dijous, de setembre 30, 2010

Stony Curtis


Google, te l'habilitat i la gràcia, de jugar amb el seu nom i una efemèride del dia, ahir a la nit ens feia saber que The Flintstones, feia 50 anys.
Los Picapiedra, com els vam conèixer la nostra generació, son la versió de la classe mitjana, que compleix el somni (the american way) americà, transportat en el temps a una edat prehistòrica, amb un dinosaure creat per gairebé cada utensili de la casa, ja sigui el rentavaixelles, la trituradora de brossa i qualsevol màquina electrònica a l'us.
Pedro Picapiedra és segurament el pare televisiu de Hommer Simpson, la mateixa panxa, el mateix desastre com a pare, però tot cor, per l'altra banda la seva esposa Wilma Picapiedra, condemnada al paper de fidel serventa, encarregada d'obir la porta a cop de crits, pobra Wilma.... no, la de la sèrie no, la Wilma de El Portal, que tota la vida la gent l'hem cridada allargant el seu nom Wiiiiiiillllmmmmmmmmmmaaaaaaaaaa!!!.
50 anys i és una sèrie que encara ens pot fer riure i la prova van ser els intents de dur al cine fa pocs anys, amb mes o menys encert.
Doncs ahir a la nit, em va entrar el cuquet de fer aquesta entrada, però el dia anava avançant i no em posava a fer-la.
Durant la tarda llegint premsa digital he rebut un altra informació, la mort de Tony Curtis, i he vist que l'Aida, li havia dedicat una entrada al seu bloc. ....ummm desprès de sopar hauria de parlar d'ell
En una època plena de repressions i tabús sexuals els guionistes de Hollywood es van encarregar de fer que grans papers secundaris fossin ambigus amics amants amagats dels mascles mes mascles, com podia ser el cas d'Espartaco o Ben Hur.
Però si hi ha un paper, que farà que Curtis sigui recordat és a Nobody is perfect, una pel·licula que el primer cop em va semblar tant tonta, però que amb el temps he descobert com una de les joies del cine.
Ha arribat l'hora del sopar i les noticies de Cuatro (no em mateu) s'han fet ressò dels dos fets (també han nombrat a google), han pogut lligar-les, ja que Tony Curtis, va aparèixer com convidat a la sèrie de dibuixos animats, tal i com tabé fan ara als Simpsons (....si és que ja està tot inventat).
......be sols quedar dir Felicitats i Fins sempre, gràcies.


Foto: http://www.fanpop.com

4 comentaris:

Aida ha dit...

De res... i gracies :P

Aida ha dit...

Per cert, si en algun moment reposen Espartac caldrà estar atents a l'escena del bany en què el Tony Curtis li frega l'esquena a Lawrence Oliver mentre aquest li pregunta si li agraden les ostres o els cargols...

pons007 ha dit...

Mai he sigut gaire fan d'en Curtis, però en canvi dels Picapedra... de fet tampoc. De fet no se m'hi ha perdut res en aquest post xD

xavi ha dit...

Aida: De res també...uis... i a tu que t'agraden ?

Pons007: No cal ser fan, espero que trobis altres post :D, dels teus ja he vist alguns d'interesants. Benvingut