diumenge, d’agost 22, 2010

Gegants menuts

Han passat uns quants anys des de que Móra es va omplir de gegants i una marea de gent cridant "falera, falera, falera gegantera!!!", Móra era Ciutat Gegantera, Comarques Catalanes, estava plena de figures i els nens i no tant nens mirant amb cara de babaus, tots aquells senyors medievals, reis moros, pagesos, manotes que desprès desfilarien per la població.
Va ser una trobada fantàstica i el fruit molt positiu, però segurament era la cima mes alta que es podia assolir. Va ser un acte que va donar molta feina, com totes les coses que s'organitzen i que es fan any darrere any, malgrat la gent de fora no ens adonem, per això vull escriure això sense afany de critica, sols com a comentari i convidar a qui pertoqui a una reflexió.
Els gegants com a tal son una de les mostres de cultura popular amb mes història al nostre poble, no som poble de castells, ni bastons, ni similars, i com tal potser es mereixen un dia dins la Festa Major. Crec que en un dissabte abans de la setmana de festes, no s'havia fet mai, i tot i que pensava que seria una bona idea, pels negocis locals, vist lo que va succeir ahir, crec que ha estat un error, i dels errors se n'aprèn.
Han faltat colles, les anunciades, crec que ja eren poques de per si, i si d'aquestes cinc no es presenten, alguna cosa s'ha fet malament, potser a nivell local, o potser a nivell de mon casteller.
La batucada inicial va ser prou animada, felicitats per la tria, però se'm va fer molt estrany gairebé no sentir, gralles, timbals i bombos, ni veure parelles de gegants, de "les de que sempre venen".
Cert que hi ha crisis, i que la filosofia d'ara et visito i ja vindràs tu al meu poble, costa de complir, però lo d'ahir crec que no era una trobada gegantera, al menys no d'un vila que porta ja 26 trobades.



3 comentaris:

Josep ha dit...

Us imagineu els Gegants del Gaixample?

Un de cuir, un altre pelut, un altre amanerat...

LaSelva ha dit...

Xavi, wapo, no he tocat l'ordinador practicament gens. He estat a fora de casa, després malata uns mesos i per fi, un poc recuperada, he passat quasi un mes (sense els pares, que estaven a l'Argentina), amb l'Amèlia, que m'ha tret tret les neures i m'ha deixat les ganes de viure.
A vore si amb aquesta meravella de neta no torne a veure a veure la depre (espere que siga cosa de la menopausia).
B77

xavi ha dit...

ummmm Josep tu has de jugar al joc de Calico en cartes... et recomano el personatge de Calico Sado.

Enri...quan de temps, i que cara ets de veure't... i ara sense bloc encara mes :(.
Pensa en possitiu i en el somriure d'aquesta preciossitat de neta, i tot sortira endevant.