parlar de tu i de la Paula :D, per si li vols donar un cop d'ull.