dimecres, d’octubre 20, 2010

Esquena ampla

Una de les coses dels famosos és el preu de la fama i la necessitat de que parlin de tu, ja sigui be o malament. No es que vulgui parlar de la Belen, però com que hi ha gent que parla, o escriu, doncs unes línees dedicades.
Qui en conèix ja sabrà com sóc, que penso, com faig, de les meves frikades, del meu món, de la meva gent i dels meus errors també, és clar que faig coses malaments i que opino diferent que d'altres.
Clar que si algú em coneix, però diu coses que no son veritats, aquest doncs, sols parla per parlar, o desde la desconèixença, o les males influències, si és aquest el cas que pregunti i tindrà les respotes, si és que les vol saber o és que potser no l'interessen i per això no pregunta.
Però d'aquestos també n'hi ha que parlen per fer mal, des de el resentiment i des de ves a saber quins sentiments a aquestos tot el meu carinyo, la meva paciència i la meva esquena que es prou ampla, que amprenguin que la vida son 2 dies, i ja porten tres de visctus i com que de moment youtube és gràtis una bonica canço:


4 comentaris:

Agnès S. ha dit...

Boníssima, com se t'ha ocorregut penjar aquesta cançó?
M'han vingut ganes de tornar a veure la pel.li!

Aida ha dit...

A mi la Belen me la b... Ara bé, espero que tu no siguis la Belen... Ja m'explicaràs el significat del post, que se m'escapa ;)

Josep ha dit...

Gràcies per recordar-me aquesta cançó i aquesta pel·lícula.

xavi ha dit...

Agnès: sempre està be recordar aquesta pel·li.
Aida: uis ja et veig a salvame, explicant que la Belen te la b...
La resta ja ho saps ;).
Josep: De res, a vostè per venir a prendré el cafetó diari.