diumenge, de setembre 28, 2008

Ups... Perdó Jaume

Si ja ho se que no tinc perdó per ser un mes dels irresponsables blocaires que inunden aquesta part de la blocesfera. Per aquells que no ho hagin llegit en els comentaris anteriors vaig ser guardonat pel premi Proximidade, atorgat pel Jaume Pros autor del bloc Sense Embuts i fins avui no he anat a buscar-lo. Que algú em dongui un premia a la manca de puntualitat que crec que començo a ser candidat.
Per si sou mandrosos, que se que molt ho sou us dire que me l'han donat per (còpio i pego):
"
Visitar el bloc del Xavi sempre és com agafar una glopada d’aire fresc (tot i la dificultat per a escriure el nom del bloc). Parla de tot una mica, d’una manera planera i modesta, allunyat de l’egocentrisme genètic que forma part de tots nosaltres, els blocaires. És un plaer, amb un clic, poder viatjar en segons a un dels llocs més macos del món: les Terres de l’Ebre."
Algun dia hauré d'apendre a penjar els premis al costa que m'estic començant a rebre'n i el meu ego acabarça pujant. Per aquell qui no sapigui l'orgien del nom, doncs si que és complicat d'escriure i dona a mals entessos, però aclarire que és un petit homenatge a dos pelis, per una banda com podeu imaginar, si és que no ho sabieu el meu nom és Xavi, fins aqui diria que és fàcil; la vz la vaig robar d'un parell de pelicules de la mateixa època que son Valmont i Les amistats Perilloses. Les critiques van parlar de mànera desigual de les deus, però a mi em van encantar, tant que em vaig llegir l'obra i les cartes si no recordo malament. Pel mig alguna història no massa clara i personal meva i com diu una samarreta que m'han regalat fa poc en el foncs sóc: "una mica angelet, una mica dimoni, però sobretot jo mateix".
L'altra part del nom vinculat al cinema és Casablanca, ara no us tinc que descobrir els encants d'aquesta peli, si no us agrada, tot això que us perdeu. L'encant de ser un americà en plena guerra, neutral, però prenent sempre partit, tenir un bar amb un toc de centre de llibertat disn la prohibició,i un bon fil musical, que mes és pot demanar (anava a escriure pedir).
Ja us he soltat una mica el rollo tipic dels discursos post premis, semblo l'Almodovar amb la retalia de Sants, aprofito ja de pas: "Gràcies Billy Wilder", ... i gràcies Jaume no pel premi que també fa ilusió (a banda de la mandra que tindré per repartir els premis que mira tu que donar-me feina), però si pel teu bloc que parles com el seu titol insinua directe i clar com tu penses.
Continuarem....

2 comentaris:

Jaume Pros ha dit...

Ostres, mira que has arribat a ser "rebuscat" per a trobar-li nom al bloc. Està bé que ho hagis explicat (encara que la part del "Xavi", ja s'entenia).

Una abraçada.

Aida ha dit...

Enhorabona pel "prèmit", sempre fa il·lusió que te'n donin un. Per molts anys...