La Merkel treu pit

El passat dissabte la cancellera alemana va assistir a la inauguració de la nova Opera d'Oslo. Segons el seu portaveu, la sra Merkel va triar el vestit per la ocasió,(aquest de la foto adjunta), però es veu que a data d'avui la gent encara tenim que parlar de com vesteix una presidenta de govern, quan poques vegades parlem de l'estil dels homes, que som una colla de sosos. Realment el modelito , se las trae, i demostra que la Merkel es una senyora amb poderoses raons per ser cap d'estat,(com es pot veure a la foto) dona la talla o això sembla....
Ara estaria be, molt be per ser exactes, que els polítics que ens manen, ja sigui al territori, a Catalunya, o des de Madrid, demostrin que també estan a l'altura i posin els seus atributs, per no dir collons, (ho he dit ho sento, però també és que la majoria son homes, si hi ha alguna dona manant que posi els ovaris o lo que pertoqui), damunt la taula i es neguin a fer els transvasaments,o captacions puntuals.
Espero que alguna de les meves amigues, lectores habituals em perdonin aquesta entrada que pot semblar masclista, però que la intenció era ser irònic.

Quin sentit té?

Malgrat donar suport a l'independentisme,ja sigui català,basc o de qualsevol altre lloc on la gent vulgui ser lliure;no entenc per que la mort d'un home,un pare de família,un ex-regidor,un simple treballador pot ajudar a que la independència sigui possible. S'ha perdut el nord,i s'han perdut moltes coses. Han volgut estar presents però només fent una còpia barata de fa quatre anys. Quin camí volen seguir,on van?,on anem?.

Una mica de campanya

Esperant sempre al darrer moment per fer les coses. Diumenge aquells qui vulguin i els que puguin tenen el dret i/o el deure d'anar,a botar o a votar?.
Hi ha un crit consigna que diu "boti, boti, boti espanyol el qui no boti", també conegut com "boti,boti,boti fill de puta el qui no biti", i altres versions com aquella de "bote, bote, bote, polaco el que no bote", que n'eren de divertits aquestos presidents del Real Madrid. L'altre dia en un mitting de campanya, ens van explicar que per molt que pensem que l'independentisme hauria de passar d'anar a votar, ja que aquestes eleccions son només espanyoles, i no se'ns ha perdut res, doncs es veu que estem equivocats, i hem de fer pinya i hem d'anar a votar i que se'ns senti, que els vots en blanc, son carta blanca al PP, i si volem defensar-nos quin millor lloc que a camp contrari?.
A mes, aquest any hi ha la opció de poder votar a algú mes proper, no el típic candidat gairebé desconegut, hi ha la opció d'un riberenc al senat, deixaràs perdre aquesta oportunitat?.
Voti,voti,voti, espanyol el qui no voti.

Sort que no era TV3

Llibertat d'expressió en la fiesta nacional, 12 d'octubre, que no los toros. Una mica d'ardor guerrero si que s'ha de tenir per anar amb micròfon i càmera en mà.

Free batasuna

Haig de reconèixer que volia tractar aquest tema, però se que no és un tema fàcil del que puguem parlar, no crec que siguin pors, ni paranoies, sols que la realitat es veu molt diferent segons els ulls que la miren.
Quan va interessar parlar de proses de pau a Euskadi tot van ser flors i violes, fins que la possibilitat de la Pau va acolloni a una part del sistema polític espanyol que es quedava sense armes de destrucció massiva un altre cop
El motiu que s'acabes la treva ens lo podem imaginar malgrat només se'n sap una de les versions "oficialment", era clar la Pau no interessava. Els que van patir les conseqüències en un primer termini van ser les víctimes de l'atemptat de l'aeroport de Madrid a mig termini tota una societat en pateix la conseqüència.
Durant una època vaig defensar la lluita armada com una forma de lluita, amb el temps hauré perdut força en aquestes idees, però darrere del moviment armat hi ha el sentiment de tot un poble, o al menys d'una part molt important del poble basc, potser molts d'ells tampoc estan d'acord amb la lluita armada, però si que creuen i volen un Euskadi lliure e independent. La seva única solució política (o al menys la mes majoritària) ha sigut Batasuna, un partit polític que ha sofert un assetjament permanent de la justícia espanyola, per darrer cop fa dos dies, detenien a tota la seva cúpula en una reunió, els motius ser una colla de terroristes. Si ho eren, per que no els detenien fa un any?. Clar ara toca, pocs dies desprès de tornar a sortir el tema del pla Ibarretxe, casualitats....
Batasuna no son els seus dirigents, els seus regidors, els seus diputats, Batasuna és cadascun dels ciutadans i ciutadanes d'Euskadi que volen la independència, que els voten, que els hi donen suport. Poden empresonar 1, 10 100 o 1000, però no una part d'un país, i molt menys un sentiment.
Queda poc seny a la política espanyola, però si algú vol parlar de Pau a Euskadi s'haurà de seure a parlar amb ETA, amb Batasuna i si fes falta amb el dimoni. Tancant-los no s'aconsegueix res així que per una solució democràtica: freebatasuna i llibertat per tots els pobles que la volen.

Avui

Se que es jornada de reflexió, però reconec que avui no podré pensar gaire....em sento d'una manera (diuen que potser es ressaca), però aquest vídeo ho defineix bastant be...per cert OBK m'agraden i que....? sóc friki i em pot agradar coses molt rares.

De link a link sorpresa em porto

Aquest serà un comentari una mica estrany, no ho puc evitar. Estava escoltant una selecció de vídeos al youtube, o sigui que pillo un i començo a afegir al playlist, fins que em canso. Li tocava el torn a un de Obrint Pas, titulat "No tingues por" de l'actuació al Palau Sant Jordi, abans de començar la cançó surt a parlar la Belen Agulló, germana d'en Guillem Agulló, un noi valencià assassinat l'11 d'abril del 1993, per la seva militància política i social. Del judici només un culpable i condemnat a 14 anys per homicidi, curiosament només va complir-ne 4 anys de la seva pena. Al poc temps va ser detingut per pertinença a una xarxa neonazi i ara es presenta a les eleccions per un partit ultradretà...(deixem-ho aquí) en la població de Xiva. La noticia la podeu llegir i veure els comentaris aquí. la curiositat m'ha fet anar a la web del partit en qüestió, una estètica imperial alemanya (crec que avui estic una mica light), i em trobo mes o menys lo que em pensava, menys la sorpresa de que han obert seu a un polígon de Tarragona, la Rambla és massa cara suposo. Per mes inri es presenten a les municipals (que diferent que són a Reus que presenten aquest gran partit que és la Cori) això si els mittings has de trucar per telèfon que et diran on son, per que cauen molt amagats (traducció textual).
Us deixo el vídeo que al menys os pot distraure, i si encara us aborrieu, doneu un cop d'ull al google i cerqueu la informació que falta, us asseguro que no te preu. Com a mostra una cosa que he trobar ara al mateix temps que escrivia, la foto no te preu, busqueu no sigueu dropos.

Ni oblidem, ni perdonem!

Morencs espavileu!!!
Estimats companys ja fa 4 anys la propera ciutat de Reus, va iniciar la seva peculiar lluita per convertir-se en la ciutat juantxi per antonomàsia, quina altra podria ser si no. És un procés polític i pacific, al menys per part de la Cori que no de la Guàrdia Urbana reusenca que va perden bales de les seves pistoles sense saber-se com. Fins aquí tot normal degut a la gran quantitat de Juantxis de pro que hi ha en una ciutat de les dimensions de Reus. Avui m'ha assaltat l'alarma visitant el bloc d'en Mani, fill de Mani, blocaire flixanco de pro on esta a punt de proclamar la República Independent de Flix annexant-se Riba-Roja i Ascò. Mentrestant a Móra estem patint una ensopida campanya electoral i aburgesats com sempre no ens donem dels canvis del nostre voltant. Hem d'estar alertes els temps estan canviant i hem de prendre decisions ràpides. Hem de quedar per reunir-nos tots aquelles interessats en voler ser decisius. Morencs us esperem, és l'hora de reclamar els nostres drets!!! Si algú sap on podem col·locar alguna bomba que ho digui. Hi ha cap lloc així acollonidor?

Carta d'un noi de Capellades a Tele Madrid
Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (se que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. He visto su documental llamado "Ciudadanos de segunda" ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de la Anoia (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino. Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad. La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o la Celestina? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mi? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano. No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto,mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país,destruirlo. Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho,matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano,además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalan en las aulas, renegándolo, pues, al uso familiar. Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano(un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español. No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista. Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi consciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. Ladran, luego cabalgamos, como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental: Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància.

El bloc de l'AdriàNo el conec, no sabia de quin partit era, però m'ha sobtat el nom de la seva darrera actualització a bitàcoles.net "Sant Pere no és d'Esquerra", i he pensat en S Pere de Ribes, i he volgut donar un cop d'ull tafaner, per veure de que anava, ja que tinc amics "rojillos" a Ribes i així tenia tema de follon. li faig clic a l'enllaç i em surt la pàgina d'un candidat a l'alcaldia de Sant Esteve Sesrovires, cara de pòquer no era de San Pere?, llegeixo l'article i resulta que és l'alcaldable d'ERC que tenia previst fer un acte aquest migdia però es veu que San Pere (el de les claus i els trons) és sociata i li ha caigut un xàfec just a l'hora de l'acte, ja semblem els grecs i troians, jugant els deus amb els afers dels mortals. El comentari sobre el eslògan del PSC que desprès de 24 anys de govern diuen Nous temps, doncs si, ara sap el seu veritable significat. En fi que el proper dia 27 a la nit l'especial de les eleccions de TV3 no el farà el duo Francino/Terribes si no que li deixaran a un expert en sants i un meteoròleg Alsius/Molina.

L'hora d'Escòcia
Tremola l'UK, hagués pogut tremolar encara mes, però per primer cop els escocesos han dit que potser això de que la gent es pensi que son anglesos amb faldetes sense roba interior a sota,i que juguen a rugbi ja era una història que tocava canviar i han decidit votar per un partit nacionalista que vol parlar d'autodeterminació, i de disparar un projectil sota la línia de flotació de la monarquia britànica. En un tres i no res s'han fet un parlament "regional" de disseny ultra modern, i ara ja van llençats a voler fer eleccions.
Al mapa europeu n'hi ha uns, ara no se com es diuen que porten un munt de dies, d'aquí res farà 3 segles, que van renegant del govern que els te amb el peu al coll, potser ens cal un William Walace, potser amb un look mes com el de la peli, per que aquest de la foto l'home és una mica desafavorit, i així d'aquí uns 300 anys mes guanyaran les eleccions i li diran al Borbon de torn (segur que encara hi ha Bobons amb lo que crien i lo simpàtics que surten a les fotos).
Es busca noble vingut a menys, si creus que ets l'adequat ..et toca posar-te la barretina, la faixa, el trabuc i una capa (dona mes toc de super heroi) a veure si d'una per totes fem d'aquesta Catalunya una cosa de profit. La opció de la pubilla, crec que ja la tenen agafada a l'Aragó amb l'Agustina i tal, però es pot estudiar fer una adaptació.
Ja se que tocaria pensar en algú d'ERC... però he anat escrivint i he anat canviant una mica, la visió de Carod en barretina és molt freak, i el Xavi en trabuc pot ser perillós. I m'ha vingut la imatge al cap del Pasqual del Polònia com alliberador de Catalunya. Ja direu.

Utopia o realitats

Em trobo un amic al msn i te com frase una adreça a un vídeo de Youtube (quin gran invent que es carregar la sorpresa de los Serrano, o va ser un muntatge de la productora?, no se que pensar), al vídeo parla de la pròxima cimera del G8 que tindrà lloc aquest estiu. Segurament tot son bones intencions, tots contra el capitalisme salvatge, contra la política de Bush, no al consumisme, i que al final tot quedarà igual, però si vols veure'l, si vols fer cas al missatge, si pots dir que aquest mon és cada dia mes boig, doncs mire't el vídeo, i aquell dia encara que treballis, que consumeixis, i que no canviaràs el mon, doncs pensa una miqueta en que si que pots canviar els teus mals vicis i mirar de fer una planeta millor.

Oleguer, esportistes que pensen: Perill

D'acord que tècnicament no és el millor jugador del Barça, però al xaval se li ha de reconèixer que al menys no és el típic jugador que només la sap tocar, també sap pensar i aprofita la possibilitat mediatica que li dona el ser un dels jugadors d'un dels equips mes importants de futbol, la qual cosa li dona notorietat als seus actes. Fins cert punt em recorda al Pep Guardiola, esportistes que llegeixen, una especie en perill d'extinció?.
Han sigut famoses les seves opinions polítiques, ha sigut reconegut el seu compromís nacional amb premis. L'altre dia és va presentar a l'entrenament amb furgoneta, i no amb el vehicles típics dels jugadors d'un equip de primera fila, (Audi, BMW, etc), potser si que es passa una mica i si que resulta que no arriba a poder pagar un Opel, un Seat, i te que anar amb la furgo de la comuna.
Una de les coses bones de l'esport d'elit és que la gent et paga, per que li serveixis de publicitat, ara al pobre per tenir pensaments propis i publicar-los li han dit que el contracte s'ha acabat, però tu tranquil, la gent s'ha començat a mobilitzar per picar a la cresta dels senyors de la marca kelme, si la de l'equip ciclista que el feien anar dopats, o això diuen els del tour, s'ha montat una reivindicació mitjançant aquesta web per tal de fer saber a l'empresa d'Alacant el suport a Oleguer i a la llibertat de pensament. A que esperes, per donar el teu suport?.

Moltes paraules i els fets?
El 22 de març de l’any passat, ETA, feia un moviment, anunciava un alto el foc, volia parlar. Era un fet amb voluntat històrica?.
Al sorgir la noticia, la maquinaria política i mediatica o la mediatica i la política ,es posava a funcionar, sonaven totes les sirenes…. però per uns, la única paraula que servia era el: NO, (nunca jamas de los jamases) per altres era el: si que parlarem, però desprès de l’estiu.
Passat l’estiu la gent es pregunta: i ara que?, doncs tot continua igual uns amb els NO, i els altres excusant-se amb el canvi climàtic allargaven l’estiu fins ves a saber quan, tot esperant el moment adequat.
Estava acabant el 2006 i en una roda de premsa, es deia que el procés de pau per Euskadi “avanzaba viento en popa… a toda vela”. Molta il·lusió posades en un any nou a punt d’estrenar-se al tombar la cantonada. Clar la gent no sap res, per uns tot estava ja parlat, segur que el govern havia estat parlant mil cops a amagatotis, i tot ja estava fet i refet, i els altres ho desmentien. Tots dos es van montar la seva història, i el seu discurs preparat. De sobte el dia 30 tot es trenca degut a un atemptat a l’aeroport de Madrid. Per desgracia un dels pocs fets que havien hagut, i tenia que ser precisament aquest, un atemptat. El govern es queda amb el cul a l’aire, i tant descol·locat que no sap com encaixar i reaccionar, la oposició pensant mes en treure profit que en saber que havia passat.
Han passat 15 dies i es convoquen manifestacions sota un lema, i ja tornem a ser, paraules que sobren, paraules que falten, paraules que separen els partits, paraules que fan que uns vulguin anar i altres no. Discussions, confirmació d’assistència, desconfirmació, si aquest va jo no vaig, si vaig els altres em diran que per que vaig. En mig d’una sobredosi de patetisme, l’únic que ha demanat perdó per tanta paraula inútil ha sigut el lehendakari.
Els polítics espanyols viuen mes de les paraules que dels fets, es perden entre les lletres i no veuen mes enllà de les editorials d’alguns diaris. Mentrestant ningú fa res, ningú es mou, no succeeixen coses, no hi ha fets que arreglin el problema.
L’únic fet és que dos immigrants equatorians han perdut la seva vida, els seus somnis, per que un estat no ha sabut parlar. Potser ja és hora que el fet sigui el parlar la gent, que el fet sigui callar les armes.

Alguna cosa amaguen

Segons publica avui vilaweb les Corts valencianes han rebutjat un proposició de llei, per tal que fos obligatori la declaració de bens per part dels alts càrrecs. Diuen que és anticonstitucional i que també està en contra de l’estatut valencià. Potser realment lo que es dolent pels valencians, que a la fi son mes importants que les constitucions i els estatuts, és que qui remou les cireres, remou també altres coses, mes llamineres encara que aquesta fruita.

Nous acords i desacords

Tal i com van anar les coses, jo vaig pensar i creure que segurament lo mes factible seria un acord entre CiU i PSOE, per tal que el PSC fes Mas president de la Generalitat, i així assegurar-se un ZP president. Montilla, desprès de que el poble no li hagués donat el suport esperat, essacrificava i tots contents. Era una opció i així s’ha quedat, la meva carrera de futuroleg pel terra.

Mas es reuneix en Carod, “ei noi, anem a mitges en tot si em fas president”, però el Carod ha dit que no, visca la revolució!. Alguna cosa deu passar que Carod no vol ser plat de segona taula, que resultarà ara que te mes sex appeal Montilla que Mas?, per que ara diuen que tindrem govern d’entesa, que no tripartit i en mig de tot això l’únic que ha guanyat vots, va i es sent desplaçat per que no han comptat amb ell per res.

Són bojos aquest romans.

Entre somriures i cares serioses, millor bigotis afables.

Aquells que em coneixen personalment, saben per on em decanto políticament; ara estem en mig d’una campanya electoral, on s’ha vist coses noves a nivell de marketing polític, DVD, cartells de candidats fotografiats nus, un president de l’estat espanyol que sembla que en el fons la seva il·lusió fos ser president de la Generalitat, però a banda de la publicitat, els missatges no solen arribar a la gent, ja que uns diuen que malament que ho han fet, i els altres que bonic que ens ha quedat tot plegat. Mai estan d’acord oposició i govern, bé si un dia el 30 de setembre del 2005, però tinc l’estranya sensació de que algú, en el fons aquella nit ens va enganyar, per acabar venen un acord a Madrid. Però no volia fer d’aquest comentari un mini anunci de campanya, volia parlar del futur president de la Generalitat amb un sentit mes frívol, com pot ser la seva imatge publica. Les enquestes diuen que hi ha dos favorits a tenir mes vots que la resta, un Artur Mas, amb el seu somriure fàcilment identificable com part d’un anunci de pasta de dents , i l’altre José Montilla, amb la seva imatge excessivament seriosa de calculador, per no dir la imatge que dona quan s’enfada. Llavors la meva pregunta és on queda aquella imatge del president de la Generalitat que tenim des de el retorn de les llibertats (deixant a banda la tasca de cadascun d’ells) ; primer un avi com Josep Tarradellas amb tota la carrega emotiva que portava venir de l’exili; seguit de Jordi Pujol, que va acabar convertint-se una mica en l’avi de tota una generació catalana, amb les seves visites a tota Catalunya; i desprès va venir en Pasqual Maragall, el Pasqual votant per les Olimpíades o l’autor de les maragallades?.

Mirem a una banda o a l’altra i cap dels dos aconsegueix trametre aquest sentiment, n’hi ha d’altres que es presenten que encara fan mes por i tot, però n’hi ha d’altres que si que donen una petita cosa de cadascun, milita al mateix partit que en Tarradellas, porta bigoti com el Maragall, i te una sensació de Catalunya a l’estil escolta com en Pujol, evidentment és en Josep-Lluís Carod-Rovira , segurament a banda de la imatge ho faria prou be com president de la Generalitat, només depen de que la gent ho vegi i voti, per la República, per Catalunya, per ser com som, i per bigotis: Carod President !!!

A Margalida

Ja fa un temps, són tants anys que ni em recordo, vaig descobrir una veu que cantava una cançó, el seu nom estava dedicat a una noia, aixì ho deia el titol, la lletra personalment no l’acabava d’entendre pas, però tenia alguna cosa que em va agradar. Amb el pas dels anys, he anat descobrint, la veu i les cançons de Joan Isaac, he descobert també qui era aquell amant el nom del qui s'havia de cridar ben fort, i també quines son les banderes negres al vol.
Ara la cançó ha sigut recordada de l’amnèsia d’aquest país, en motiu de la pel·lícula “Salvador”, no entraré a parlar d’una pel·lícula que encara no he vist, altres ja han polemitzat sobre l’absència de la cançó; però malgrat tot, voldria ser positiu, l’estrena de “Salvador” ha servit per que al menys la gent recordi la figura d’un jove anarquista assassinat per una dictadura enrabiada i ferida de decadència, ha servit per que la gent continuí recordant i fins i tot descobrint. A mi tot aquest fet m’ha servit per descobrir casualment, mentrestant fullejava, el diari AVUI del dia 25 d’octubre, qui és aquesta Margalida Bover. He de reconèixer que m’ha captivat, ja veus amb unes quantes paraules, i una foto de portada en un diari, ha aconseguit transmetre’m part de la seva vida i la manera que ha tingut de viure-la. Segurament no ha sigut una vida gens fàcil, però segurament és una vida molt plena e intensa.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

Eleccions al Parlament de Catalunya

Encara no se qui pot entrar, només que sigui de casualitat a aquest petit racó del mon virtual, potser encara ningú, i si ho estàs llegint deus ser la primera persona que ho llegeix, ja m’agradaria que fossin mes, i que aportessin coses, però no per això no deixaré passar la oportunitat de demanar-te que per la setmana que ve, has de fet un gest, que és anar a votar, i pensar en el teu país, i com el vols, no val que et quedis a casa, o que votis en blanc, vota per millorar, vota per que si tots anem a votar ens sentiran.