L'hora d'Escòcia
Tremola l'UK, hagués pogut tremolar encara mes, però per primer cop els escocesos han dit que potser això de que la gent es pensi que son anglesos amb faldetes sense roba interior a sota,i que juguen a rugbi ja era una història que tocava canviar i han decidit votar per un partit nacionalista que vol parlar d'autodeterminació, i de disparar un projectil sota la línia de flotació de la monarquia britànica. En un tres i no res s'han fet un parlament "regional" de disseny ultra modern, i ara ja van llençats a voler fer eleccions.
Al mapa europeu n'hi ha uns, ara no se com es diuen que porten un munt de dies, d'aquí res farà 3 segles, que van renegant del govern que els te amb el peu al coll, potser ens cal un William Walace, potser amb un look mes com el de la peli, per que aquest de la foto l'home és una mica desafavorit, i així d'aquí uns 300 anys mes guanyaran les eleccions i li diran al Borbon de torn (segur que encara hi ha Bobons amb lo que crien i lo simpàtics que surten a les fotos).
Es busca noble vingut a menys, si creus que ets l'adequat ..et toca posar-te la barretina, la faixa, el trabuc i una capa (dona mes toc de super heroi) a veure si d'una per totes fem d'aquesta Catalunya una cosa de profit. La opció de la pubilla, crec que ja la tenen agafada a l'Aragó amb l'Agustina i tal, però es pot estudiar fer una adaptació.
Ja se que tocaria pensar en algú d'ERC... però he anat escrivint i he anat canviant una mica, la visió de Carod en barretina és molt freak, i el Xavi en trabuc pot ser perillós. I m'ha vingut la imatge al cap del Pasqual del Polònia com alliberador de Catalunya. Ja direu.

Nous acords i desacords

Tal i com van anar les coses, jo vaig pensar i creure que segurament lo mes factible seria un acord entre CiU i PSOE, per tal que el PSC fes Mas president de la Generalitat, i així assegurar-se un ZP president. Montilla, desprès de que el poble no li hagués donat el suport esperat, essacrificava i tots contents. Era una opció i així s’ha quedat, la meva carrera de futuroleg pel terra.

Mas es reuneix en Carod, “ei noi, anem a mitges en tot si em fas president”, però el Carod ha dit que no, visca la revolució!. Alguna cosa deu passar que Carod no vol ser plat de segona taula, que resultarà ara que te mes sex appeal Montilla que Mas?, per que ara diuen que tindrem govern d’entesa, que no tripartit i en mig de tot això l’únic que ha guanyat vots, va i es sent desplaçat per que no han comptat amb ell per res.

Són bojos aquest romans.

Entre somriures i cares serioses, millor bigotis afables.

Aquells que em coneixen personalment, saben per on em decanto políticament; ara estem en mig d’una campanya electoral, on s’ha vist coses noves a nivell de marketing polític, DVD, cartells de candidats fotografiats nus, un president de l’estat espanyol que sembla que en el fons la seva il·lusió fos ser president de la Generalitat, però a banda de la publicitat, els missatges no solen arribar a la gent, ja que uns diuen que malament que ho han fet, i els altres que bonic que ens ha quedat tot plegat. Mai estan d’acord oposició i govern, bé si un dia el 30 de setembre del 2005, però tinc l’estranya sensació de que algú, en el fons aquella nit ens va enganyar, per acabar venen un acord a Madrid. Però no volia fer d’aquest comentari un mini anunci de campanya, volia parlar del futur president de la Generalitat amb un sentit mes frívol, com pot ser la seva imatge publica. Les enquestes diuen que hi ha dos favorits a tenir mes vots que la resta, un Artur Mas, amb el seu somriure fàcilment identificable com part d’un anunci de pasta de dents , i l’altre José Montilla, amb la seva imatge excessivament seriosa de calculador, per no dir la imatge que dona quan s’enfada. Llavors la meva pregunta és on queda aquella imatge del president de la Generalitat que tenim des de el retorn de les llibertats (deixant a banda la tasca de cadascun d’ells) ; primer un avi com Josep Tarradellas amb tota la carrega emotiva que portava venir de l’exili; seguit de Jordi Pujol, que va acabar convertint-se una mica en l’avi de tota una generació catalana, amb les seves visites a tota Catalunya; i desprès va venir en Pasqual Maragall, el Pasqual votant per les Olimpíades o l’autor de les maragallades?.

Mirem a una banda o a l’altra i cap dels dos aconsegueix trametre aquest sentiment, n’hi ha d’altres que es presenten que encara fan mes por i tot, però n’hi ha d’altres que si que donen una petita cosa de cadascun, milita al mateix partit que en Tarradellas, porta bigoti com el Maragall, i te una sensació de Catalunya a l’estil escolta com en Pujol, evidentment és en Josep-Lluís Carod-Rovira , segurament a banda de la imatge ho faria prou be com president de la Generalitat, només depen de que la gent ho vegi i voti, per la República, per Catalunya, per ser com som, i per bigotis: Carod President !!!