Ahir va ser un dia estrany, dur. Vam arribar a casa carregats de llàgrimes, somriures, abraçades i amb un buit immens. Havíem anat a acomiadar-nos d'una amiga, aquell tipus de persona que no la coneixes i et conquereix amb el seu somriure, la seva mirada i els seus cabells esbojarrats, et guanyava amb un simple "Hola".
Hem coincidit un grapat de cops, no és aquell tipus d'amistats que tens de petits, ni l'amic de la colla de cada cap setmana, però es feia estimar com ningú. Et portava al seu terreny, t'acollia i ja no podies despegar-te d'ella.
Vermell, violeta i groc, no son sols colors polítics que la definien són també colors de vida, foc i alegria.
Hem de ser "disfrutoneros" per que ella ho voldria així.
