Fora de joc

Els que tant us fa el futbol, que se que sou uns quants passareu de llarg d'aquesta entrada, i encara remugareu, el paio aquest no fa res i ara lo que fa primer es parlar de futbol, i ara que ja gairebé ningú se'n recordava.
Ha sigut un any de canvis importants, en lo club mes gran de casa nostra, i que per bo o per dolent la majoria seguim, com abanderat d'una guerra sempre perduda. Alló de ser mes que un club, però quedem segon mes vegades que primers, abans era culpa dels que manaven i ara que resulta que el president del govern i el cap de la oposició, son tots dos del Barça, tampoc rasquem bola.
Anem per feina, la entrada en si, que suposo que alguns me la castigaran amb tarja vermella directa, espero que serveixi per acomiadar a uns quants jugadors.
Ronaldinho: Va venir, el vam veure, va triomfar i ara ha fotut el camp, per que estava cansat, i preferia la Pizza i l'escalopa a la milanesa que no pas el pa amb tomaca i fuet de Vic. Es un jugador que transmetia electricitat, somriures, ohhhhhs de la graderia, i grans imatges a la pantalla. Com a tots els cracks també se'l sobrevalora una mica, i quan fan una jugada prou maca, la veus 100 vegades a la tele, però no et recordes de que en tot el partit potser no ha fotut cop, clar si la jugada acaba en gol, tot es perdona, son coses d'aquest esport que lo important es posar-la dins. Era una màquina de vendre samarretes, i Natillas Danone, de fer filigranes, i aixecant la sempre negativa afició de Can Barça.
Decco: Aquest noi portuguès, ash no... brasiler, ash no .... si que és portuguès, ja ..prou!. Era un dels tres mini jugadors del Barça, juntament amb Xavi (jo no, l'altre), i Iniesta, això si en versió cabrejada i amb una facilitat per fer les faltes justes en el moment adequat, i les que l'arbitr es tallava de xiular. No se si es va adaptar a ser un crack, sense el protagonisme desitjat , però alguna cosa va faltar sempre per que acabes de connectar amb el public. També tenia ganes de provar coses noves, o passar-se el dia sota la pluja de Londres.
Thuram: Quan va arribar a can Barça, va ser mes en conseqüència del fitxatge de Zambrotta i el descens de categoria de la Juventus a la sèrie B italiana. No era ja el jugador que demostrava la contundència i velocitat de la seva etapa al Parma o a la Juve, però és un bon tio, ha marxat per la porta de darrere, i segurament, jo el primer ens hem assabentat per que no ha pogut fitxar pel PSG, degut a un problema cardíac. No és pot tenir un cor gran, i Lilian ho havia demostrat algun cop amb el seu posicionament polític i social, segurament o al menys m'agradaria saber d'ell mes endavant, crec que potser amb la importància que té el seu nom a França pugui fer alguna cosa.
Zambrotta: Com que no volia jugar a la sèrie B, va venir a passar alguns dies per Barcelona, on tampoc ha arribat al nivell de joc de l'anterior mundial, ja ha tornat a Italia que és lo que volia.
Oleguer: El dia que va dir que ell era català, va ser la seva sentencia de mort, es va iniciar una campanya en contra d'ell que juntament amb algunes lesions li va fer ser apartat de la titularitat. Potser no és el millor central, ni el millor lateral, però va posar tant dins com fora del terreny de joc la seva millor voluntat. Curiosament ara jugarà a la cantera del Barça, no al mini estadi a l'Ajax, amb un altre català Gabri. Tot plegat ara que al Barça no queden holandesos (els tenen tots al Madrid). Per cert us recordo que la marca esportiva Kelme el va treure el patrocini i que vam fer-li boicot, no aneu ara a comprar coses d'aquesta marca, que les coses quan es fan es fan.
Ja crec que no ha marxat mes gent, i si és així ja m'he cansat del tema, a tots ells bon viatge en els seus destins.
Un breu afegit, Oleguer no va voler anar a la selecció, però altres jugadors si que van seguir la crida del seleccionador, i desprès d'un any mediocre a l'equip, guanyen l'Eurocopa i van cridant Viva Espanya. Son prou lliures de fer lo que vulguin, però que desprès no es venguin cap moto, ja que a la selecció catalana no poden anar-hi mai que els hi fa mal el dit, la ungla, o estan cansats. Mercenaris tots plegats.