Ara moren a Líbia, els que abans morien a Bagdad, Bòsnia o Vietnam, continuen morint i nosaltres ens ho mirem en un silenci covard i còmplice.
Som una generació que ha perdut els somnis, la platja ens queda massa lluny i ens fa mandra aixecar els adoquins.
Els nostres fills no ens recriminaran que el temps ens haguí vençut, que siguen uns derrotats, sols ens recordaran que no vam lluitar, que no vam alçar les nostres veus i que ens vam quedar a casa.
Foto: Actualidad Orange
