Recull de Star Wars

Mirant els blocs que hauria de mirar mes sovint, he vist un grapat de coses interessants del mundillo Star Wars, com que mes d'un dels que veniu per aquí ja pel sols fet de venir demostreu un punt friki, espero que us agradi.

Des de les terres de Lleida (o no), van fer reso del Día de Muertos, mexicà en una versió de l'artista John Karpinski inspirada en Star Wars, una petita mostra:

Podeu veure mes fotos sobre el tema aquí.

Saltant de bloc en bloc també he trobat un de nou, que és: http://procrastinando.es o com deixar les coses per un altre día (m'hauré de fer soci). D'aquí he tret aquesta idea de com poder perdre el temps a la feina quant ets un artista del reciclatge i tens una tauna d'oficina on trobar les coses:

I la versió millorada amb els seu fons:

Sóc massa sapastres, però crec que amb la borilla de sota la meva taula, faré una Estrella de la Muerte.

I desde el bloc de Cuerdas Desatadas mes manualitats. (encara que l'origen sigui l'anterior bloc de procas...

...pobre Han Solo, s'ha de veure de totes les maneres, mes personatges aquí.

Tutorial

Sempre va be una mica d'ajuda, en cas de dubtes ;)

Friki cumple

Doncs avui faig anys :D

Caigudes del cel

Un parell d'anuncis caiguts del cel, no sigueu dolentes amb mi.

Per una banda un supermercats:

Per l'altra un desodorant (en algun pais retirat de la tv):

Recopilatori

Coses vistes a http://eldesblogue.tumblr.com/ , tal i com està el patí mes val riure una mica.

Show o passats de voltes ?

Game of Thrones (2 part)

Doncs si.. ja tinc per fi el segon llibre de la saga Juego de tronos de l'escriptor George R.R. Martin (per que els autors de literatura fantàstica sempre tenen noms amb abreviacions?) Choque de Reyes.

Espero i estic convençut que m'encantarà, ara a esperar també la segona temporada de la serie de tv.

Season 2 - Terror Tease

Juguem

.. avui estic original amb els noms de les entrades i fins i tot aquest se sembla a un altre que ja he fet. ^^

Be desprès d'estar el darrer cap de setmana a Les Borges Blanques en la Segona fira de Modelisme de la que podeu trobar dos bons reportatges al bloc d'en Rvbicon i al d'Oci Lierget, qui sap si no es trobarem a Vilafranca a les IV Jornades?... Ja ho veurem de moment el cartell és aquest:

Publicitat

Un parell o tres d'anuncis robats del blog d'en Pons

Busca

...inspirats en el mític joc de exercici visual "whrere is WallY", ens arriba a traves de http://www.collthings.co.uk/ aquesta versió de Where is Wall-E?

Actualitat de videojocs

Calentet aquest vídeo promocional de PlayStacion 3, el seu nom és "Michael", la típica taverna on qualsevol jugador de rol passaria la nit es converteix en un repas als mes famosos personatges de videojocs dels darreres temps.

Una bon anunci vist a: http://www.collthings.co.uk/ com el següent.

Fent una mica de recull de jocs també hi ha la nova part de Call of Duty

...i la seva competencia mes directa a hores d'ara que sembla ser Battlefield 3, d'aquest en comptes de portar l'anunci del joc us porto una versió feta en micraft, segur que algun dels seguidors del bloc s'emocionarà :D

Vist a http://www.abadiadigital.com/

Fight

Els perills de trobar-se un ninja desafiador o el perill de no ser l'unic friki amb una espassa a les mans.

El KKK

En el disc de la Mandragora, hi havia una cançó que es deia Adivina adivinanza, o fan referència a que a l'enterrament de cert dictador el KKK no va assistir però si que va fer-hi cap una versió.

Per confirmar el concepte un amic meu vingut de l'altra banda de l'oceà Atlàntic i de color de pell mes fosc que un servidor, va sobresaltar-se a veure un aparador. Tot seria molt més fàcil si es fes com en aquest aparador de Cartagena:

Vist a: http://eldesblogue.tumblr.com/

Juga !!!

.... en català també és possible, Devir ha llançat una campanya de publicitat. Aquest firma ha fet una forta aposta en la distribució de jocs en català: clàssics com Catan o Carcassone i altres mes propis com Castellers o Verbalia.

Visualment una idea simple però genial:

Els podeu trobar a: http://www.casalacarreres.com/

Premsa groga (o verda)

Estan una mica endarrerits allà pel planeta Dagobah (per cert nom d'un bloc que seguia fa temps però ple de virus i caducat hores d'ara), però sempre val la pena riure's amb aquesta frase:

Vist a Faceboo però de: http://eldesblogue.tumblr.com/

6 anys i una propina

Estic llegint aqueta noticia al diari Ara:

La secció quarta de l'Audiència de Girona ha condemnat a 6 anys de presó Edwin Enrique Granda Solís per haver violat una noia durant les Fires de Girona del 2009. La sentència considera provat que cap a les 5 de la matinada del 30 d'octubre, el processat va abordar per l'esquena la víctima a l'alçada del parc dels 'Teletubbies' de Can Gibert del Pla. La va agafar amb força pel coll mentre li tapava la boca amb la mà i li deia que la mataria si no accedia als seus desitjos. Llavors, la va arrossegar prop d'un cotxe, li va abaixar els pantalons i la va violar. A banda de la pena de presó, haurà d'indemnitzar la víctima amb 5.180 euros i pagar 70 euros de multa per una falta d'amenaces.

Si et descuides la culpa és de la noia per estar al parc, per dur pantalons o per ser dona en un món on tot està permès.

Si és provat el violador no és pas un presumpte si no que és culpable, la pena que ha de pagar 6 anys que no complirà en la seva totalitat segurament i el preu de la putada que li han fet a la noia no arriba als 6 mil euros, en canvi dintre de 6 anys la víctima encara recordarà lo que li va passar i amb cap xifra és pot pagar el patiment sofert.

Ens escandalitzarem quan el culpable potser dintre de dos anys surti de permís i aprofiti per tornar a agredir o potser estirà del tot penedit i es reinsertarà a la societat, però de la víctima que en farem dintre de 6 anys?

Font: http://www.ara.cat/

No creguis els teus ulls

San Tomàs deia "si no ho veig no m'ho crec", però els temps han canviat molt, ara els teus ulls veuen coses que no hi son. La tecnologia aplicada a la publicitat en format de 4D.

Vist a: http://pildorasdecomunicacion.wordpress.com/

Rates a la cuina

Tranquils família, amics i coneguts no tinc una plaga a la meva cuina, aquest és el títol d'una cançó de finals dels 80 del grup UB40, una banda de reggae amb cantant blanc, que van saltar a la fama com teloners de The Pretenders i amb una cançó en format duet amb la seva cantant Chrissoe Hynde.

Les sigles UB 40 son l'abreviació de la prestació per l'atur, ja que tots els integrants de la banda estaven sense feina. Va ser un grup de moda amb alguns hits i desprès van desapareixer de la rabiosa actualitat.

Un jutge ara ha declarat al grup en fallida, per impagament d'impostos, serà moment de tornar a la cua de l'atur, o de fer un disc de grans èxits?

Subvencions juvenils per la Ribera d'Ebre

Reconec que escric potser en un moment calent, i que feia molt de temps que no volia parlar de temes polítics, però avui he sentit la realitat un altre cop de ser una comarca que no existeix pel aquest Govern.

Tots sabeu que sóc membre de l'associació juvenil Baronia d'Entença i les activitats que fem son poques o moltes, interessants o sols per una colla de frikis, però es fan coses i mantenir una associació val diners: cartelleria, material, premis o un local social, que l'ajuntament mai ens ha cedit. No li reclamo a l'actual que ens cedeixi un, quan l'antic govern es va passar dues legislatures sense fer-ho.

Ara be, una part del funcionament de l'associació es genera amb diners públics i per tal cosa existeixen les subvencions, aquest any l'associació n'ha demanat per dues bandes per diferents activitats:

-Consell comarcal de la Ribera d'Ebre: Se'ns va denegar per manca d'interès de l'activitat proposada, que va ser Un Somriure de Clicks 2011, mes de mil visitants (xifra similar a les visites del castell de Móra d'Ebre) van pensar diferent. Un dels altres motius que van fer valer com motiu de denegació era que com que hi ha retallades i no hi ha diners per activitats, centrar-se en associacions que figuraven en l'històric de les subvencions, o sigui no demanar durant 8 anys diners al consell comarcal ens ha perjudicat.

-Direcció General de Joventut: Aquesta és la subvenció de mes diners que hem demanat cada any des de la nostra creació com entitat, amb diferenta sort cada anys segons el projecte, però sempre reben alguna cosa. Aquest any la Generalitat ens ha denegat la subvenció per baixa puntuació. D'acord no hi ha diners, s'ha de tancar l'aixeta i segurament hi ha molta mes tasca social a fer en el sector de la joventut que fomentar el frikisme.

Entenc que les associacions del nostre estil és un hobbi i en temps de crisis hem de ser els primers en rebre la tancada d'aixeta, però vull fer referència a la resolució d'aquest any de la DGJ sobre les subvencions, s'han repartit 923612€ que son diners, d'aquests a la Ribera d'Ebre han tocat 728€ que corresponen al CERE, d'un projecte de 1831€ per fer activitats juvenils, o sigui un 40% de les mateixes.

Les xifres estan tretes d'aquí, potser els encarregats de joventut de la comarca, haurien de pensar que alguna cosa s'ha fet malament, o no s'ha motivat al mon associatiu, o no se l'ha ajudat a fer els projectes.

Per fer una comparació el Casal infantil i juvenil de la Fundació Mariana de Sant Boi de Llobregat ha rebut 11000€ per oci alternatiu.

Avis per aquells que vulguin comentar: Sou lliures de dir el que vulgueu i algú aprofitarà per rajar de la meva persona, però si heu de dir res, signeu amb el vostre nom i dieu que feu vosaltres per la gent jove.

Desesperació

Frikisme? col·leccionista? Assassí en serie?

1:59 min. no te preu.

Vist a : http://juanmadelman.blogspot.com/

II Fira de Modelisme i Wargames

Doncs demà toca agafar la furgo i camí de les terres de ponent a participar , en part com feina en part com oci en la II fira de Modelisme i Wargames de Les Borges Blanques.

L'any passat ja hi vam fer cap, podeu veure les fotos aquí. Aquest any promet creixer en participants i en activitats, de fet fa molt bones sensacions. Hi haurà una recreació de la batalla de Kursk, un torneig de Warhammer 40k, simuladors de vols, partides introductòries a diferents wargames, una miqueta de tot plegat per passar una bona estona.

Si us agrada el tema us hi esperem i si feu cap doncs passeu a saludar que no costa gaire.

Matant l'Odi

Les xarxes socials estan fetes per tafanejar i passar l'estona lúdicament, però també son un arma per mobilitzar i estar informat.
En aquestes darreres hores he vist dos casos que fan pensar sobre l'odi i la manca d'acceptar als altres, no parlo dels diferents ja que tots som iguals.
Per una banda un amic ha vist com per enèsima vegada el seu treball en l'art de la fotografia rebia la visita intolerant del gestor que mira amb els ulls que confonen la naturalitat, l'art,un cos nu, amb la mirada bruta d'aquell que no sap que està mirant. És enveja? És intransigència? És manca d'educació? En tot cas la seva mirada desprèn odi quan vol escudar-se amb la protecció.
L'altre cas ha sigut una fotografia, aquesta:


m'ha sobtat la joventut i he buscat a la xarxa, els fets son terribles lo que en teoria comença amb una xerrada en un pub entre nois de 21 anys, acaba amb una acarnissada agressió a en Matthew, deixant-lo moribund lligat a una tanca, on el van trobar en estat de coma, morint pocs dies desprès.
Els motius de l'assassinat no son altres que la orientació sexual d'en Matthew. Els assassins compleixen cadena perpetua sense possibilitat de llibertat condicional.
Peró la societat que ha fomentat aquest odi, en aquest cas l'església baptista de Westboro, continua viva i fins i tot va arribar a fer manifestacions durant el funeral d'en Matthew amb pancartes com: "Matt es podreix a l'infern", "Deu odia als gais"i fins i tot volien fer un monument per recordar el fet. Sembla increïble, però aquesta és la societat en la que vivim, on l'odi ens mata si no el matem nosaltres amb la paraula.

Desig a l'ombra

Reconec que no sabia que era el Shadow Art, però queda prou clar al final del vídeo, que he vist a Pildoras de comunicación, un resultat curiòs, i una marca de cervesa Newcastle Brown Ale que crec que val la pena seguir a nivell publicitat, i no ser tant repetitiu amb la cançoneta de l'estiu com unes altres.

VIII Jornades de jocs

Podeu consultar la informació a: http://labaronia.tk/

Cartell Jordi Alfonso (gràcies crack)

Clemency 2011

Un recull de fotografies del viatge a la exposició de Clemency (Luxemburg)

Playmodiator

Fantàstic curt fet amb figures de Playmobil, tota una currada d'hores de feina, per un resultat brillant, però de tant sols 5 minuts visibles.

Viure als abres

Tarzan, segons la visió de Hollywood, vivia dalt dels arbres, i un cop va tenir el suport de la Jane, aquesta li va donar aquell toc femení a les cases que li feia falta. Tom Sayer també tenia una casa dalt d'un arbre i segurament molts quan éreu mes petits, amb un palet, un tros de fusta per aquí un altre per allà teníeu alguna coseta similar a una cabana dalt d'un ametller. Aquesta gent han fet d'un joc d'infants un modus vivendi, o s'han passat una mica.
Us deixo un parell de fotos, però podeu trobar moltes mes i crec que val la pena que doneu un cop d'ull aquí.




Fotos: http://www.collthings.co.uk/

Lego i El senyor dels anells

Hi ha joguines que fomenten la imaginació, la creativitat i la feina en equip, una mostra és Lego, un joc de construcció que inspira a una bona quantitat de gent a recrear qualsevol cosa, com és el cas de la batalla als peus de les muralles de Gondor del llibre El Senyor dels Anells. Senzillament brutal, no es que no vulgui escriure gaire, però és millor veure les fotos.

Vist a: Abadia Digital , però no us podeu perdre: Mocpages

Bloc monotemàtic

Doncs si, entre que tots son vídeos i la majoria surten coses frikis, és lo que hi ha, reconec que estic molt frívol, doncs si..per alguna cosa el bloc és meu.

Vist a AbadiaDigital.com

Semblant

Casualitats de la vida.... desprès de tornar a fer una entrada al bloc he fet una repassada als blocs que segueixo (o gairebé podria dir seguia, demano perdó a la meva llarga absència) i em trobo a bloc Blue Heart Sinking un altra campanya de Greenpeace, en aquest cas fent referència al proveïdor de paper i cartró per embalatge que utilitza Mattel, Asia Pulp & Paper, involucrada en la desforestació de Indonesia.
Un toc d'humor amb Ken com a protagonista, ara que tot semblava que les coses entre Barbie i Ken s'estaven arreglant.

Contra publicitat

Com passa el temps i de cop recordes que tenies un bloc...si aquest mateix. Be els motiu de tornar a escriure es demostrar el poder de la publicitat i les seves conseqüències. La mara de cotxes Volkswagen va fer fa temps un gran anunci amb el poder de la força, el podeu veure aquí. Se'n van fer parodies i avui he trobat a Pildoras de Comunicación, aquesta campanya de Greenpeace aprofitant l'exitos anunci. En aquesta campanya Greenpeace critica l'empresa d'automòbils, la manca de compromís envers la reducció d'emissions de C02.

La campanya la formen dos vídeos i una web.

...que la força ens acompanyi.

Temps

Tot és qüestió de temps, uns lluiten pel seu minut de glòria, altres tenen tota una vida vivint en la "seva" glòria.
Jo tampoc la vaig votar i no m'agrada.

Bye bye

Adéu amb regust americà, avui s'ha fet oficial que el FCB, serà mes F que C. històricament les seccions han tingut alts i baixos, han servit de consol de grans deserts de títols de la secció de futbol. El mateix cap de setmana que es guanyava la Champions de futbol, també es guanyava la de handbol, un altre cop desprès d'aquell equip que es va passejar per Europa any darrere any i que tant orgullosament lluíem. I si no és el handbol, és el basquet, o el hoquei, o la xin-xancla. La junta de Rosell ha decidit que les seccions no son econòmicament rendibles i es reduirà el seu pressupost els propers 5 anys fins representar un 5% del total. La primera sacrificada ha sigut la secció de beisbol, fundada fa mes de 70 anys i sempre activa, directament desapareixerà, malgrat estar en la divisió d'honor i ser lider de la mateixa.
No se el pressupost de les mini seccions, però segurament es perd mes diners en traspassos com el de Caceres, un jugador que va costar 17 milions d'euros i ara es ven per 3 milions sense apenes jugar, sense oblidar Ibras, Txigrinski, etc.
També s'ha conegut un altre comiat, aquest potser mes clar, deixa el bàsquet tot un mite, un dels centers mes poderosos de la història de la NBA, Shaquille O'Neal, trotamont desprès de la seva etapa als Lakers de l'enfrontament amb Kobe. No acabarà contracte amb Celtics, però ha sigut tot un plaer veure músculs, força, tècnica i un somriure "angelical". Thanks Shaq!!!

Spanish contra-revolution

Primícia d'aquest bloc
500 terroristes etarres acompanyats de Bin Laden (o similar) s'han concentrat a totes les places, manipulats per un maquiavèl·lic vice-president del govern.
La raó d'aquest moviment de gent que s'estan quiets no és altre que protestar en una acampada en desacord amb el darrer concert de Justin Bieber.
(to be continued)

Va de birres

Com que a Barcelona sembla que s'ha posat d'acord per fer una baixada dels preus de tan apreciat liquid, per fomentar-ne l'us suposo de les grans manades d'anglesos famèlics d'alcohol aprofito per penjar aquest vídeo.

Barna Click 2011

Anima Iniqua

Encara que precipitadament, per la manca de temps per escriure que em dono darrerament i potser també una mica amb la por de la responsabilitat, us vull convidar (19:30h d'avui inauguració) a que us deixeu sorprendre.
El lloc: Per si sol, el Poble Vell de Corbera d'Ebre mereix una visita, un petit racó de la Terra Alta, castigat per la crueltat d'una guerra que molts volen oblidar. Un Poble mort que va saber renàixer i convertir-se en un recordatori i un espai d'art, de pau, de memòria.
L'obra: Fins que no ho vegi poc puc dir, se que hi ha el llibre, una joc de paraules i fotografies, un missatge, un model, unes textures damunt la pell, i se que ens espera una exposició que desconec, però que tinc ganes de veure, conjuntament amb la resta d'obres que fan la Biennal d'Art.
L'astista: Aurelio Monge, aquesta reconec que és la part mes complicada de l'entrada, ja que em calen paraules per saber expressar-me com ignorant en la matèria...però ja que m'hi poso, doncs endavant. L'Aurelio no és pintor, ni escultor, tampoc és escriptor i crec que tampoc és music, de lo que si que estic convençut és que és un amant de lo que fa, meticulós, rigorós i que amb moltes hores d'observador aconsegueix que els nostres ulls vegin l'obra que el seu ull ha vist amagat darrera un objectiu. La seva mirada ens porta a l'escultura d'anatomies mes clàssiques i a la llums i a la foscor tenebrosa, al mes pur estil de Caravaggio, (que millor que la foscor per veure la llum?); els seus escrits ens portaran missatges breus però directes, i un llibre no sol portar música, però crec que dins la església s'aconseguira un ambient colpidor, però ja ho dic jo no sóc pas critic i tots sou prou grandets per pensar lliurement.
La persona: L'Aureli (si, el vaig conèixer així) va venir ja fa molts anys a la botiga, carregat de somnis, idees, piràmides de Stargate (era d'Stargate?), enamorat de la ciència ficció, de llibres que la gent coneix ara per ser trilogies de cinema,i castigat amb els viatges a fer olives,amant de les rabioses novetats tecnològiques, l'Aureli era ( i és, potser fins i tot ara mes) diferent a la resta.Estava convençut que aquest noi s'havia perdut, que coi podia estar fent un friki d'aquest nivell a un poblet com Miravet.
El temps ens ha anat fent coincidir sempre a petites pinzellades de les que he apres molt mes de lo que ell es pot imaginar: com dirigir una partida de rol (tot i lo díficil que son els jugadors), , com tenir clar com vols dur el teu negoci (no cal fer-se ric, sols estimar lo que fas), com defensar la teva terra, malgrat no hi haguis nascut, però un dels darrers cops ja em va deixar bocabadat.
Quan viatges en tren, des de Móra fins a Barcelona, molts cops pregues per anar sol, que et deixin dormir i no trobar-te a ningú que et doni xarrera tota l'estona, però a vegades la por és que siguis tu qui no deixi dormir al teu company de viatge. En el meu darrer viatge vaig coincidir amb l'Aureli, tot carregat amb material fotogràfic camí d'una sessió de fotos a Barcelona, ara fotògraf? , però si era guia, botiguer, dissenyador, que coi fa ara fent fotos? que no en te prou de mals de caps? M'explica els seus projectes, les seves aventures als museus, la seva paciència per poder captar un moment, un angle impossible i em dono compte que sap molt de lo que parla, que li brillen els ulls, que sap que ara és un provocador que colpeja a qui mira les seves obres i fins i tot orgullós de que no agradin a tots, ells s'ho perden. Potser ell no es va adonar ( o si, que és molt viu) però em va deixar flipant, gràcies pel viatge, gràcies per fer lo que fas, però sobretot ser com ets.
Foto: Aurelio Monge.
Mes informació: http://mgartstudio.blogspot.com/

L'USAP a la Catalunya Sud

...que consti que la Catalunya Sud no és allò que diuen Terres de l'Ebre, si no lo que hi ha al sud dels Pirineus.
Va això serà una entradeta ràpida que tinc poc temps i aquesta tarda vaig a Barcelona, però no a veure rugbi.
Catalunya sempre ha sigut un raconet al mon en la innovació a la practica d'esports, amb mes o menys seguiment, però també tenim la sort o la desgracia de tenir un esport, el futbol i un equip el FCB, que devora mediaticament a la resta.
El rugbi és un esport on Catalunya va participar amb selecció pròpia en competicions oficials fins el 22 de febre del 41 que el franquisme ho va prohibir. S'han fet alguns intents de tornar-hi però com sempre la federació espanyola hi posa pals a la roda i pressiona als estaments oficials, però en un esport on hi ha una gran sensibilitat per les nacions sense estat (qui no ha sentit a parlar de les 6 nacions?) crec que és un bo camí per començar a caminar.
Per l'altra banda, tenim que un dels equips punters a Europa és l'USAP de Perpinyà (dels qui ja vaig parlar aquí) i avui ens regalen, crec que no es pot dir d'un altra manera un partit de quarts de final de la Heineken Cup (la Champions del rugbi) contra el Toulon, 30 mil seguidors de l'Usap, 10 mil del Toulon i 10 mil entrades venudes aquí ompliran de senyeres l'estadi Lluís Companys.
Aprofitem aquest regal, gaudim de rugbi d'alt nivell i pensem en el futur tenim molt camí per endavant, però també bons companys de viatge.
Mes informació a: http://usapabarcelona.cat/

Ara moren a Libia els que...

Ara moren a Líbia, els que abans morien a Bagdad, Bòsnia o Vietnam, continuen morint i nosaltres ens ho mirem en un silenci covard i còmplice.
Som una generació que ha perdut els somnis, la platja ens queda massa lluny i ens fa mandra aixecar els adoquins.
Els nostres fills no ens recriminaran que el temps ens haguí vençut, que siguen uns derrotats, sols ens recordaran que no vam lluitar, que no vam alçar les nostres veus i que ens vam quedar a casa.

Foto: Actualidad Orange

Lo pas de diables de Garcia

En altres anys l'assossiació convocava un concurs d'il·lustració fantàstica juvenil, un dels guanyadors, alternant premis amb el seu germà, era el Carlos Oriol. El Robert s'ha de reconèixer que també tenia una mà i una destresa, però el temps li ha portat a altres vocacions, el Carlos en canvi ha apostat i fort per continuar i convertir-se en un artista visual complert.
Aquesta tarda a Garcia a les 7, s'inaugurarà un mural fet per ell titulat "Lo Pas dels Diables".
Garcia és una de les poblacions amb mes tradició en el món dels banyuts que fan córrer a la gent perseguint-los amb atronadors i xispejants petards, una trobada la de la seva festa major que és una refèrencia pels amants dels correfocs, on segurament el dia de la trobada podríem dir gairebé que al poble hi ha mes diables que gent normalment.
Aprofito per felicitar a Garcia per los esforços que representa continuar amb aquesta tradició i per creure i tirar endavant aquest projecte artístic.
Carlos, molta sort i espero poder anar a veure-ho aquesta tarda i gràcies per enrecordarte de nosaltres ara que ets famosillu.

Foto: El Punt Diari

Sang, fetge i Bollywood japonès

Ha tocat sessió de cinema al sofà de casa, de divendres a la nit, entre veure lo de sempre i alguna cosa diferenta l'hi ha tocat el torn a un d'aquells canals que no saps d'on han sortit i em trobo amb una pel·licula de colors grisos ambientada al Japó del segle XIX, samurais cecs , bandits, geishes, duels,assassinats, partides de daus,transvestisme, prostitució infantil, i que el menú indicava com comèdia.eing?, d'acord hi havia un personatge tontet que sempre posava la pota, que és un recurs molt típic d'aquest tipus de cine i alguna mena balls que no saps que hi fan en mig de la història, però el final de Zaoitichi no te preu, sembla tota una demostració multicultural.

Badminton Jedi

Algun dia els esports seran així? Que la força ens agafi confessats.



Vist a:http://www.puntogeek.com/

Responen

Sembla que quan aquest pobre blocaire parla de política les visites es disparen i els comentaris omplen les entrades, la qual cosa suposo que vol dir que la resta d'entrades son molt avorrides i que a la majoria de la gent no els interessen, però malgrat tot, això és com un bar on es pot parlar de tot, per que parlant la gent ens entenem, encara que pensem coses molt diferents i això que sembla molt retòric per mi no deixa de ser part de la meva manera de ser.
Com us he dit tancant la darrera entrada, vull respondre una mica a la resta de gent que ha anat comentant.
Els partits els formen els votants i la gent que milita, no és gens fàcil donar la cara molt cops per un partit i encara menys quan venen maldades. Per desgracia als pobles vivim una lluita constant amb desgast de gent i d'idees. Als que algun cop heu votat la mateixa opció doncs gràcies per confiar en que la gent triada ho faria be, al menys crec que ho han fet lo millor que han pogut, amb molts errors, com tots en fem, amb coses de novells, o defensant postures personals diferents a la meva.
Segurament Esquerra ha sigut la millor demostració de tot allò que no s'ha de fer en política local o nacional, ja que el gran error és no creure en ella mateixa, però tampoc és un partit a que se li perdoni la mes mínima, som els nostres pitjors jutges, però algun cop potser n'aprendrem. D'altres en fan d'igual o de mes grosses i ho saben diluir molt millor.
Hi haurà votants com alguns dels que heu comentat que no tornareu a votar per aquesta opció, si us hem fallat és normal que no ho feu, desitjo que sigui quina sigui la opció que trieu la continueu votant, ja que voldrà dir que ho faran molt be, ja sigui per Móra o per Catalunya i això és bo per tots.
Que a altres cases també treballem pel millor pel país també ho se, i també tenen els seus errors, o solucions diferents que les que jo defenso, en tot cas a l' anònim en qüestió gràcies per creure en aquest petit bloc per fer-ne difusió.
A la Cè me l'estimo massa, així que un petonet per ella.
I a en Bernat: faldilles o infraestructura son errors personals, no d'un partit per desgràcia massa comuns, per altra banda no se quina és la espassa que il·lustra el bloc, però sempre és millor una tassa de cafè i una tertulià, a la que esteu convidats.

Relliscada

Fa molts anys vaig fer d'introductor a un acte de presentació de les llistes d'Esquerra a la comarca, la sala de la Democràcia estava ple fins la bandera, el motiu mes important era la presència d'una star de la televisió del moment, Pilar Rahola. Per algun racó de casa hi ha alguna fotografia de la llista de Móra amb la llavors diputada on nos desitjava molta sort en la batalla que se'ns presentava.
Ens va faltar un puntet de sort, però vam ser una llista boja per la nostra mitjana d'edat i una mica valenta pel nostre atreviment. Ens vam quedar a uns deu vots de poder entrar en l'ajuntament, fent una campanya sense ni un duro de pressupost.
Tot això per explicar que malgrat tot, el fet de compartir aquelles hores amb algú, em va fer sentir una certa admiració idíl·lica.
Al poc temps Esquerra patia una de les seves famoses mogudes i Rahola era declarada enemiga número 1 de bona part de la executiva actual i les dues bandes entraven en una guerra que encara és viva.
Fa uns dies va sortir a la premsa que la vice-presidenta havia tingut un petit error al seu currículum, un oblit el tenim tots, amb tot l'enrenou que es va produir la Rahola va aprofitar per atacar al esquerreta mes piju, en Jordi Portabella i acusar-lo de també mentir sobre la seva carrera de biòleg. Pifiada de la Pilar, i molt pitjor la seva excusa als matins.
Tot això per dir que no val la pena passar-se tota la vida en peus de guerra, per molta estrella de la televisió que et pensis ser.

La lluna

Va que fa una nit prou maca u val la pena veure una estona la lluna, i en versió festa major de diumenge a la tarda a la plaça de dalt, amb els pares al Bar Deporte/ Piano, i un parell de nens corrent de banda a banda.

Duke Nukem

Fuma puros, va a sales de striptease, diu tacos, pixa i pega cops de puny com cap altre, torna Duke Nukem un videojoc poc correcte com la vida mateixa. Tot un mite dels primers jocs d'estil shooter.

La força en hora baixes

Dues mostres que el costat fosc ja no és lo que era (haurem d'estar previnguts):

Litterarum i Fira del llibre ebrenc

Anunci de la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum fet per Alfredo

Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc 2011 from ArboreScentia on Vimeo.

Futbol Made in USA

Com sempre els americans son molt seus, diuen futbol a un esport que es juga majoritariament amb la ma, però a allò que tota la resta li diem futbol ells en diuen soccer i fan una lliga que es como el cementeri de mamuts del futbol europeu. Però com que per ells és un negoci com tots els esports fins i tot fan campanyes de publicitat amb compta enrere i cada dia una cosa diferent.
...algú sap quina és la cançó?

Projectes

Crec que us pot interesar.

Me llamo Makiko. Soy una japonesa que vive en Madrid desde hace un año. Como sabéis, hubo un gran terremoto en Japón el viernes 11 de marzo. Este terremoto me ha afectado mucho emocionalmente. Hasta bien entrada la mañana del viernes no tuve noticias de mi gente, no sabía si estaban vivos o muertos. Japón se colapsó y durantes horas me fue imposible comunicarme con nadie. Aunque finalmente mi familia y amigos salieran ilesos, me sigue angustiando mucho ver las noticias que llegan desde Japón. Así que se me ha ocurrido una idea. El plan es que cada persona haga una grulla de origami. Para ayudaros, he hecho un vídeo explicando cómo se hace:

Las 1000 grullas from Makiko Sese on Vimeo.

Después, me gustaría que cada uno se hiciera una foto con su grulla y me la mandara a ésta dirección: las1000grullas@gmail.com

En Japón solemos hacer 1.000 grullas para que se cumpla un deseo. Por eso necesito vuestra ayuda para animar a mi país y especialmente a la gente que está en las zonas más afectadas por la catastrofe. Una vez que tengamos las mil grullas, se las enviarémos a nuestros amigos del norte de Japón, que tanta ayuda y tanto ánimo van a necesitar.

Muchísimas gracias por vuestro interés y espero que, entre todos y con este esfuerzo, podamos hacer que se cumpla este deseo.

Arigato ありがとう Makiko 真紀子

Por favor, transmite este mensaje a todas aquellas personas que creas que puedan estar interesadas.

Cinema i premis

Pa Negre ha fet un petit gran pas per explicar que parlar en català no ha de ser una carrega o un impediment a l'hora de fer cinema de qualitat. Com diria Mou, a Barcelona es fa bon teatre i per això hi ha grans actors i actrius aixi com una cantera que sembla no tenir fi, tenim la mostra en els dos millors actors novells.
Jimmy Jump va poder saltar-se (acudit dolent) les mesures de seguretat, que no havien deixat passar a gent amb intenció de protestar per la Llei Sinde, i tenir uns altres segons de glòria intentant explicar un missatge davant la cara atònita de les actrius lliuradores del premi al mascle Bardem , segons que li donaran mes vida durant un temps, però que va ser criticat crec que innecessàriament per un presentador que hagués fet millor ignorant la presència, que en el fons és un col·lega ja que entre els dos s'han carregat a TVE en les darreres Eurovisions.
La Llei Sinde estava present, en els dies abans, en les hores abans, però poc mes, sols alguns cops d'ulls a favor d'alguns dels premiats i els discurs d'un president que s'acomiadava, en part va ser de lo millor de la gala.
Àlex de la Iglesia deixarà el càrrec i des de aquell dia Iciar Boallin vol postular-se com futura candidata, en cos present i sense cap pudor fent la pilota a una ministra amb nom de llei anti internautes.
El cinema espanyol s'ha equivocat de bàndol, triant a les grans distribuïdores que ens cobren una petita fortuna per veure les peli-cules en pantalla gran i crispetes de caramel, reconec que m'agrada el cinema al cinema, i que no sóc un usuari "abusiu" de les descarregues, i que em vaig deixar en el seu dia els meus duros en cintes de VHS i en DVD, de les que moltes estan per estrenar encara, però està clar que l'oci està canviant i si el cinema no s'adapta, al cinema sols es veurà l'Avatar de torn i poca cosa mes.... i desprès el Pa Negre diran que estava massa dur per rossegar.

Traduccions

Les cançons estan sempre allí, esperant-nos, contant-nos històries que mirem de fer nostres en els moments que egoistament volem que siguin nostres. Frases que sols un mateix entén i que l'altre pot mal interpreta, però calia que ho digues. No és això lo que estic buscant, no vull equivocacions, no vull errors.

.....
Contem els teus problemes, i els teus dubtes
Donant-me tot d'endins i cap en fora
.....
No t'oblidis de mi
.....

.. i ells que en tenen?

Doncs hi ha comentaris que serveixen per dos blocs diferents, ara també podem utilitzar el mateix vídeo per dues entrades diferents, ai no que no es ben bé el mateix:

I nosaltres que Tenim?

Molt bonico com sempre els anuncis de l'Estrella, però per variar quan la gent fa una repassada a les coses bones d'aquest país se n'olvidem de nosaltres.
Gràcies Damm