dimecres, d’octubre 16, 2013

Torno a tu

He vingut a tu, moltes nits amb el cor fred, buscant acariciar-te amb els meus dits intentant explicar coses que els meus llavis no sabien expressar i sempre m'has acceptat, diria que m'esperaves, sempre has estat obert i bondados amb mi, molt mes del que segurament mereixo.
 Ets un amic, una amant, un mur de les pregaries,  sempre  fidel en els meus moments mes dolents, massa dolents, tant com per plorar amb mi en la foscor del menjador, envoltats de silencis similars als d'ara.
Havies de ser un punt d'alegria, d'opinió, de trobada, una taula amb una cadira sempre buida al costat per aquell qui volgués seure a compartir alguna cosa, i escrivint això torno a pensar en les buidors que tinc, que tenim i les estranyes sensacions que ens desdibuixen un somriure mig amagat que aviat espero entenguis, secrets que guardo en una caixeta tancada amb gomes i un arbre dibuixat a la tapa.
He tornat a tu, fa uns dies que et llegeixo, que recupero moments, que t'endreço, em diràs que no cal que són entrades que ningú mirarà, però jo si que et miro, com part del meu passat, present i futur, ets part de mi.
No se com seràs a partir d'ara, espero temps mes dolços, musiques de fons, riures absurds, i sentiments que sols entenem nosaltres i  pocs més.

3 comentaris:

Maria Tizon ha dit...

muy bonito xavi!

Josep ha dit...

Molt bonic. El retorn, qua s'és esperat, és bonic.

Alba Balsells Jordà ha dit...

Torna, torna sempre que vulguis o ho necessitis. Alguns compartim amb tu tots aquests moments, encara que sigui en silenci. Ja saps on som!