Depressions d'èxit
El dia 13 de febrer, just quan feia 33 anys Robbie Williams va ingressar en una clínica per tractar la seva addicció als anti-depressius, ja abans havia tingut problemes greus amb altres substancies i amb l'alcohol. Part de la seva biografia és la de un noi rebel, inconformista, amb problemes familiars, un bad boy. Diuen que aquesta addicció és deu al poc èxit del seu darrer disc, de no haver estat al premis brit de la música anglesa, etc. Avui he trobat aquest cançó, My Way, que abans ja havien cantat altres grans, com poden ser Frank Sinatra, Elvis, etc, gent com el Robbie amb grans problemes amb les addicions i segurament en el fons tots mancats d'afecte. Comentant la noticia d'aquest ingrés m'havien dit que no entenien el per que uns cantants famosos han de necessitar anti-depressius, ja ho deia Urquijo, cantant de Los Secretos, "me convierto en vulgar al bajar de cada escenario". Realment desprès de tenir tot un public com el del Royal Albert Hall posat en peus cantant amb tu deu ser increïble, però al dia següent la sensació de soledat, la necessitat de tornar a omplir un teatre i que a la gent li agradi encara mes, i que d'aquí una setmana lo mateix, i d'aquí un mes, un any, condemnat a agradar sempre. Sort Robbie.

El preu de la dignitat

Anne Nicole Smith, va ser de una de les muses de Playboy, celebre revista destacada pels seus reportatges i articles d'informació molt interessants (és per això que la coneixes oi?). Com tota rossa de formes espectaculars, la gent la comparava amb Marilyn, sempre hi ha una candidata a ser la seva hereva. Anne Nicole, va conèixer i es va casar amb un home molt mes gran que ella, el multimillonari Howard Marshall, la polèmica la va començar a perseguir,...ash aquestes rosses sempre amb homes famosos i rics que les porten als camins de la perdició. El temps no perdona i Howard la va palmar al cap de dos dies deixant-la com hereva de la seva fortuna, un altre escandol (a qui em recorda rossa, i fent escandols a la puritana societat americana?). La que un dia omplia la portada de Playboy fent babejar a la majoria del homes va caure en una decadència, a base de pastilles, depressions, i pressions per tots els judicis que es van generar per barallar-se per la herència del seu home. Ningú volia un imperi en les seves mans, era víctima del seu passat, del seu cos, guapa i rica, massa enveja generava. Anne Nicole va desaparèixer de les portades de revistes de les de adults, de les del cor, de tant en tant alguna foto del seu record la tornava a posar en candeler. Fa poc va aparèixer la noticia que estava recuperant la seva vida, la seva figura, les seves il·lusions, fins i tot tenia una filla, tot era esperança, però..... la maledicció de Marilyn va caure sobre ella, els barbitúrics li portaven a una fi en un hotel de Miami, una mort que gairebé ningú ploraria i que ara ha despertat l'interès d'un pare fins ara,anònim que vol recuperar a la seva filla. Fins 3 candidats, de moment han dit que son els pares de la única filla d'Anne Nicole, i que si una resolució judicial li dona l'herència de Howard la faran a ella hereva. Quina "ilu"!, has perdut a la teva mare, però ara tens tres pares. On estàveu fins ara? i si es perd el judici on anireu?. Tranquils ja sabem la resposta, el pare de la nena no és cap de vosaltres, jo tampoc (crec), segurament i si mirem les probabilitats hauria de ser un Kennedy, i JJ, que es qui tenia mes números, ja va morir en un accident d'avió.
En fi candidats al patetisme en surten en proporció a la quantitat de 0 del compte corrent.
Descansa Anne Nicole, i si on estiguis esta Marilyn, feu un especial desplegable totes dos.