Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Opinió. Mostrar tots els missatges

dijous, de maig 29, 2008

Violència



Ahir vaig ser indirectament testimoni indirecte, ja que els meus ulls no ho van arribar a veure, d'un acte de violència, en aquest cas de la que en diuen masclista o de gènere. No és fàcil ser un heroi i anar a salvar la situació i buscar una enfrontament directe, la meva ajuda va ser la que crec bàsica. Però hi ha coses que no entenc i és el fet que un cop arribada la Guardia Civil i la Policia Local, i malgrat els petits símptomes evidents, la noia va decidir no presentar cap tipus de denuncia. No se com acabara aquesta història, potser algun dia a algú se li anirà la ma i tots direm "es veia vindre" i farem un minut de silenci per tapar les nostres vergonyes.
Si un dia ets testimoni d'alguna cosa semblant, mira d'aportar una mica un gr
anet d'ajuda per solucionar-lo. I si ets mai, espero que no la víctima si us plau, denuncia el fet, és pel teu be.

dilluns, de maig 12, 2008

Dank je Frank


Hi ha moments que aquest bloc es monopolitza, ja sigui per parlar de política, de atrocitats humanes, de no dir res i ara sembla gairebé un bloc de futbol, per fer-ho una mica menys evident, en comptes de buscar la foto típica de fins ara l'entrenador del Barça, Frank Rijkaard he decidit que quedaria mes exòtica una de la seva filla, la foto és ne blanc i negre, o sigui que molt color no te, però contra gustos.
El pare de la xiqueta és dels pocs que pot dir que ha guanyat una Copa d'Europa, encara que ara es diuen Champions, amb el Barça, com entrenador. És un tio tranquil, amb la imatge de jamaicà fumant herba, i no és de Jamaica, si no de Surinam (la majoria ni idea d'on cau en un mapa). Ha fet coses bones, molt bones amb l'equip, i també ha tingut alguns errors, però en general marxa amb el public al seu favor, malgrat la darrera temporada, i els darrers ridículs.
Quan es guanya tots guanyen, i quant es perd tots hauríem de perdre, però malgrat tot, aquesta temporada l'entrenador no ha estat el culpable, i si ho ha sigut ha estat en una petita part. La gent va parlar ahir al camp, contra Laporta, els "cracks", i les seves actituds.
En fi Frank has deixat unes temporades per la història del club, això no t'ho pot treure, i una imatge d'elegància com persona i un estil en la teva manera de vestir, amb toc fashion, suposso que record de la teva època a Milano.
Sort en la teva vida i gracies.

dimarts, de maig 06, 2008

Poques coses a dir

Les Illes Feroe, eren poc mes que unes desconegudes pel public en general, de fet em sona a illa britànica amb selecció de futbol pròpia i que van jugar una fase d'un pre-europeu o pre-mundial contra Espanya, però he descobert que son famosos per una altra cosa, la "festa" del Grindadrap, crec que amb les fotos ja no cal mes comentari.






dilluns, de maig 05, 2008

Tureruusss!!

Miniferia de la Comunidad de Madrid i van 6 i salten al ruedu, a torejar als toreros, el public s'enfada i demana ja no les orelles, fins i tot el cap dels manifestants, però han encaixat un gol a casa seva.



dimarts, d’abril 15, 2008

La Merkel treu pit


El passat dissabte la cancellera alemana va assistir a la inauguració de la nova Opera d'Oslo. Segons el seu portaveu, la sra Merkel va triar el vestit per la ocasió,(aquest de la foto adjunta), però es veu que a data d'avui la gent encara tenim que parlar de com vesteix una presidenta de govern, quan poques vegades parlem de l'estil dels homes, que som una colla de sosos. Realment el modelito , se las trae, i demostra que la Merkel es una senyora amb poderoses raons per ser cap d'estat,(com es pot veure a la foto) dona la talla o això sembla....
Ara estaria be, molt be per ser exactes, que els polítics que ens manen, ja sigui al territori, a Catalunya, o des de Madrid, demostrin que també estan a l'altura i posin els seus atributs, per no dir collons, (ho he dit ho sento, però també és que la majoria son homes, si hi ha alguna dona manant que posi els ovaris o lo que pertoqui), damunt la taula i es neguin a fer els transvasaments,o captacions puntuals.
Espero que alguna de les meves amigues, lectores habituals em perdonin aquesta entrada que pot semblar masclista, però que la intenció era ser irònic.

dilluns, d’abril 14, 2008

Passa el temps


Ja han passat 15 anys sense el Guillem, i per desgracia les coses continuen igual. Els seus assassins ja estan fora, al carrer i amb impunitat. No és fa justícia, però al menys ens queda el record i els homenatges que et fan la teva gent.

dissabte, de març 08, 2008

Quin sentit té?


Malgrat donar suport a l'independentisme,ja sigui català,basc o de qualsevol altre lloc on la gent vulgui ser lliure;no entenc per que la mort d'un home,un pare de família,un ex-regidor,un simple treballador pot ajudar a que la independència sigui possible. S'ha perdut el nord,i s'han perdut moltes coses. Han volgut estar presents però només fent una còpia barata de fa quatre anys. Quin camí volen seguir,on van?,on anem?.

dimarts, d’octubre 09, 2007

Free batasuna


Haig de reconèixer que volia tractar aquest tema, però se que no és un tema fàcil del que puguem parlar, no crec que siguin pors, ni paranoies, sols que la realitat es veu molt diferent segons els ulls que la miren.
Quan va interessar parlar de proses de pau a Euskadi tot van ser flors i violes, fins que la possibilitat de la Pau va acolloni a una part del sistema polític espanyol que es quedava sense armes de destrucció massiva un altre cop
El motiu que s'acabes la treva ens lo podem imaginar malgrat només se'n sap una de les versions "oficialment", era clar la Pau no interessava. Els que van patir les conseqüències en un primer termini van ser les víctimes de l'atemptat de l'aeroport de Madrid a mig termini tota una societat en pateix la conseqüència.
Durant una època vaig defensar la lluita armada com una forma de lluita, amb el temps hauré perdut força en aquestes idees, però darrere del moviment armat hi ha el sentiment de tot un poble, o al menys d'una part molt important del poble basc, potser molts d'ells tampoc estan d'acord amb la lluita armada, però si que creuen i volen un Euskadi lliure e independent. La seva única solució política (o al menys la mes majoritària) ha sigut Batasuna, un partit polític que ha sofert un assetjament permanent de la justícia espanyola, per darrer cop fa dos dies, detenien a tota la seva cúpula en una reunió, els motius ser una colla de terroristes. Si ho eren, per que no els detenien fa un any?. Clar ara toca, pocs dies desprès de tornar a sortir el tema del pla Ibarretxe, casualitats....
Batasuna no son els seus dirigents, els seus regidors, els seus diputats, Batasuna és cadascun dels ciutadans i ciutadanes d'Euskadi que volen la independència, que els voten, que els hi donen suport. Poden empresonar 1, 10 100 o 1000, però no una part d'un país, i molt menys un sentiment.
Queda poc seny a la política espanyola, però si algú vol parlar de Pau a Euskadi s'haurà de seure a parlar amb ETA, amb Batasuna i si fes falta amb el dimoni. Tancant-los no s'aconsegueix res així que per una solució democràtica: freebatasuna i llibertat per tots els pobles que la volen.

dijous, de setembre 20, 2007

Supermodel 07 i aquí no s'acaba la cosa


Donant voltes per la xarxa, me he trobat al bloc d'en Torbe un comentari sobre una noticia vista a en un diari virtual australià, sobre un nou cas de xiqueta que vol ser model, be per ser mes sincers és model, encara no te els 13 anys i ja va rondinant per les passarel·les. D'acord que la xiqueta serà molt maca, i que te uns pares una mica tontos, però cal arribar a això?. Diuen que no desfilarà de moment ni en roba interior, ni en bikini, suposo que per salvar la falsa moral. Espero que quan sigui la hora de repartir les pastilles per aprimar-se al backstage, o l'hora de les festes de descontrol de sexe, drogues i R&R, o aquell agent de models que voldrà un favor sexual a canvi de desfilar a Milano, doncs també els pares tindran un moment de seny, malgrat que em ve al cap un capitol de House que la cosa no era així i que la xiqueta que va resultar ser xiquet es tirava a tot a qui podia i algun mes, si no has vist aquest capítol doncs ho sento :(. Be el cas és que una cadena que anava de pogre, que no faria programes del cor, i que ens tenia acostumats a les series americanes, ara ens dona un reality show en forma d'Operacion Triunfo de models de 16 anys, que no saben parlar i volen ser "supermodelus guais de la muerte", també hem de pensar que és un fenomen social com deia la Milà que deu estar amb el seu GH novena edició.
Be és un post sense cap sentit ni lògica, però estic molt content que ja he superat les 2 mil visites, malgrat moltes siguin meves, tot s'ha de dir. Però qui ho sap això si no jo?.
Gràcies per tot gent!!!



dimarts, de juliol 24, 2007

El Tour està mort


No em sorprèn, un dia guanyes una etapa ets un Deu, al dia següent estàs destrossat i ja no compten amb tu, però aconsegueixes al cap de res fer la etapa de la teva vida al tour. I passes a ser sospitós, i normalment culpable de dopatge. Se'ls demana massa als ciclistes, i crec que pocs han de ser els que no han caigut a la temptació de provar alguna cosa per ser millors, per poder triomfar, pel sols fet de no fracassar. L'Alexander estava predestinat a guanyar aquest any el Tour, al menys a estar allà al davant, una caiguda el va fer perdre totes les possibilitats, però la seva casta li va fer sorgir del no res, fa un parell d'etapes per al menys coronar una etapa com guanyador, ahir va donar tot un espectacle, van fer una etapa força brillant, atacs, atacs, i mes atacs, lo que la gent li demanem al Tour. Però ja tornem a ser un altre heroi caigut per culpa del dopatge, globus vermells de diferents orígens i cap a casa ell i tot l'equip. El ciclisme sota sospita, contra les cordes. Gran injustícia, ja que a quants esports no deu passar el mateix?, Els grans super campions van marxar quan van veure perillar que els podien descobrir? A les dos preguntes la meva resposta es Si, segur que molts mes esportistes es dopen i segur que grans llegendes recents del ciclisme, pentacampions inclosos van provar alguna vegada quelcom que segurament avui és il·legal.
No se la solució, però si volem veure grans etapes de muntanya, en un Tour de 3 setmanes ja sabem el preu que han de pagar els ciclistes.
Sort Vinokourov, per mi no ets un trampós només que t'han enxampat i a d'altres no, i gracies per la jornada d'ahir.

dilluns, de juliol 23, 2007

Un dubte que tenia
Alguna vegada havia vist onejar una bandera republicana espanyola amb un escut central, i reconec la meva ignorància ja que pensava que era un escut de la casa real. Vaig pensar que potser era la solució d'alguns per evitar problemes amb la legislació sobre banderes anticonstitucionals. El darrer cap de setmana durant la recreació històrica i la desfilada, la cavalleria portava una bandera amb escut, ja em va semblar una mica mes estrany, per que aquesta gent de les recreacions, això s'ho prenen mes en serio.
Presa de la curiositat he descobert que durant la II República Espanyola la bandera tenia també un escut com el que es pot veure, tant en la imatge annexa, com mes avall en la selecció de fotos de les jornades. La diferencia dels escuts és que en comptes de corona, aquesta porta una corona cívica o mural. I tampoc té l'escut de la flor de lis dels Borbons.
Per un altra banda he descobert que en cap cas és pot dir que sigui una bandera anticonstitucional, com si que és el cas de la bandera amb l'àguila, ja que la republicana és part de l'historia democràtica, malgrat no sigui a dates d'ara l'oficial i l'altra doncs ja sabem tots d'on va sortir.
Animo des de aquí als espanyols a que tornin a instaurar la seva República, i als catalans a que fem lo que hem de fer d'una vegada, que ja va sent hora que se'ns passara l'arrós.

La justícia s'està tornant boja?
Fa uns dies va saltar la noticia sobre la polèmica portada de El jueves, la reacció de la premsa i de la blocesfera no va trigar en fer-se sentir. Era una noticia mediàtica, el típic setmanari satíric acusat en el s.XXI, després de 30 anys de vida, ara els hi venia tot aquest rebombori.
Potser va ser una venada monàrquica del jutge, però dia a dia la cosa sembla que en el fons lo que succeeix és que la justícia és va quedar anclada en un altra època.
Per mostra un botó, avui surt al diari la informació de que un jutge de Múrcia atorga la custòdia de dues filles al pare pel motiu de que la mare és lesbiana, i ha de decidir estar amb les filles o amb la seva actual parella. D'entrada que li treguin els fills ja és de per si una burrada, però que a mes li fan triar entre una cosa i l'altra, que s'esperava el jutge que la pobra dona decidís que es quedava amb només una de les filles i mitja companya?.
Sempre he cregut que els homes sortien perjudicats en el tema de les custodies, les visites, etc, però la realitat sempre supera qualsevol pensament.

dissabte, de juliol 21, 2007

Españoles: la libertad de expresión ha muerto
Anit ens anàvem de copes i tornàvem torts a casa, i al bar vam comentar tota la jugada de la revista el Jueves, i aquest matí ressaca en cap, veig que el nou judge Dreed, defensor de la moral, la castedat, la corona, ha decidit tancar el web de El Jueves. Que tremolin El Punt, Cat Ràdio, Tv3, etc que no se com de moment s'han escapat, potser som tan perifèrics que ni ho saben que existeixen.
A la gent de El jueves, suposo que totes aquestes mogudes molta gràcia no els fa, però que preparin la punta al llapis que el dimecres que ve, han de demostrar que l'humor, la sàtira, la ironia, no fan mal, i menys quan diuen veritats com un temple.

divendres, de juliol 20, 2007

No erem tots iguals davant la llei?


20 de juliol del 2007, però sembla que va ser ahir que un grup de militars una mica pirats es dedicaven a destrossar una de les repúbliques amb mes futur, idees i ganes de la vella Europa. vam canviar una corrent d'aire de progrés, justícia i llibertat, per tot lo contrari, opressió, foscor, silencis etc.
A la dictadura del general, li va continuar el govern del seu fillol, aquell monarca que havia de curar tots els mals, que ens van salvar d'un cop d'estat que ens tornava a un punt encara mes endarrere. El gran cap d'estat que va fer tot lo possible per fomentar la gran industria del país a l'hivern toca fomentar el ski i a l'estiu la vela a Mallorca. L'altra feina que li quedava era continuar l'especie, garantir un successor, aquell noi tant guapot amb la bandera els jocs olímpics. Tot perfecte, meravellós, "guapu", alt, llest, modern, es casa amb una periodista amb pares separats. Esta clar la família és moderna, es progressista, es com tota la resta de ciutadans, treballen i tenen un sou, poca cosa de la primera i molta de la segona; això s'empenyen en que son iguals que la resta.
Però vet aquí que el jutge de torn, uns d'aquestos mediatics ells; si els mateixos que no deixen votar una part significativa del poble basc, o que apliquen la llei anti terrorista a un xaval que envia mails, després de molts anys d'estudis, de moltes hores de carrera, oposicions, etc, ha vist que la família, perdó la Família no es tira pets, no es rota, no copulen (quedarà mes fi), en fi que no son iguals que nosaltres, son uns bitxes raros, i que no els podem humanitzar. Els ha castigat a que no poden ser portada de El jueves, amb la gracia que els ha fet segur, per que com tota la resta d'humans, Felipe quan va al lavabo mes d'una vegada s'ha portat El jueves. A mes que tampoc han quedat tan malament no se de que es queixen.
En fi un estat on el seu cap treballa poc, i els jutges treballen massa.
....ara seria flipant que arribes això a "altas instancias" i m'enviïn els GEOS
....per cert si es que heu de venir aquesta nit, segurament estire al passeig del pont que fan teatre "El barquito de papel", una obra sobre els temps de la República dins el marc de les Jornades Internacionals d'Història en els espais de la Batalla de l'Ebre.
Que tranquils estaríem sense els Borbons, Visca la República!!!

dissabte, de maig 26, 2007

Avui

Se que es jornada de reflexió, però reconec que avui no podré pensar gaire....em sento d'una manera (diuen que potser es ressaca), però aquest vídeo ho defineix bastant be...per cert OBK m'agraden i que....? sóc friki i em pot agradar coses molt rares.


dimarts, de maig 22, 2007

De link a link sorpresa em porto


Aquest serà un comentari una mica estrany, no ho puc evitar. Estava escoltant una selecció de vídeos al youtube, o sigui que pillo un i començo a afegir al playlist, fins que em canso. Li tocava el torn a un de Obrint Pas, titulat "No tingues por" de l'actuació al Palau Sant Jordi, abans de començar la cançó surt a parlar la Belen Agulló, germana d'en Guillem Agulló, un noi valencià assassinat l'11 d'abril del 1993, per la seva militància política i social. Del judici només un culpable i condemnat a 14 anys per homicidi, curiosament només va complir-ne 4 anys de la seva pena. Al poc temps va ser detingut per pertinença a una xarxa neonazi i ara es presenta a les eleccions per un partit ultradretà...(deixem-ho aquí) en la població de Xiva. La noticia la podeu llegir i veure els comentaris aquí. la curiositat m'ha fet anar a la web del partit en qüestió, una estètica imperial alemanya (crec que avui estic una mica light), i em trobo mes o menys lo que em pensava, menys la sorpresa de que han obert seu a un polígon de Tarragona, la Rambla és massa cara suposo. Per mes inri es presenten a les municipals (que diferent que són a Reus que presenten aquest gran partit que és la Cori) això si els mittings has de trucar per telèfon que et diran on son, per que cauen molt amagats (traducció textual).
Us deixo el vídeo que al menys os pot distraure, i si encara us aborrieu, doneu un cop d'ull al google i cerqueu la informació que falta, us asseguro que no te preu. Com a mostra una cosa que he trobar ara al mateix temps que escrivia, la foto no te preu, busqueu no sigueu dropos.








Ni oblidem, ni perdonem!

divendres, de maig 18, 2007


Xosé Couso
La guerra d'Iraq porta a les seves esquenes una quantitat de morts ja no contada, malgrat en una darrera entrada indicava una pàgina on es porta un recompte de les víctimes tant civils com militars. hi ha un altra categoria de morts, son els periodistes, corresponsals de guerra que ens acosten les noticies a canvi de jugar-se la pell per poder capturar la imatge que ens sorprengui a l'hora de dinar, o a la portada del nostre diari. Son com mosques que van corren cantonada a cantonada, carregats de càmeres de tv, micròfons, i que malgrat que cap dels dos bàndols en conflicte els vol veure, normalment molesten al bàndol que no vol que sapiguem la realitat. El 8 d'abril del 2003 un tanc va disparar contra l'Hotel Palestine de Bagdad, on estava allotjada la premsa internacional, el resultat dos periodistes morts. Els motius segons la versió americana és que estaven rebent atacs des de allí. Ningú es va creure aquesta versió, i l'Audiencia Nacional va fer els tràmits per portar a judici als militars americans. És un cas complexe amb estires i no arronses amb el govern americà, però ara un fiscal en teoria progressista ha recorregut contra el processament, que mai es faria efectiu, dels militars americans. Fa uns anys Bush era el dolent i tots sortíem al carrer contra ell i la seva guerra. Ara ZP esta a la seva cadira,i ja no pot ser pancartista i ara potser toca ser amic del Bush, i aquest és un primer pas per la foto a la porta de la Casa Blanca.
S'ha tornat a fer una injustícia, i el gran surt indemne, que típic oi?. Bé sempre hi haurà un objectiu d'una camara , una ploma o una manifestació que vulgui defensar les causes justes, ja sigui a Bagdad, Madrid o Serra Lleona.
Xosé Couso, Miguel Gil, i tots aquells "ojos de la guerra", no tinc paraules per la vostra feina, una feina que os ha costat una vida. A tots aquells que estan en les trinxeres, esteu alerta.

divendres, de febrer 09, 2007


Oleguer, esportistes que pensen: Perill

D'acord que tècnicament no és el millor jugador del Barça, però al xaval se li ha de reconèixer que al menys no és el típic jugador que només la sap tocar, també sap pensar i aprofita la possibilitat mediatica que li dona el ser un dels jugadors d'un dels equips mes importants de futbol, la qual cosa li dona notorietat als seus actes. Fins cert punt em recorda al Pep Guardiola, esportistes que llegeixen, una especie en perill d'extinció?.
Han sigut famoses les seves opinions polítiques, ha sigut reconegut el seu compromís nacional amb premis. L'altre dia és va presentar a l'entrenament amb furgoneta, i no amb el vehicles típics dels jugadors d'un equip de primera fila, (Audi, BMW, etc), potser si que es passa una mica i si que resulta que no arriba a poder pagar un Opel, un Seat, i te que anar amb la furgo de la comuna.
Una de les coses bones de l'esport d'elit és que la gent et paga, per que li serveixis de publicitat, ara al pobre per tenir pensaments propis i publicar-los li han dit que el contracte s'ha acabat, però tu tranquil, la gent s'ha començat a mobilitzar per picar a la cresta dels senyors de la marca kelme, si la de l'equip ciclista que el feien anar dopats, o això diuen els del tour, s'ha montat una reivindicació mitjançant aquesta web per tal de fer saber a l'empresa d'Alacant el suport a Oleguer i a la llibertat de pensament. A que esperes, per donar el teu suport?.