Subvencions juvenils per la Ribera d'Ebre

Reconec que escric potser en un moment calent, i que feia molt de temps que no volia parlar de temes polítics, però avui he sentit la realitat un altre cop de ser una comarca que no existeix pel aquest Govern.

Tots sabeu que sóc membre de l'associació juvenil Baronia d'Entença i les activitats que fem son poques o moltes, interessants o sols per una colla de frikis, però es fan coses i mantenir una associació val diners: cartelleria, material, premis o un local social, que l'ajuntament mai ens ha cedit. No li reclamo a l'actual que ens cedeixi un, quan l'antic govern es va passar dues legislatures sense fer-ho.

Ara be, una part del funcionament de l'associació es genera amb diners públics i per tal cosa existeixen les subvencions, aquest any l'associació n'ha demanat per dues bandes per diferents activitats:

-Consell comarcal de la Ribera d'Ebre: Se'ns va denegar per manca d'interès de l'activitat proposada, que va ser Un Somriure de Clicks 2011, mes de mil visitants (xifra similar a les visites del castell de Móra d'Ebre) van pensar diferent. Un dels altres motius que van fer valer com motiu de denegació era que com que hi ha retallades i no hi ha diners per activitats, centrar-se en associacions que figuraven en l'històric de les subvencions, o sigui no demanar durant 8 anys diners al consell comarcal ens ha perjudicat.

-Direcció General de Joventut: Aquesta és la subvenció de mes diners que hem demanat cada any des de la nostra creació com entitat, amb diferenta sort cada anys segons el projecte, però sempre reben alguna cosa. Aquest any la Generalitat ens ha denegat la subvenció per baixa puntuació. D'acord no hi ha diners, s'ha de tancar l'aixeta i segurament hi ha molta mes tasca social a fer en el sector de la joventut que fomentar el frikisme.

Entenc que les associacions del nostre estil és un hobbi i en temps de crisis hem de ser els primers en rebre la tancada d'aixeta, però vull fer referència a la resolució d'aquest any de la DGJ sobre les subvencions, s'han repartit 923612€ que son diners, d'aquests a la Ribera d'Ebre han tocat 728€ que corresponen al CERE, d'un projecte de 1831€ per fer activitats juvenils, o sigui un 40% de les mateixes.

Les xifres estan tretes d'aquí, potser els encarregats de joventut de la comarca, haurien de pensar que alguna cosa s'ha fet malament, o no s'ha motivat al mon associatiu, o no se l'ha ajudat a fer els projectes.

Per fer una comparació el Casal infantil i juvenil de la Fundació Mariana de Sant Boi de Llobregat ha rebut 11000€ per oci alternatiu.

Avis per aquells que vulguin comentar: Sou lliures de dir el que vulgueu i algú aprofitarà per rajar de la meva persona, però si heu de dir res, signeu amb el vostre nom i dieu que feu vosaltres per la gent jove.

VIII Jornades de jocs

Podeu consultar la informació a: http://labaronia.tk/

Cartell Jordi Alfonso (gràcies crack)

Anima Iniqua

Encara que precipitadament, per la manca de temps per escriure que em dono darrerament i potser també una mica amb la por de la responsabilitat, us vull convidar (19:30h d'avui inauguració) a que us deixeu sorprendre.
El lloc: Per si sol, el Poble Vell de Corbera d'Ebre mereix una visita, un petit racó de la Terra Alta, castigat per la crueltat d'una guerra que molts volen oblidar. Un Poble mort que va saber renàixer i convertir-se en un recordatori i un espai d'art, de pau, de memòria.
L'obra: Fins que no ho vegi poc puc dir, se que hi ha el llibre, una joc de paraules i fotografies, un missatge, un model, unes textures damunt la pell, i se que ens espera una exposició que desconec, però que tinc ganes de veure, conjuntament amb la resta d'obres que fan la Biennal d'Art.
L'astista: Aurelio Monge, aquesta reconec que és la part mes complicada de l'entrada, ja que em calen paraules per saber expressar-me com ignorant en la matèria...però ja que m'hi poso, doncs endavant. L'Aurelio no és pintor, ni escultor, tampoc és escriptor i crec que tampoc és music, de lo que si que estic convençut és que és un amant de lo que fa, meticulós, rigorós i que amb moltes hores d'observador aconsegueix que els nostres ulls vegin l'obra que el seu ull ha vist amagat darrera un objectiu. La seva mirada ens porta a l'escultura d'anatomies mes clàssiques i a la llums i a la foscor tenebrosa, al mes pur estil de Caravaggio, (que millor que la foscor per veure la llum?); els seus escrits ens portaran missatges breus però directes, i un llibre no sol portar música, però crec que dins la església s'aconseguira un ambient colpidor, però ja ho dic jo no sóc pas critic i tots sou prou grandets per pensar lliurement.
La persona: L'Aureli (si, el vaig conèixer així) va venir ja fa molts anys a la botiga, carregat de somnis, idees, piràmides de Stargate (era d'Stargate?), enamorat de la ciència ficció, de llibres que la gent coneix ara per ser trilogies de cinema,i castigat amb els viatges a fer olives,amant de les rabioses novetats tecnològiques, l'Aureli era ( i és, potser fins i tot ara mes) diferent a la resta.Estava convençut que aquest noi s'havia perdut, que coi podia estar fent un friki d'aquest nivell a un poblet com Miravet.
El temps ens ha anat fent coincidir sempre a petites pinzellades de les que he apres molt mes de lo que ell es pot imaginar: com dirigir una partida de rol (tot i lo díficil que son els jugadors), , com tenir clar com vols dur el teu negoci (no cal fer-se ric, sols estimar lo que fas), com defensar la teva terra, malgrat no hi haguis nascut, però un dels darrers cops ja em va deixar bocabadat.
Quan viatges en tren, des de Móra fins a Barcelona, molts cops pregues per anar sol, que et deixin dormir i no trobar-te a ningú que et doni xarrera tota l'estona, però a vegades la por és que siguis tu qui no deixi dormir al teu company de viatge. En el meu darrer viatge vaig coincidir amb l'Aureli, tot carregat amb material fotogràfic camí d'una sessió de fotos a Barcelona, ara fotògraf? , però si era guia, botiguer, dissenyador, que coi fa ara fent fotos? que no en te prou de mals de caps? M'explica els seus projectes, les seves aventures als museus, la seva paciència per poder captar un moment, un angle impossible i em dono compte que sap molt de lo que parla, que li brillen els ulls, que sap que ara és un provocador que colpeja a qui mira les seves obres i fins i tot orgullós de que no agradin a tots, ells s'ho perden. Potser ell no es va adonar ( o si, que és molt viu) però em va deixar flipant, gràcies pel viatge, gràcies per fer lo que fas, però sobretot ser com ets.
Foto: Aurelio Monge.
Mes informació: http://mgartstudio.blogspot.com/

Lo pas de diables de Garcia

En altres anys l'assossiació convocava un concurs d'il·lustració fantàstica juvenil, un dels guanyadors, alternant premis amb el seu germà, era el Carlos Oriol. El Robert s'ha de reconèixer que també tenia una mà i una destresa, però el temps li ha portat a altres vocacions, el Carlos en canvi ha apostat i fort per continuar i convertir-se en un artista visual complert.
Aquesta tarda a Garcia a les 7, s'inaugurarà un mural fet per ell titulat "Lo Pas dels Diables".
Garcia és una de les poblacions amb mes tradició en el món dels banyuts que fan córrer a la gent perseguint-los amb atronadors i xispejants petards, una trobada la de la seva festa major que és una refèrencia pels amants dels correfocs, on segurament el dia de la trobada podríem dir gairebé que al poble hi ha mes diables que gent normalment.
Aprofito per felicitar a Garcia per los esforços que representa continuar amb aquesta tradició i per creure i tirar endavant aquest projecte artístic.
Carlos, molta sort i espero poder anar a veure-ho aquesta tarda i gràcies per enrecordarte de nosaltres ara que ets famosillu.

Foto: El Punt Diari

Litterarum i Fira del llibre ebrenc

Anunci de la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum fet per Alfredo

Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc 2011 from ArboreScentia on Vimeo.

I nosaltres que Tenim?

Molt bonico com sempre els anuncis de l'Estrella, però per variar quan la gent fa una repassada a les coses bones d'aquest país se n'olvidem de nosaltres.
Gràcies Damm

Campanya Creu Roja Joventut

Creu Roja Joventut Gandesa-Móra d'Ebre-Ascó ha engegat la Campanya de Recollida de Joguines Reis'2010. L'objectiu d'aquesta Campanya és doble:
1- Conscienciar a la població de la importància pedagògica de la joguina.
2- Aconseguir que tots els infants puguin gaudir d'una joguina nova, independentment de la situació econòmica familar.
Si voleu col·laborar podeu fer la vostra aportació de Joguines Noves i Material Escolar entre altres lloscs a:
Joguines Carreres de Móra d'Ebre

Eines de comarca

Estic veient el futbol, aquest gran mostre mediàtic i Villa ha fet un gol, un golas, això segurament la majoria de la gent ja ho sap, és la força de la televisió i el poder de convocatòria d'aquest esport, en canvi poca gent s'ha assabentat de l'acte de presentació del diari de la Ribera, tal i com us anunciava ahir, a la sala hem sigut poca gent, els polítics han fet acte de presència, que és la seva feina, encara que no se'ls reconeix les hores que perden en mil actes.
Primer ha parlat Sànchez Cervelló, historiador flixanco que ha fet un repàs de la premsa comarcal, rica sobretot en l'època d'abans de la Guerra Civil, però minimitzada actualment a La Veu de Flix i a La Riuada. Acte seguit el torn de parlar ha estat per en Xavier Bru de Sala, que ens ha recordat que pels barcelonins el sud poc importa, però que va sent hora de fer-nos valer, ens ha lligat mes amb el Delta que no pas la nostra realitat, però ja estem acostumats.
El director del Diari, Carles Figuerola ens ha parlat del valor de la proximitat, de saber que passa al poble, que en el fons és lo que ens importa, mes que no pas lo que pot passar a l'altra banda del món. Ell i el seu equip tenen ganes e il·lusió, creuen en la premsa escrita, en el fet d'anar a l'estanc a comprar-lo i seure a casa per sentir l'olor a tinta i passar fulls, per això no tindran versió digital, un acte de compromís contra la velocitat de la xarxa.
Un cop amb el diari a les mans, s'ha de dir que han començat forts, amb una exclusiva en una entrevista a Duran i Lleida, confirmant que el magatzem de residus anirà a Zarra, esperem que sigui veritat, durant el vinet i la coca posteriori, les noticies de la ràdio s'han fet reso i ha sigut rebut en aplaudiments al vestíbul.
Esperem que la gent confii, que cregui en la comarca, que ens estimem com comarca i com a poble, tenim una eina, ara ens toca treballar.

Benvinguts

Avui (per dissabte 30) a partir de les 8 del vespre a La Llanterna Teatre de Móra d'Ebre es presentarà el primer número de El Diari de la Ribera, curiosament no és diari si no que serà setmanari i està fet per la mateixa gent que fa El Diari del Priorat.
S'ha de ser prou valent tal i com estan les coses per mirar de dur endavant una empresa com aquesta, fer premsa comarcal a unes comarques on no hi ha un nivell prou alt de població, i suposo que tampoc d'un excés de noticies.
Quan obro un Diari de Tarragona acostumo a buscar la secció de la comarca i amb una mica de sort surt una noticia del poble, si son dolentes solen ser mes continuades i fins i tot portada, fa por quan la Ribera surt en portada, no acostuma a ser per res de bo, però en general és un diari per la gent del triangle del Camp.
A l'Ebre,setmanari la presència és una mica major, però també patim les conseqüències d'estar fora de l'eix Tortosa / Amposta, així que som comarca de segona divisió (motius econòmics i de repercussió).
Ara és hora de veure com pot tirar endavant aquesta iniciativa que podria servir per unir-vos com comarca i donar un copet d'empenta a tots plegats.
A base de petits passos es fa el camí.
Per un altra banda, malgrat que em sembli un fet important a nivell local i comarcal, no he trobat cap referència a la web de l 'ajuntament (fora de servei), a la del consell comarcal, ni a la bloc esfera comarcal, ni a tots els grups de facebook, dec ser un bitxo raro, ai no....sóc un bitxo raro.

Miquel Esteve

El bloc Alego, m'ho ha posat ben fàcil, penjant el vídeo de la que és la nova novel·la del moranovenc Miquel Esteve, Llinatge; vídeo que aprofito per compartir amb tots vosaltres, ja que el considero prou ben parit, com per fer-ne reso.
Es fa estrany, dir que coneixes a un escriptor, encara que sigui sols per coincidir pels passadissos de l'institut, pels racons dels bars de la comarca i el dia a dia quotidià.
El vídeo:

De fet l'entrada, la volia fer per comentar el llibre "Heydrich i el bordell de Kitty Schmidt" que fa pocs dies he acabat de llegir. Havia llegit bones critiques en titulars, i havia guanyat en el seu dia, el XXV Premi de narrativa ebrenca, però com que les coses de casa no les acaben de valorar com es mereixen, i potser tendim a ser benvolents.
Vaig obrir el llibre, convidat per una portada amb un toc d'erotisme que provoca la estètica relacionada amb el color salmó, les mitges negres i el poder de les SS de la Alemanya nazi. Sabia de l'existència del Saló Kitty per algun pecat de joventut, però el llibre em va dur a una història (no llegeixes mes si vols llegir el llibre), que eren dues, difícilment lligables i que costava endevinar la vinculació amb el famós prostíbul. Les darreres hores del Carnicer de Praga i els darrers dies d'un pobre pagessot català en una residencia per gent gran.
La novel·la és una excusa, les dues històries que van avançant poc a poc, fins i tot massa lentes per lo que em demanava el cos, potser un triller, com anunciava la contra pàgina,o una història d'espionatge,on intentes lligar caps, son dos Macguffins, per portar-nos a un punt que es creuen i on es presenta el veritable objectiu de l'obra: explicar-nos els darrers moments, ja siguin mesos, dies , hores; com la mort ens canvia quan ens ve a buscar, i tots pugem a la mateixa barca, sense seients preferents, els poderosos i els insignificants. L'amor que trobem a les nostres persones mes properes i els petits comiats personals.
No diré que m'ha agradat, que està clar, però si que les darreres pàgines em va fer plorar.
Gràcies Miquel.

Avui, cervesa

En comptes del cafetonet de desprès de dinar, us convido a assaborir una cervesa artesanal, el seu nom Anjub 1907. La vaig veure per primer cop durant la Móra Morisca a la botiga de la Conxi, i em va cridar l'atenció, per que el seu nom em sonava a alguna cosa i no sabia que era ben be, i si era un llibre de l'Andreu Carranza. La Conxi em va explicar que eren uns nois de Vinebre que a casa seva ja en feien fa anys de cerveses artesanals, i desprès d'una pausa ara en tornen a fer. Aquest cap de setmana al Sota de copes el Lluís me la va oferir com alternativa a la Moritz, i va ser un encert provar-la. És d'un gust diferent però interessant i molt recomanable.
Per trobar una foto he pregat a San Google i m'ha sortit aquest bloc: Viajes Cerveceros. Com era normal de preveure el nom de la cervesa 1907 ens porta a la riada mes famosa del segle passat en aquestes contrades.

Coses pendents

En feia mandra escriure i ho faré tot d'una queixant-me, típic de la gent d'aquest país, de coses que no m'han agradat en aquestos dies:

- Que a TV3 es carreguin l'horari del Crackòvia post Madrid-Barça per entrevistar a un polític, tant em fot el color i el tupe. A la gent segur que l'interessa menys lo segon que lo primer.

- Que per una vegada que es perd un partit la gent vulgui afusellar a Guardiola i al Barça, som una colla de malcriats, si es guanya de conya, però si es perd tampoc n'hi ha per a tant. A banda tot lo que tingues a veure que els hi va sortir tot de cul.

- S'ha mort el pare de la gran frase de l'olimpisme de BCN'92, doncs ja està, li tocava, ha viscut prou be, i quin favor ens va fer?...o als JJOO, va haver de possar calers de la butxaca o va fer mes gran a La Caixa?. No li vull cap mal, però el seu passat tampoc era per fer-lo català de l'any. Va saber sempre estar a l'equip guanyador.

- Molt parlar dels tribunals, de l'Estatut, tot cares boniques però aquí ningú mou una peça, fins quan?.

- Collons Evo Morales, li has fet un favor als teus enemics, per que quan porteu dos dies manant us trastoqueu tant?.

- Les teles van carregades de Belen Esteban i de com matar un Narco, o com desintoxicar-se, cal tanta porqueria?.

- Apagada analògica i el TDT va com una merda, a mes desapareix la tele local (que gairebé mai he mirat), però a canvi hem d'aguantar teles del Baix Ebre que son un toston.

- Per que tots volen ser de les terres de l'Ebre, que s'ens ha perdut?

- Si avui es per exemple dia 1, i ens hem de veure a partir de demà d'aquí un mes, per que la buròcrata que amablement pago amb els meus impostos diu que no que no és el dia 2 si no el dia 1?

Ja m'he desfogat, au pos!!!

Club de Lectura Ribera d'Ebre

Un club de lectura és un grup de lectors i lectores que llegeixen un llibre al mateix temps i posteriorment es troben a la biblioteca per comentar-lo, dirigits per un coordinador del grup. L’objectiu principal del club de lectura no és tant fer una anàlisi exhaustiva de l’obra literària, sinó més aviat incrementar el plaer de la lectura i compartir-lo amb els altres. El Club de Lectura Ribera d'Ebre va dirigit a qualsevol persona, major de 15 anys, amb ganes llegir, de fer amics i xerrar amb l'excusa d'una lectura interessant. Les reunions del Club de Lectura són trimestrals i tindran lloc a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix i a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre, alternativament. La durada de les trobades del Club de Lectura és, aproximadament, d’una hora i mitja. La inscripció al Club de Lectura és gratuïta, i podeu inscriure-us dirigint-vos a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix, o al Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. Aquest dijous 28 de gener a les 20 hores a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre, es realitzarà l’acte de presentació del Club de Lectura Ribera d’Ebre, en el qual se n’explicarà el funcionament i es parlarà de les primeres propostes de lectura. Font: moradebre.cat

Informació?

Aquest matí m'he barallat amb un amic, desprès hem aconseguit adonar-nos que no cal, però hi ha cops que ens acalentem i les paraules pugen de to. Ell era partidari, i jo n'era contrari, cadascú amb la seva informació i veient el seu costat, postures potser radicals i oposades. Una cosa estava clara, faltava molta informació, informació que no se'ns explica, no se'ns diu la veritat, hi ha dubtes, hi ha preguntes, i llavors com pots dir que SI?. En cas de dubte, de manca d'informació mes val un NO. Ja ho diuen mes val prevenir que curar, i el refraner popular és molt savi.
Ens farem molt mal, i des de fora se'n riuran de nosaltres.

Tard i fora de lloc

Que els polítics son polítics no cal descobrir-ho ara, però han de ser una mica conseqüents amb els seus actes. Segurament Montilla quan va tenir l'idea del magatzem nuclear, ni s'imaginava que seria president de la Generalitat, o al menys en aquestes regles del joc. Ara amb el Parlament en contra, amb el seu partit absent (per desgracia massa absent sempre), tria per fer una declaracio en representació del poble de Catalunya, un mitja de televisió com es Antena 3, en castellà i ja quan gairebé tot esta fet. Utòpicament aquesta declaració la podia haver fet diumenge a Ascó, però no seré tant exigent, potser fa una setmana a casa seva ja hagués sigut suficient. Que no sigui massa tard, ni massa fluix.

PD: El de la foto sap que la seva feina es fer riure, l'altre ja saps quina li toca fer?

Discrepant

Per demà diumenge a Ascó, hi ha convocada una manifestació en contra del cementeri nuclear,malgrat la manca o la tergiversada informació que estan donant els grans medis, us haurà arribat a traves de la xarxa, els blocs, el facebook i altres eines mes populars.
La Generalitat va votar en el seu dia que no volia cap cementeri nuclear a Catalunya, així com 61 municipis i 7 consells comarcals (per cert on estan la resta de consells comarcals per donar suport encara que sigui tant sols moral?). Ara ves a saber per que (o si que se sap) les regles han canviat i això ha quedat com una casa de barrets a les 7 de la matinada, sense la mestressa.
Una de les frases que s'estan fent famoses com slogang diu. "Que cinc persones no hipotequin el nostre futur" en clara referencia als regidors del consistori d'Ascó, 4 de CiU i un del PSC, i aquí es on començo a dubtar de moltes coses i sobretot dels polítics.
Convergència (Unió ni pinta ni talla): En el seu dia al Parlament van votar en contra dels cementeris a Catalunya (pàtria del seu cor), ara Mas no diu ni ase ni bestia, des de la federació de l'Ebre diuen clarament que no, però mes que res ara que s'han vist que tornaven a estar fora de joc, com quan el PHN i reclamen a ERC i IC, que deixin el govern, per aixi veure si poden pillar alguna cosa. A l'A¡ajuntament d'Asco sembla que votaran que si, peti qui peti (i dinerets a caixa)
PSC-PSOE: (que sembla que no pinta res, però talla tot): A Espanya han de posar un, al lloc que toqui sempre hi haurà problemes, però si toca Catalunya no es podran queixar que es una inversió mes pel territori, i així els catalans veuran com se'ls estima des de Moncloa, ames ara toca els jocs a BCN s'ha de compensar i en el fons això de la Ribera d'Ebre tampoc es Barcelona. Montilla era ministre d'indústria quan va començar tot el pollastre, ja la cosa pinta malament, per que per l'actual President de la Generalitat, crec que Catalunya i cinturo de Barcelona ve a ser lo mateix. Per ara no diu res clar, tampoc cal pensar que ho digui, per que diu alguna vegada alguna cosa interessant? A les Terres de l'Ebre també els ha pillat una mica a contrapeu i sense tenir res preparat i semblant que estan en contra, però al municipi també estan a l'equip de govern.
ERC: Han donat la cara, i s'han mostrat combatius en contra del cementeri, la seva postura la te molt definida NO i NO, en bona part la protesta surt de dins de les seves files, però els hi toca menjar-se els marrons d'altres. Políticament la seva força es redueix. Molts cops s'ha trencat la baralla, en altres assumptes, una relació amor/odi amb el PSC, i un festeig darrerament amb CiU, si això tira endavant, en tot el carinyo; serà la puta i haura de pagar el llit, donara la cara i ni podrà marxar del govern, ni podra dir que no a futurs pactes, ni amb uns ni amb altres.
PP: S'ha mostrat sempre favorable a l'energia nuclear, aquí a Catalunya dona igual lo que diguin que ningú els escoltara, per que ni ells saben que dir. Yebra, un dels altres pobles candidats ha dit també que ho vol, però el president de Castella la Manxa ens el regala i amb llacet, per alguna cosa serà.
Iniciativa: També estan en contra, i de pas tancar les centrals, i anar tots en bici (nota d'humor de l'entrada), però al territori la seva presencia es nul·la així que tampoc es juguen res i no tenen res a perdre.
Ciutadans: Ascó? Terres de l'Ebre? Catalunya? Aquestos no tenen ni idea, sols saben que estan en contra de tot lo que la resta estiguin a favor a i l'inversa.

Fins aquí l'arc parlamentari actual, ahir em van fer un comentari (algú vinculat a Esquerra), sobre que des de Puigcerdà, en Carretero no deia res, i cert que no havia sentit res sobre ell, aquest mati he anat a la seva web i sembla que també parla dels Jocs Olimpics, i que per ells Catalunya s'acaba al coll de la Teixeta.

Tota aquesta parrafada, es pot resumir en que estic una mica fart dels partits polítics, a la Ribera som 4 gats i algun pecat haurem fet en un altra vida per estar tant putejats. Diumenge la gent omplira Ascó, però a l'hora de votar qui se'n recordara? Si no s'acaba fent a Ascó potser la lluita haurà servit, però crec que es per que algú es mes pringat que nosaltres (si aixo pot ser), i si es fa doncs a Barcelona quedaran tranquils i la Ribera amb una ferida entre la gent i un recor per centenars de milers d'anys,

Voleu viure a Flix?

Doncs desprès d'aquest vídeo a Lo Carrer del Riu no ho entenc:

La Llanterna s'omple i es queda petita

Ahir a la nit la Llanterna es va omplir com mai, grades, passadissos i gent fora que no podia entrar. Segons l'organització, i els meus càlculs també érem 500 persones, segons la guàrdia urbana 200 i les autoritats un grapat.
Dalt de l'escenari, bona part dels representant polítics de la comarca i comarques veines:alcaldes, regidors, diputats, senadors. Baix la gent, les mateixes cares que es tornen a trobar; el motiu la mateixa guerra de sempre, les ganes que algú ens te de tocar allò que no sona en aquest territori, ara el magatzem nuclear per la qual Ascó es perfila com població candidata.
Tot semblava tranquil i que s'havia acabat, amb la condició de que les candidates havien de tenir el consens del territori i la comarca havia dit que no, les Terres de l'Ebre havien dit que no, el Parlament de Catalunya havia dit que no, però ves per on un tal ministre sr Sebastian,(desubstanciat com ell sol) que l'únic merit que te es que mai ha guanyat unes eleccions, però és amic personal del sr Zapatero, ha canviat les regles del joc i ara ja no cal que el territori estigui conforme, tot val, es canvien les regles del joc i Montilla i PSC amaguen el cap sota l'ala, CiU no es pronuncia per que resulta que potser s'estima menys Catalunya que no pas el PP Castilla La Mancha, ja que aquesta formació política ha prohibit als seus regidors postular-se a favor del magatzem, també potser que aquesta terra no es part de la Catalunya de Ciu.
Tornen a sonar els tambors i diumenge manifestació.

Un SomRIUre de Clicks: Ja queda menys..

Doncs si, dissabte s'inaugurarà la exposició Un SomRIUre de Clicks, a partir de les 10 del matí, a La Llanterna Teatre de Móra d'Ebre. Teniu la programació i les bases del concurs de diorames infantils a les entrades del bloc abans que aquesta.
Si heu anat seguint aquest bloc, el passat 12 d'octubre vaig visitar a Montblanc, Clickània, una fira de Playmobil, i de llavors que em va entrar en cuquet i he anat arroplegant figuretes per totes bandes , fins tenir una bona mostra, encara que petita si ho comparo amb altres companys del foro somosclicks.
Un SomRIUre de Clicks d'entrada vol ser sols una petita mostra, ja m'agradaria jugar a altres lligues, però a falta de pressupost crec que pot sortir una cosa prou correcta, al menys hem posat tota la il·lusio i les ganes .... i unes quantes hores col·locant ninotets i accesoris; tot això a canvi d'esperar que la gent vingui a veure'ns, i reconec que a aquestes hores tinc molts nervis sobre quanta gent pot venir, pànic potser mes ben dit. Dilluns ja haurà passat i ja estirè pensant en que muntar a la fira de Montblanc, i pel mig en les VI Jornades de Rol de la Baronia.
Estimats lectors si voleu passeu a veure els 8 diorames (o maquetes) que hem muntat (amb sort potser fins i tot caurà algún mes aquestes dues nits que queden) des de els mes petits que fan 1.80m x 1.20m fins el mes gran de 1.80m x 3.60m. amb temàtiques ben diferents: medieval, oest, ciutat, anglesos, etc.
Us hi espero.

Les sensacions de la Móra Morisca

Ja hem descansat, encara em fan mal les espatlles, però és un bon moment per fer una mica el balanç de la Móra Morisca. Estimats lectors abans de seguir llegint, potser que sapigueu que en aquesta entrada expressaré la meva opinió, bona o dolenta, lo que he vist o he deixat de veure, potser per uns seré critic, per altres em quedaré curt.
El cartell, en coses de disseny els gustos son molt diferents, a mi no em fa el pes del tot, però els artistes ja ho tenen això,però si que crec que va sortir massa tard, he rebut informació abans de la Festa del Renaixement (ja se que el pressupost no és el mateix ..i tal ) que de la Móra Morisca.
La pàgina web de la Fira també anava endarrerida i crec que els mateixos webmasters em donaran la raó que està antiquada en disseny i continguts, i no estaria del tot malament obrir pàgines en altres llengues, ja que es vol donar un aire mes turistic a l'esdeveniment.
Entenc que part de la població hauria de col·laborar amb mes, però també s'han de posar facilitas a les col·laboracions. Des de l'associació a la que pertanyo, voliem organitzar dues activitats dins la Móra Morisca, però s'ens va comentar que sense anar tots ambientats (disfressats), no es podien realitzar, ja que aquest any es volia donar un toc mes seriòs, vam entendre que fer vestir a foranis que venen a jugar un torneig, no és fàcil, tampoc comode i vam desestimar fer les dues activitats, pels motius que sigui havia participants del mercat que no anaven ni caracteritzats, i ni tans sols la seva parada no deixava de ser un taulell i una carpa. Sincerament em va saber greu.
De les xerrades previes per desgracia no vaig poder assistir degut a incompatibiltiats laborals, malgrat que crec que son interessants i estava força encuriosit sobre la històrica que tractava de la Baronia d'Entença.
Al sopar relament estava mort i problemes de salut conjugals tampoc ajudaven.
Dels actes del dissabte, el fet que el grup de Al-Andalus fes un petit pasacalles, doncs força be de la resta poc puc parlar, ja que estava o treballant o desprès gaudint de la festa des de dins com a geganter dels almogàvers. Però vaig trobar a faltar mes punts de marxeta i la resta em va semblar repetitiu, els escacs poc margé donen, però faig una crida als teatreros per obrir mes papers i mes sitcoms.
Diumenge al matí estava de viatge per motius personals, sento haver-me perdut l'espectacle de lluita d'espases per que tenia bonia pinta i per la tarda a la arribar em vaig trobar amb una representació teatral que no era del meu gust, desprès ja em vaig amagar sota el gegant i vinca a donar galtades a la gent, botar i girar com boig...m'ho vaig passar teta.
L'acte de cloenda, exceptuant un petit incident final, i que potser faltava una millor ubiació, per millor visió (escenaris o grada) va ser força expectacular, amb la calor que fa i tant de foc, pobres nois la que van suar per guanar-se el nostre aplaudiment i les garrofes.
Fora dels actes, crec que amb molt mes firaries la fira guanya pes, alguns una mica mal ubicats, per mobilitat o pel bon desenvolupament de la seva tasca , però zones com la plaça de l'Estrella sortien guanyant, ja que es recuperava l'espai per la Fira, que altres edicions s'havia anant apagant.
Els punts d'informació els vaig trobar fluixos i no sempre amb la gent al seu lloc (suposso que falta gent com a tots els llocs), i mes d'un cop vaig ser interrogat per visitants de la fira, sobre a quina hora , aon, per que començava tard (els horaris alguns van fallar). Això si, els indrets estaven amb la voluntat d'anar indicant als visitants. Ja que hi som, quan vaig pujar al castell, em vaig adonar que la gent majoritariament va a veure les vistes, i haguès sigut un bon moment per indicar (senyalització) la presència de la torre fusellera que trobo que està prou be, i que encara no havia visitat, potser pel fet de veure en el seu dia el projecte, me la imaxinava mes gran (Oh! Europa). Nota:aquest link no te res a veuré amb la Móra Morisca però sempre va de gust...
I fins aquí la Móra Morisca, us espero a Un SomRIUre de Clicks.