...per anar fent

El tipus d'interès de les hipoteques ha pujat, no se quan de temps porta pujant, i lo que li queda, això farà que mig país estigui amb l'aigua al coll, i l'altre serà que tenen la sort de viure en casa del pares o alguna formula semblant. Que vivim en un mon bestialment consumista esta clar, no hi ha canalla que no tingui la seva paga al cap de setmana, el seu mòbil, i que aspiri a ser famós en un OT de torn, la societat del consum en fase extrema, encara que segurament els nostres nets diran lo mateix, cadascun de nosaltres ens escandalitzem de l'època que ens toca viure. Però que volem?, si és la cosa mes normal, avui fullejant el diari (potser millor dit pantallejant el diari) em trobo que la dona, o la ex-dona o ni ella sap que d'en Paul McCartney li demana en concepte de divorci una cosa així com 10 mil lliures al dia, que ve a ser uns 15 mil euros diaris, que venen a ser un munt de duros al dia.
Que fer amb tants de diners, i cada dia per mes inri:D'entrada riure's de l'anunci d'una marca de cotxes que et diu: "imagina que cada dia al matí tens 1440€".
Podries fitxar al Ronaldinho pel Liverpool, segurament molts t'ho agrairien, però clar per a que el volen aquest ara els de Benitez si ja han eliminat al Barça.
Crec, però que lo millor que es podria fer és contractar un psicòleg pel trauma que tens per la ruptura.
...i si no saps que fer, fes un raconet sota la rajola.

Una cosa si que tindràs si aconsegueixes aquests diners, tanta gent com pot entrar a Anfield cantant:

Never walk alone

Volia copiar la lletra però potser es mereixen que la cantin ells, ja que com afició ens han donat un bany mes gros que al camp, que ja es dir. La gravació és del dia del partit.