Concert d'aniversari

Anit a Londres va tenir lloc un mega concert de festa d'aniversari, els britànics son força valents a l'hora de muntar un cotarro, i portar a totes les estrelles ja siguin musicals o de la faràndula en general. Ahir el personatge era una persona que es va passar uns quants (27) pres. Els motius eren lluitar per que la població negra de Sud-Àfrica tingues al menys alguns drets. Advocat, politic, membre del MK, president elegit del seu país i convertit amb el temps amb un símbol de la lluita dels drets humans a nivell mundial, guanyador de diversos premis: Nobel de la Pau, Príncep d'Astúries, etc
Ja deus saber que el personatge en qüestió és en Nelson Mandela, i el proper dia 18 de juliol farà 90 anys, que ja és dir. Jo també puc dir que l'he tingut bastant a prop, encara que no tant com un altra guanyadora del Premi Nobel de la Pau (Mare Teresa de Calcuta). El moment va ser en un concert a Barcelona, on el grup principal era Simple Minds, creador d'un dels himnes dedicat a Mandela. De teloners estaven New Model Army, i Seguridad Social, per qüestió de horaris la sortida al públic es va fer durant l'actuació de Seguridad Social, però que hi farem (crec que va ser el 22 de juliol del 91 al San Jordi). De fet ell va venir a veure'ns, no com van fer la majoria dels jugadors del Barça en la seva estada a Pretoria.
Be, m'estic allargant una mica mes de lo normal, el fet d'aquesta entrada era fer-vos saber que hi ha una pàgina on podeu enviar la feliticació d'aniversari, es vol que sigui la mes gran mai feta. Suposo que si.
També fer notar que alguns periodistes els hi cal una mica mes de documentació (a mi molta mes segur, però jo no cobro XD), es van posar a la venda 46664 entrades, que era el seu numero de pres i no pas els dies que va estar tancat (pobre, serien uns 128 anys).
Per avui ja n'hi ha prou, però com que no el puc fer a ell cap regalet, lo faig a vosaltres amb dos cançonetes en comptes d'una:

I ara Jim Kerr i els seus nois en un altre mega concert dedicat a Mandela en temps mes dificils:


ups...se m'escapava, voldria fer també una petita menció d'un gran oblidat de la lluita dels drets dels oprimits, segurament per que la seva lluita buscava canvis mes radicals i mes directes de la societat. Steve Biko, no pot rebre grans concerts, grans premis, no va poder sortir de la presó, va morir en ella.
Malgrat tot ens pot quedar en la memòria Cry Freedom, i una genial canço d'en Peter Gabriel.

Recordeu que cada dia hem de pensar que és el nostre anniversari e intentar ser feliços i al mateix temps lluitar per que tothom pugui ser feliç.

Himnes

Hi ha països que no tenen lletres als seus himnes nacionals, i es passen la seva interpretació amb el nanannanana!!!! i ara li han adornat amb altres coses i acaben amb cançons mes normals de revetlla de Festa Major . Avui quan comenci el partit de futbol, hi ha uns que ja guanyaran, la lletra la van canviar, però és dels himnes mes impressionants que hi ha, al meu gust, i no vull ser malèvol per aquesta nit. Идем Россия

Calico

No se si va començar com un projecte final de carrrera, com una colla de frikis fent una gracieta mirant de fer un Torrente dels superherois. Peró en poc temps va ser tota una referencia de seria feta per la xarxa, per si encara no ho saps ja ha començat la temporada 2008. Si ha tornat Herois no podia faltar Calico.

Tibia i jo

Un dels motius que em va dur a jugar en xarxa, va ser el fabulós joc Age of Empires, en la seva segona edició Age of Kings. Vaig descobrir que diferent és jugar contra la màquina en comptes de contra unes màquines de jugadors. D'aquí la meva salutació a aquell gran clan que vam fer, los GM (el nom era entre Guerreros de la Muerte o General Motors). Fins i tot vaig fer un esborrany de pàgina web, quins temps aquells!. Fins i tots ens vam descarregar la seqüela des de una dreça IP d'un americà, en angles a 56kb durant un cap de setmana sense tarifa plana, com les d'ara.
Del AoE, vaig passar al Tibia, un joc al que em va viciar el meu cunyat. Amb poc temps va causar furor per tot el poble els crios jugaven a Tibia, i vaig tenir fins i tot una oferta per 300€ pel meu personatge, ....que tonto vaig ser de no vendre´l.
Com totes les modes, son efimeres, i la gent es va passar al Conquer Strike,al Mu online, al Lineage 2, al Wow, alguns dels quals també vaig provar, amb millors gràfics, mes 3D, en comptes del 2D en visió rara del Tibia.
Vaig seguir sent fidel al meu personatge de Tibia, i desprès d'alguna etapa de deixadesa, d'altes de molt frikisme,de ser vilment assassinat, en fi puc dir que continuo jugant i ahir vaig arribar a pujar de nivell magic (ML) fins a 7, que per un Knight esta força be.
Estava tant content que em vaig fer una foto, i vaig quedar molt afavorit.
Tibia Rules!

Pagines blanques de blocs amics

Fent referència, a l'entrada anterior de no saber on vaig o d'on vinc, o les meves intencions; aquesta entrada serà només per fer conèixer blocs d'altra gent que conec, però que per motius desconeguts encara no els havia linkat des de aquí:
L'illa de la Independència: D'illes el mon n'està ple,i moltes famoses per platges, posta de sol, complexes turístics, per estar plena de fumetes, però no és coneguda cap que hagués passat gairebé desapercebuda per un estat colonialista com l'espanyol, i fa gairebé un any va ser explorada per uns intrèpids exploradors i declarada independent. Com la majoria d'estats te la premsa controlada i aquest bloc és el clar exemple.

Fotografia feta per algun espia infiltrat

Jordi Alfonso: Aquest individu d'entrada juga a despistar, ja que fill d'un personatge famós del poble com és Santi Alfonso, no és diu com ell, i això que és el fill gran, en canvi el petit si que es diu Santi com el pare, tot un pla maquiavèl·lic per despistar a la població i no saber mai qui és qui. Tenen alguna cosa a amagar?. Segurament, s'ha passat bona part sense sortir del seu mon que és la plaça de l'Estrella de Móra d'Ebre, segurament la coneixeu per que és la plaça de la verbena pre-festa major de Móra. I tot això realment us importa?....si, ja se que la majoria ja ho sabíeu. I que és un artista, en el sentit que es dedica a dibuixar i ens va fer el logo del club i tal i qual i alguna cosa mes. Una mica pinta gamberillo també la té. Si voleu veure que fa, doncs aneu al seu bloc.

S'han de pagar drets d'imatge?

Paula al País del sol naixent: O sigui la filla de Fernando i la Merche al Japó que ve a ser el mateix. Per coses de la vida, la Paula un dia va tenir que passar-se una bona temporada al Japó, i com en Hiro Nakamura, ni corta ni perezosa, se'n va anar. Lo que no sabia, era que mentrestant va estar pel Japó és va dedicar a fer un bloc de viatge, fa uns dies el va tornar a actualitzar, encara que fos per tancar el viatge. Espero que torni a veure mons, però per altres motius, que continuí fent blocs de viatges, o de la seva vida, o dels espectacles com el de Cats, que gairebé em fa plorar fa un parell de setmanes.

Mira que son rarets al Japó que les fotos les fan tortes

Per ara ja n'hi ha prou, que és hora de dinar, desprès penjo algun bloc mes, i els afegeixo al llistat.
Salut.

Crisis d'identitat

Anit l'Aida em va dir que aquest bloc era cada cop mes semblant a un fotolog, però amb vídeos, precisament ara que de vídeos en penjo mes aviat pocs, desprès em va dir que semblava Lo Manicomi, per l'alt nivell de frikisme, que no per l'activitat que aquest home sembla que s'ha pres en serio el no penjar res al seu bloc.
Suposo que en part els blocs tenen força quan son una veu d'opinió o quan son trencadors, o d'alt nivell fotogràfic o ves a saber.
Amb el temps cada cop se menys per que el vaig fer, però em fa gracia anar penjant coses, per molt rares o molt vistes que siguin. No sóc cap crack en nivell de visites, ni de que la gent deixi comentaris a les meves entrades, però algun dia això potser canvia, mai se sap.

Star Wars i a ballar!!!!

... o com carregar-se un mite:

Puntet a puntet

Encara que sembli no es una al·legoria a l'empat, no se si us recordeu de quan éreu criatures, i amb un rotulador anàveu fent puntet a puntet dibuixos, això seria la versió moderna i tecnològica d'anar fent dibuixos a base de pixels.

He fet una petita tria, però és que en tenen un munt aquí. Santa Paciència que tenen alguns.

Coses de la Claire

Per qui no coneixi la Claire, be la Hayden Panettiere, és una de les protagonistes de la serie Herois. Serà que m'he llevat amb un punt de tonteria de la migdiada, però en plan marujeo és dels personatges menys creïbles que te la serie. Sempre he pensat que és molt mes gran de lo que ens volen fer pensar, encara que he descobert que "només" te 18 anys, o sigui que potser si que pot ser la animadora típica americana, i mes ha de ser repetidora de mena, anant sempre de punta a punta de país, escapant dels dolents. Be, a lo que anàvem com a actriu sembla que ha fet sempre de nena i amb vocació d'animadora amb un punt de cantant, per si venia alguna banda sonora. Es rossa, animadora, la filla perfecta i a mes és sap l'himne. La xiqueta promet, encara no se per a que, però alguna cosa farà.
D'acord no seré tant dolent i us deixo un altre vídeo que llueix mes:

...que tremoli la Spears, que aquesta té superpoders, pobre Petrelli.

Nova peça de la col·lecció de naus de Star Wars

De moment és la tercera i darrera cosa que li prenc a la Lithane, per avu, que tampoc es qüestió de passar-se.
La companyia d'efectes especials Industrial Light & Magic, (incís per donar condol al mon de cinema fantàstic en uns dies de retard) busca l'autor d'aquesta foto robada on es veuen els nous prototips de naus de les tropes imperials, per la pròxima trilogia. Això vol dir que hi ha pròxima wow!!!. Ah que no us ho creieu... normal, però si d'aquí 20 anys la fan no digueu que no estàveu informats.

Mes mitomania

Quan trobo un bloc nou, d'on poder treure suc, doncs que menys que fer-vos arribar alguna coseta d'aquestes que ens agraden. No es ben be robar si no prendre prestat. Aquí reconec que el pobre Senyor patata es una mescla entre Hellraiser, truita de patata i baicon, i un ninot vudú alt en colesterol.

Mites que cauen

Els Herois, ja no son lo que eren, no ho dic pas per la sèrie de Tv3 si no per que en general la força del Comicbook americà ha anant desapareixen, en una guerra no escrita contra el Manga japonès. Hi ha alguns que han passat al cinema per retrobar velles portades i glòries perdudes, amb mes o menys èxit. Fins i tot desprès de mort Superman va tornar a volar, llastima que Batman estigui perdent facultats, on para la seva part fosca, gòtica, i aquell toc entre l'humor i la seva relació amb Robin. Us deixo una foto que he trobat al bloc de Lithane de lo que és dedica ara aquest parell.

No ha pogut ser

Malgrat fer el millor futbol de la primera ronda, Holanda s'en va cap a casa, perdent contra el rival menys sospitat, si no fot pel seu entrenador talismà, especialitzat en classificar seleccions contra pronostic.
.. i ara amb qui puc anar?

Collage endevinalles

En tots els temps ha sigut conegut l'afany dels poderosos de deixar constància de la seva presencia per que ser reconeguts en el pas del temps. Per exemple el bust de Nefertiti, la Gioconda, o tants d'altres. Els nord-americans en aquesta tendència acostumen a fer grans memorials als seus presidents. Clar se suposa que has de fer alguna cosa bona per que es recordin de tu. Com passarà al futur l'actual president?, Crec que alguns dels models que veureu a continuació son clars exemples:

Bush el ridiculitzat

Bush el culpable

Dedicatòria

El cap de setmana passat l'Alba a la fi ens va presentar al seu company, en Kepa, un chicarron del norte, ni tan chicarron ni tant del norte, sembla .... be que cony és un bon jan, no se si te bloc o no, si en te que vingui a buscar un Cafetonet Friky, però com que ens ho vam passar prou be, li vull dedicar una cançó:

Com diria aquell: ....manda guevus

Croatia pilla una turca

Semblo un corresponsal enviat a l'eurocopa, he vist part de lo que tenia que ser el final d'un partit de futbol,que semblava la recreació de guerres perdudes en el temps, al menys segons alguns locutors de ràdio, on mesclaven religió i futbol. Amb lo difícil que se li esta fent al govern turc d'intentar ser laic. Això si els croats tenien tota la pinta del centre europeu boig, begut que anava a re-conquerir Terra Santa dels infidels. La creu contra la mitja lluna, Europa contra un país que és massa islàmic pels europeus i massa occidental pels àrabs, i segur que la cosa aniria per llarg si ens posem a parlar de Lawrence (picada d'ull a Jordi) (lo xanquer no..per si de cas s'esta sentint al·ludit). En fin que un partit de poca qualitat, molta tensió i amb prorroga, això vol dir 90 minuts jugats + 30 de afegits.Minut 119, va Croàcia i gooooollll, gran cantada d'aquell porter que va estar per can Barça i que ningú se'n recordava Rustu, sembla tot fet i Turquia elminada però fent seu l'esperit que porta durant tota la competició al minut 121, van i marquen. Penals i acava aturant Rustu, de Villano a Super heroi (també havia fet la passada del gol).
Ja ho deien els iaios no diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat.
Per cert...si que és curiós que un equip com Turquia estigui jugant l'Eurocopa, pensant que bona part del seu territori és al continent asiàtic,que ja em sembla be, per que Istambul, Constantinoble o Bizanci son prou maques les tres i en canvi Catalunya no la pugui jugar, mosquejar mosqueja...

Và Trobada de Col.leccionistes a Mòrad'Ebre

Em confesso com col·leccionista compulsiu vingut a menys, he fet col·lecions de tots tipus, clauers, encenedors, sobrets de sucre, pins, calendaris de butxaca, i mil coses mes. No se si com a part d'un síndrome de Diògenes prematur o per afany de posseir, que de fet be a ser lo mateix. Com que he anat canviat d'aficions, reconec que les he deixades una mica orfes, e inclòs alguna ha acabat sent regalada. També s'ha de dir que desprès de veure l'alt nivell de certs amics, com en Ramon Gurrera (a la foto) em veig tant petit i poc preparat que fins i tot no se si ja en sóc de col·lecionista.
En fi que si voleu canviar els repés, i tot plegat aquest dissabte al Passeig del Pont de Móra d'Ebre hi ha la Và trobada. Els desitjo molts canvis, i si puc em passaré una miqueta.

Fer el gos contra una vida de gossos

Fer el gos seria fer alguna cosa semblant a no fotre cop, ser panxa contenta, en fi lo que fan la majoria d'amics meus, i que així els hi va que no actualitzen el seus blocs. (Intent de provocació).
Una vida de gos: Tenia entès que era tenir una vida de patiments, d'arrossegar puces, menjar les restes dels ossos, però malgrat la famosa crisis que tothom parla hi ha molts gossos que viuen millor que la resta de éssers mortals, i ja no parlo del tercer mon, si això no és una vergonya...
I segur que els hi va de fabula, per que tenen pàgina web i un bon assortiment.
Fa dos dies la gent estalviava per comprar una casa, desprès van venir les hipoteques que pagaran els nets, qui pagara la hipoteca de la casa del gos?.

El fi de l'economia occidental

Hi ha bitllets de 500€, també coneguts com Bin Ladens per la seva poca aparició, per no dir gairebé nul·la. També heu sentit parlar dels petrodolars.
Ens puja el petroli i ens anem tots a norris, acollonits si em permeteu estem tots plegats.
Amb aquestes dues dades he arribat a la conclusió del poder que te mon islàmic en la nostra economia, o millor dit de quatre d'ells sobre la economia mundial. La resta de la població esta enclavada en una extrema pobresa, que porta a la desesperació i a l'extremisme, i genera odi envers els seus veïns propers o contra l'enemic clàssic.
Tinc en exclusiva la darrera tàctica emprada per controlar la economia, encara que sigui com guerra psicològica la creació del Burka Dolar.
Desprès d'això ja no se on anirem a parar. Se que hi ha altres models preparats, com poden ser el fantasmadelpacma dolar, wolverine dolar, etc, els podeu veure si feu click, i diria que si busqueu trobareu molts mes.

Petit recull

Sense por de semblar repetitiu, l'atzar del "bloc següent" m'ha dut a un bloc dedicat únicament al triomf dels Celtics, be si algú de vosaltres el vol veure: feu un click.
Sols això.

Lluísssssss

Imagina que un dia vas pel carrer, i et trobes en un banc una càmera de fotografiar, d'aquestes d'utilitzar i llançar, i un cartell que digui:

Bona tarda, he deixat aquesta càmera aquí,
per que puguis fer una foto, no és una broma,
passa-ho be, tornaré a la nit a buscar-la
salutacions.

Lo normal deus pensar és que el primer que pugui la prengui cap a casa, però es veu que va fer gràcia i el senyor en qüestió va poder recollir la càmera,i vet aquí que havien fotos com aquesta:..oi que és bonic l'amor?
Si voleu veure mes de lo que fa la gent...i si algú vol fer-se una foto i enviar-a al Cafè o deixar una càmera al passeig del pont....

Moments per celebrar

Sembla que aquestos dies tot son celebracions i festes, i de fet es per estar contents, de que dues persones: Del i Phyllis, que s'estimen des de fa mes de 56 anys, ara per fi es puguin casar. Esta clar que no els hi ha calgut mai un paper, o l'aprovació dels veïns, però segur que va ser un gran dia, per elles i per la gent que les estima. I com elles també moltes de les parelles que ja poden casar-se a California, fins i tots "personatges" mítics de Star Trek.
Aconseguirem algun dia que ho pugem veure tot normal?.

We 're the championssssss!!!

Fa dies que volia parlar del tema, la gran final de la lliga NBA, però entre una cosa i altra, ja siguin els premis Brillantes o els Cafetonets, i també ho reconec una mica influenciat per la gran pressió mediàtica, on sols es parlava dels Lakers de Gasol, em feia tenir el cor en un puny. He tornat a vibrar amb unes finals, tornar a llevar-me a les tantes de la matinada o fins i tot no anar a dormir, però era un clàssic entre els clàssics. Els Celtics tornaven a lluitar per l'anell i amb opcions clares desprès de dos dècades sense aparèixer. I si es tenia que jugar una final, cap rival millor que L.A.
Per gent com lo xanquer, comentar que això és un de les rivalitats històriques, com pot ser un Boca vs River, ...vale si el topic Madrid-Barça. Son passions fora de cap sentit de lògica.
Ha sigut una final d'altes dosis de patiment, de remuntades, de basquet, d'espectacle, ballarines, mates, faltes, pressió, defensa.
Les estadístiques de la lliga regular donaven guanyador als Celtics, però sempre estava el factor Kobe mes la novetat Gasol, els periodistes de C+ van agafar partit per L.A., també gatorade va dir la seva:

Doncs al final la prudència ha fet el seu fruit i avui ja puc treure la eufonia, i fins i tot el pin de la col·lecció (el pit també). Però que consti que no m'he pujat al carro, que ja ho vaig dir a principi de temporada.
Els Celtics han tornat, han guanyat contra el millor rival, estan aquí no se fins quan però som els Campions!!!.
...per cert una foto que parla de la Història dels Celtics (amb permís del gran Larry).

Avis pels premiats

Les bases del concurs estan una mica mes avall, son coses del directe i de que m'allargo massa parlant.

And the Brillantes go to:

No vinc pas ara de dinar, però és quan he pogut posar-me una mica:

Brillante al blog de la persona que conec amb mes blog, metrofotoblogs, pàgines de poesia i d'altres tipus que conec, i amb diferencia amb qualsevol altre: Encauats (no pot venir a recollir el premi per que te un virus a l'ordinador).
Brillante per tots aquestos anys de lluita contra corrent, per aguantar al seu germa (espero que el Jordi no ho llegeixi... Jordi:és broma), per ser com ets, per haver aconseguit ser molt mes constant amb el teu bloc: Les Coses a dir de la Mònica (no pot venir a recollir per estar de Congrés).
Brillante per que va ser un bon intent, però a veure si ara amb els premis aconsegueix tirar-se endavant: Vol que li contin un conte (tampoc poc venir pel mateix virus).
Brillante per que te valor comprar-se un Subaru, tenir una novia a Asturies, jugar al Guitar Hero, i per que l'he vist créixer com persona i com friki a Juanlu (si no ve és que deu ser a Port Aventura).
Arribat a aquest punt voldria dir que estic molt indignat amb l'Alba per que no es val monopolitzar el donar premis a la gent que tinc jo als meus vincles, us ho valeu i ho sabeu. Així que no dona mes Brillantes i passo a donar els Cafetonets frikis:


Ja se que no te el disseny del Brillante..però a que mola :D?. Com funcionen els premis Cafetonets frikis? .... molt fàcil vens al meu bloc, (no poso link per que ja estàs) i et còpies la imatge by the face i m'ho fas saber signant al darrer comentari.

La resta de links que tinc al meu petit directori, crec que son molt dignes, fins i tot massa per mi, com per anar donant premis frikis; però com no vull trencar el ritme de donar 7 Brillantes atorgaré els 3 que falten al mes pur estil tongo. Agafaré la fletxa de "bloc següent".
Brillante per que m'ha agradat el quadre que te com entrada i pel seu nom i per lo dificil que és trobar de casualitat un bloc en català : El camí a Itaca
Brillante per que no tinc ni idea de que va, però ves per on el destí potser cruel, i per la internacionalitat de la xarxa, i per que no tinc ni idea de malai i el seu nom m'ha molta a: Official FiQ a.k.a Piduih
Brillante per ser una persona honesta i "frentera", per ser fan dels Simpsons (per això sols ja ho mereix), per que Bucamaranga ha sortit campió aquest any: FLS Lo mejor del mundo

Felicitats a tots els guanyadors, vinguin o no a rebre el seu premi.

Premi

Suposso que he d'estar orgullós, malgrat no ser el dia de l'orgull friki, ja que em van donar fa uns dies, un premi per ser el friki preferit de l'Alba, encara que no se si és per ser friki o pels llibres que va guanyar amb el campionat d'Scrabble. Dons malgrat fa dies que n'era conscient, fins avui no m'he decidit de portar-lo a casa, i aquí el teniu:
Doncs ara ja puc fardar una mica, i tot seguit us explico de que va tot això, o sigui el copy/paste de torn.

Les normes son estes (entre parentesis i cursiva lo que diu ella, eh?) (jo ho possare en negreta ves):

- En rebre lo premi, s'ha d'escriure un post i mostrar el premi (ja ho he fet, i m'ha tret d'un apuro, que feia dies que no actualitzava....) (jo tampoc fa tant, però si: tocava), indicant el nom del blog o web de qui te'l regala, i enllaçar-lo al post d'aquest blog o web que et nombra guanyador ( o sigui, lo que ja he fet, no?, he dit que es de part del Yeti i per si de cas, l'enllaç el repetixo aqui) (això de copiar l'enllanç al yeti tindrà punts extres?) (per si no ho sabeu, apreteu la paraula "aqui", ok?) (si això mateix).

- Escollir un mínim de 7 blogs que creguis que brillen per la seua tematica i/o disseny. Escriure los seus noms i els enllaços. Avisar-los que han estat premiats amb el premi "BRILLANTE WEBLOG" (que bueno, això serà lo mes dificil, escollir-los... per cert, a mi el nom del premi em sona a producte de neteja, no se) (si és molt xungu triar... i lo del nom imagina que fos Mr Proper encara seria mes sonat)

- Com a opció, se pot exposar el premi amb orgull i tal, posant un enllaç i altres floritures. (ash la primavera)

A vore, ara vé la dificil feina de decidir-me.... es que tampoc sé si se pot repetir algu que ja el tingui, de fet, no se ni qui el te ni qui el deixa de tenir, pero bueno..... (...tornar-los quedar lleig oi?)

Vaig a dinar desprès els penjo... si vols un mentrestant dino demana :)

Pudemos !!!

La televisió i en general la premsa espanyola, te la fabulosa atribució de fer candidat al triomf a qualsevol cosa que ompli el sempre sota mínims nivells patris. Rodolfo no va guanyar Eurovision, malauradament Andorra ni tant sols va passar la creba. Un cop enterrat la gosadia bonafontista, tocava una energia nova. Vam passar de la sobredosis del chiki ckiki, a ser bombardejats amb la Eurocopa de futbol, qualsevol anunci parla d'Insbruck, Podemos, La Roja Milagros, Lourdes, etc.
Espanya torna a ser la favorita per fer el gran paper, encara que no tots pensen igual:

Per sort això ja se acaba, ja queda menys pels quarts de final, i no se quin serà el pròxim super heroi "made in spain".
Vídeo: Eliminating Spain

Lo important és participar

Fa uns dies vaig rebre una revista on informava, sobre la posició que tenia una pàgina web en visites segons el ranking editat per Alexa, que deuen ser un senyors i senyores que es dediquen a contar la gent que entra als llocs. Com aquells que diuen que una manifestació son 30 mil o 6 mil. Segons aquesta gent aquest bloc, que jo tenia la sensació que ni tant sols sortiria, ocupa la molt meritòria xifra de ser el 25,464,315 del ranking. Molt o poc ...? No se lo important és que estic i que em pots llegir, o que hi ha algú que de tant en tant es mira les coses que dic, encara que sigui per casualitat. Ells mateixos ocupen el 20,592, sembla que s'ho miren mes que no pas el meu. Be lo important és participar, i enllaçant coses, doncs espero que vinguis a participar en el 2n Scrabble de les Terres de l'Ebre... mira a sota per mes informació.