Bye bye

Adéu amb regust americà, avui s'ha fet oficial que el FCB, serà mes F que C. històricament les seccions han tingut alts i baixos, han servit de consol de grans deserts de títols de la secció de futbol. El mateix cap de setmana que es guanyava la Champions de futbol, també es guanyava la de handbol, un altre cop desprès d'aquell equip que es va passejar per Europa any darrere any i que tant orgullosament lluíem. I si no és el handbol, és el basquet, o el hoquei, o la xin-xancla. La junta de Rosell ha decidit que les seccions no son econòmicament rendibles i es reduirà el seu pressupost els propers 5 anys fins representar un 5% del total. La primera sacrificada ha sigut la secció de beisbol, fundada fa mes de 70 anys i sempre activa, directament desapareixerà, malgrat estar en la divisió d'honor i ser lider de la mateixa.
No se el pressupost de les mini seccions, però segurament es perd mes diners en traspassos com el de Caceres, un jugador que va costar 17 milions d'euros i ara es ven per 3 milions sense apenes jugar, sense oblidar Ibras, Txigrinski, etc.
També s'ha conegut un altre comiat, aquest potser mes clar, deixa el bàsquet tot un mite, un dels centers mes poderosos de la història de la NBA, Shaquille O'Neal, trotamont desprès de la seva etapa als Lakers de l'enfrontament amb Kobe. No acabarà contracte amb Celtics, però ha sigut tot un plaer veure músculs, força, tècnica i un somriure "angelical". Thanks Shaq!!!

Hay cosas que solo ocurren en C +

Hi ha coses que sols passen a aquest canal de TV, estic mirant la final de la NBA, els Celtics estan guanyant, un partit travat i dur, no és fàcil guanyar a L.A., però si algú ho pot fer, son els Celtics...val fins aquí el "subidon". El tema d'aquest post a hores intempestives, és que a la mitja part en comptes dels típics anuncis, han soltat un especial dedicat als Bulls, però no als de Jordan, han posat un tros d'una "corrida" de toros.... de locos, la gent que mira el bàsquet no te gaire a veure amb la que li agraden els toros. Per compensar han fet també una promo d'uns curts eròtics fets per dones...
Tornem a veure el partit...salut

BEAT L.A.!!!!!

És l'hora de treure les dents i mossegar fort al ben mig del cor de L.A..
Setaè partit, lo que s'ha jugat fins ara, la història, les estadístiques, tot pot valer o no, però aquí tornem a estar per animar als nois de verd, als hereus dels Rusell, Bird i companyia. Est vs Oest , equip contra estrelles individuals, sobrietat en front del show.
Que ens sentin cridar: BEAT L.A., que els hi entri la por !!!!

Ja tornem a ser

Els Celtics tornen a jugar una final de la NBA... i per mes morbo un altre cop contra els Lakers, es repetirà el resultat de fa dos anys?, es podran venjar el Lakers?... espero que no. A l'inici de temporada semblava tot decantat per que els Lakers repetirien el triomf de l'any anterior, i que els Celtics no arribarien a la final, i ves per on els Lakers han patit molt mes de lo esperat i els Celtics ho han tingut, al menys als Play Off, força mes còmode. Torna l'espectacle de l'esport. Qui hi hauria de dir noies vestides de verd a Boston, tot evoluciona (no se si a bo o dolent)

"La vida puede ser maravillosa"

Típica frase d'Andres Montes, i que haureu sentit repetida aquestos dies, un cop s'ha trobat el seu cos sense vida. Aquest que comença a ser un bloc de necrològiques i de vídeos de yutube, no podia deixar passar aquesta ocasió per donar un petit homenatge a una de les veus de la NBA (no tot potser TV3/K33 i el també mític Ramon 13t) quan estava a C+, i després el seu sentit de l'humor, l'estil de passant de tot lo que vol és que la gent s'ho passi be, els ET Gasol, tiki taka Salinas, i altres frases que quedaran en el record i després en l'oblit.
Un tio optimista, un catxondo, va per tu "jugonnnn":

White Men Can't Jump

Aquest peculiar titul de pel·licula que en castellà es va traduir com "Los blancos no saben meterla", va ser una dels primeres pel·licules que va fer Woody Harrelson, que abans havia triomfat a la petita pantalla com cambre del mític Cheers. En aquesta peli ens mostraven una mica tot el fet del basket al carrer o més conegut street ball. Aquesta modalitat es crea als ghetos negres de les grans ciutats, es un bàquet molt més ràpid, agressiu, un punt (bastant gran) de xuleria, provocació i molt bocamoll rondinant.
Quan era un jovenet i vaig marxar a fer les amèriques vaig tenir la oportunitat de veure com se les gastaven, aquells nois de la meva edat, de raça negra, però que em treien un pam i tot eren musculs, amb les seves pintes de pandillers, va ser tota una expèriencia.
Ara l'street ball eta bastant millor vist, suposo que com a tot, els barris continuen sent ghetos, però diguem que és la forma de practicar el bàsquet al carrer, i fins i tot grans estrelles de la NBA, fan els seus bolos, amb partidets d'aquest estil. Això és lo que li ha passat al base titular dels Nets, Devin Harris, que s'ha vist sorprès per un jugador local Stuart Tanner, d'acord que el factor sorpresa no te preu....però sempre podrà dir que li va fer un canyo a un NBA. I no ha fet la smashada, com Woody a la peli, però els blancs estant aprenent a possar-la?

We 're the championssssss!!!

Fa dies que volia parlar del tema, la gran final de la lliga NBA, però entre una cosa i altra, ja siguin els premis Brillantes o els Cafetonets, i també ho reconec una mica influenciat per la gran pressió mediàtica, on sols es parlava dels Lakers de Gasol, em feia tenir el cor en un puny. He tornat a vibrar amb unes finals, tornar a llevar-me a les tantes de la matinada o fins i tot no anar a dormir, però era un clàssic entre els clàssics. Els Celtics tornaven a lluitar per l'anell i amb opcions clares desprès de dos dècades sense aparèixer. I si es tenia que jugar una final, cap rival millor que L.A.
Per gent com lo xanquer, comentar que això és un de les rivalitats històriques, com pot ser un Boca vs River, ...vale si el topic Madrid-Barça. Son passions fora de cap sentit de lògica.
Ha sigut una final d'altes dosis de patiment, de remuntades, de basquet, d'espectacle, ballarines, mates, faltes, pressió, defensa.
Les estadístiques de la lliga regular donaven guanyador als Celtics, però sempre estava el factor Kobe mes la novetat Gasol, els periodistes de C+ van agafar partit per L.A., també gatorade va dir la seva:

Doncs al final la prudència ha fet el seu fruit i avui ja puc treure la eufonia, i fins i tot el pin de la col·lecció (el pit també). Però que consti que no m'he pujat al carro, que ja ho vaig dir a principi de temporada.
Els Celtics han tornat, han guanyat contra el millor rival, estan aquí no se fins quan però som els Campions!!!.
...per cert una foto que parla de la Història dels Celtics (amb permís del gran Larry).

Harlem Globetrotters

Ahir a la nit, vaig poder assistir a un dels clàssics de l'esport o potser mes aviat de l'espectacle, d'esport tenia mes aviat poc, malgrat estar tot al voltant del basquet, la cosa es mou mes amb el fet de aconseguir un climax del públic amb la gent de la pista, amb acudits en spanglish, musiques per picar de mans, nens que surten del public fan una cistella, guanyen una samarreta i una gran ovació, i gent amb molta paciència i sentit de l'humor que surten a pista, ballen, es deixen mullar, que s'asseguin a les seves faldes, etc. Son mítics i se'ls pot permetre tot, son els Harlem GLobetrotters, i van passar per Reus. Santa paciència la de l'equip contrari que malgrat fer una gran serie de tirs de 3, van patir mes que ningú els gags dels Harlem. Reconec que m'esperava una miqueta mes de basquet i menys gag, però ja em va anar be. Això si la botiga de souvenirs una mica careta, per molt que diguin del dolar, se'ls va anar la pilota.