El primer medallista

Encara no han començat les olimpíades de Beijing, que és la ciutat que tota la vida s'havia dit Pekin que la polemica en fa escriure rius de tinta (que poètic que m'ha quedat), encara que fa ja molts mesos que la cosa funciona. Xina és la gran potencia que ha estat amagada darrere d'un sistema econòmic que no deixava massa marge al lluïment, però ja van dir que era el gran gegant dormit i fa temps que penso que el moment que ha triat per demostar al món que existia era la celebració dels Jocs Olimpics. Occident hem tingut la vergonya de deixar passar els fets que van ocurrir, a la plaça de Tiananmen a l'any 1989, no fa tant d'això però no hem volgut tornar a veure que els mateixos que ara parlen de Pau Olimpica, eren els que fa 20 anys va decidir elimiar a base de tancs les protestes estudiantils, com havia passat en totes les revolucions estudiantils. Univeristat i exercit sempre una contra l'altra i el poder de les armes fent callar a les plomes.
El mateix govern va ser el que va decidir expandir-se cap al Tibet, com que la Xina no és ja prou gran, l'interessava aquest petit país, (en comparació)i com que sempre ha estat un focus de conflicte per ser coixí entre els dos grans mosntres de l'Asia continental, Xina i India. Però a qui li interessa un país de monjos, ramaders, pagesos i poca cosa mes, però clar no es pot dir res contra la gran màquina de produir i el gran mercat de futur massa proper que representen tants i tants xinesos, total els tibetants ja es rencarnaran en alguna altra vida, i sino mala sort.
Des de que es va fer oficial el nomenament de la capital xinesa com organitzadora dels Jocs Olimpics, es van començar diferents moviments en protesta contra el govern xines i a favor dels drets humans. Ara ja hi som, i fins fa dos dies estaven prohibits tot tipus de comentari politic fet pels esportistes, no sigui que pixessin fora de test, de la macro expedició espanyola, hi ha un tal David Gomez, que ni tenia idea qui era, però per una entrada al seu bloc, s'ha fet famòs, no als nivells dels mediatics candidats a ser medalla d'or, però el noi s'ha guanyat tot el meu respecte i els millors desitjos a la seva prova que diria que és el Decathlon, però confeso que no ho tinc massa clar. No se si aquestos gestos sols son gestos però al menys cadascú aporta el seu granet de sorra com pot, i a veure si a qui els pertoca s'adonen i mouen peça.
Xina està allí, no pot canviar d'un dia a l'altre, però hem d'intentar-ho i es feina de tots. Això si tampoc ens passem o es tornaran pitjos que els nord americans.
...ara sols cal esperar que a les pròximes olimpiades, puguin participar amb les seves seleccions païssos con el Tibet i és clar Catalunya (encara que siguin a Madrid).
Ah i un altra cosa que he vist a lo carrer del riu, una cosa es que hi ha diferencies culturals, però hi ha coses que s'escapen una mica, per que una cosa es un souvenir, tota la tonteria que portens aquestos aconteiximents, però han fet un gra massa, clar que un pobre peixet deu ser poca cosa pel país del món amb mes condenes a mort, i val recordar que els USA, no estan tampoc massa endarrerits en aquest ranking.
Que la Pau Olimpica estigui amb tots nosaltres.