dimecres, de febrer 10, 2010

El so del silenci

Fa uns dies La Vanguardia, va penjar un vídeo gravat pels Graf de Barcelona durant l'incendi d'Horta, son mes que simples imatges, és una proba de la manca de medis, d'errors dels comandaments, de lo que se'ls hi venia al damunt i que ells van tenir la sort de sortir-ne, la sort que amb els seus companys va acabar en desgràcia.
Va ser un llamp, l'inici de tot van dir des d'una conselleria necessitada de respostes ràpides i ja s'ha acabat la discussió, tots callats que no passi res. Els agents rurals sense poder acabar la seva investigació, però un altra conselleria i un altre cos, els mossos, buscant a dos sospitosos que es van fer unes fotografies a l'indret del foc, una confessió per la pressió per sentir-se culpables de la mort d'uns "companys", que te collons la cosa que aquestos dos hagin sigut pseudo forestals o lo que diguin que van ser. Però tot sota secret de sumari, quan hi ha coses que van surtin i l'únic que fan és posar mes merda damunt la taula. Fins ara molta gent ha callat per no sortir implicada, o per cobrir esquenes. S'inicia una investigació parlamentaria, i testimonis com el cap de bombers de Saragossa que ha sigut molt crític amb les decisions que es van prendre en aquell moment, no el deixen testificar, ni a alcaldes de la zona, ni gent que amb els seus ulls va veure el foc.
Que volen saber aquestos polítics encorbatats?, No se'ls cau encara la cara de vergonya a uns per no dir la veritat, per cobrir les esquenes a no se qui, a altres per remoure merda per veure si fan mal al govern amb lo que sigui i al preu que sigui?.
Hi ha que sols vol sentir el silenci, però el silenci també parla i diu que n'està fart.


3 comentaris:

Eulàlia ha dit...

ei,
aisss. és que al final donaràn la culpa al llamp per no haver caigut. con tal d'assenyalar a algú / alguna cosa amb el dit..

ha dit...

"Hello darknes my old friend. i come to you again,..."
Una de les primeres cançons que vaig gosar a traduïr amb el meu anglès, i sincerament mai vaig dotar-la d'un significat tant intens com ara.

xavi ha dit...

Eulàlia: Encara serà culpa nostra.

Cè: Hello my old friend,...ja era hora de tornar-te a veure ;)