Es fa estrany, dir que coneixes a un escriptor, encara que sigui sols per coincidir pels passadissos de l'institut, pels racons dels bars de la comarca i el dia a dia quotidià.
El vídeo:
Vaig obrir el llibre, convidat per una portada amb un toc d'erotisme que provoca la estètica relacionada amb el color salmó, les mitges negres i el poder de les SS de la Alemanya nazi. Sabia de l'existència del Saló Kitty per algun pecat de joventut, però el llibre em va dur a una història (no llegeixes mes si vols llegir el llibre), que eren dues, difícilment lligables i que costava endevinar la vinculació amb el famós prostíbul. Les darreres hores del Carnicer de Praga i els darrers dies d'un pobre pagessot català en una residencia per gent gran.
La novel·la és una excusa, les dues històries que van avançant poc a poc, fins i tot massa lentes per lo que em demanava el cos, potser un triller, com anunciava la contra pàgina,o una història d'espionatge,on intentes lligar caps, son dos Macguffins, per portar-nos a un punt que es creuen i on es presenta el veritable objectiu de l'obra: explicar-nos els darrers moments, ja siguin mesos, dies , hores; com la mort ens canvia quan ens ve a buscar, i tots pugem a la mateixa barca, sense seients preferents, els poderosos i els insignificants. L'amor que trobem a les nostres persones mes properes i els petits comiats personals.
No diré que m'ha agradat, que està clar, però si que les darreres pàgines em va fer plorar.
Gràcies Miquel.
3 comentaris:
Este mes d' agost vaig passar per la Via Merulana de Roma i mirava els átics de la ciutat eterna imaginant los Dips per les teulades.....
És un llibre digne de portar-lo al cinema i fer-ne una pel.licula.
De moment el vídeo és molt bo, i la seva manera d'escriure ajuda força a una visualització.
Poc a poc a fer-se conèixer.
Gràcies Xavi per la complicitat. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada