Preguem

Degut a la darrera visita de Zapatero als Estats Units, volia escriure alguna cosa, però he anat tenint massa idees, i ja no se com ordenar-les, per fer una entrada mes o menys coherent.
Que és el "The Prayer Breakfast"? Una reunió d'un grup mig secret, lobby, colla de republicans canosos, gent amb mala idea i pitjors idees, que creuen en un Deu fet a la seva mida, un Deu blanc, amb barba canosa, omnipresent que castiga als dolents, sobretot si és de color negre o no parla angles. Darrerament aquest grupillo s'ha caracteritzat per que ja no sabien a qui portar, en el seu dia van convidar a Teresa de Calcuta, ara fa menys a Bono (suposo que el fet de ser irlandès era prou motiu per pensar en el seu grau d'espiritualitat), però aquest any o se'ls va perdre l'agenda o ja no tenien idees, o l'encarregat dels convidats és un catxondo de 3/4, van i conviden a un president d'Espanya, país sempre reconegut per tenir grans personatges místics i on la església (catòlica) ha sigut pal de paller del país i certs corrents molt poderosos (massa pel gust de molts). Però si alguna vegada Espanya ha tingut un president menys creient, ha sigut ara ja que Zapatero ha fet sempre bandera de la seva laïcitat i progressisme. (ecologista, igualitari, no discriminatori amb gais i lesbianes i transsexuals, bisexuals, i...etc). Alguna cosa ha fallat.
En fi arriba el dia i una cosa si que sabien de Zapa: esmortzar amb Obama be val una missa, o faig lo que sigui con tal de un altra foto amb l'Obama, ja que la que sortien les xiquetes no va quedar prou lluïda. (Sonsoles: mira que te avise, que no vayan de Miercoles, leñe!!!). Zapa fa els seus contactes, i algun assessor seu, que va ser educar en col·legi religiós, es curra unes quantes cites del Deuteronomi, on es parla de treball, immigració il·legal, i de que Espanya no està en crisis, ah .. i que no se on també es diu que visca l'amor lliure, desprès d'això i de que l'encarregat de llegir el Parenostre li va sonar el mòbil, just al moment d'iniciar la pregaria, crec que trigaran segles en convidar a cap lider mes vingut d'Espanya... (Ho sento Josep Lluís que se que volies ser el següent).
Resumint Zapatero se'n va a resar als Estats Units, i se n'olvida d'allò de: "A Dios rezando, pero con el mazo dando".
I calia tant per menjar-se uns croissants i un suc de taronja?
Si heu arribat fins aquí teniu premi, us deixo una mítica cançó de Simple Minds que va servir de banda sonora per The Breakfast Club.

Dibuix:J.L. Martin ("El jueves")