Joguines trencades

Aquesta és una entrada que volia fer fa uns dies, però per coses del destí vaig anar ajornant, i per casualitats o males coincidències s'ha fet cada cop mes gran la petita colecció de joguines trencades que anaven sortint a les noticies.
Als anys 80 va triomfar una pel·licula i serie de TV amb el nom de Fama, bona part us enrecordareu d'aquella professora de ball amb la seva vara que mes aviat tenia pinta de ser una sargent de la Gestapo que deia als ballarins:"Queréis la fama, pero la fama cuesta y aquí es donde vais a empezar a pagar". Res es gratuït en aquesta vida, però cada cop les pressions ens porten a fer un mica mes, per ser millors, mes alts, mes guapos, etc.
Aquest carrusel de joguines que s'anaven trencant va començar amb la mort de Daniel El Kum, especialista en moda, estilisme i altres frivolites, que va ser mes o menys conegut en un programa de Cuatro, que volia ser el primer reallity de la cadena, i que potser recordareu sols per la presència de la sempre guapa Judith Masco (quina portada de Sports Illustreited). En fi aquest personatge es va llençar des de casa seva fins al terra emulant a Superman, amb la diferència que ell era mes fashion, però no sabia volar, al mateix temps potser el pes de dur al seu gos abraçat no va ajudar gaire. Podeu veure mes detalls i també un video del casting on una concursant els hi planta cara aquí.
Al cap de pocs dies i eclipsant la mort d'una de les mitiques
protagonistes de Los Angeles de Charlie, desprès d'una llarga malaltia, sense escandol es va apagar una de les icones sexuals d'una generació que va creixer amb el superpop, però la gran notica la que tots ja sabeu que va morir el gran Jacko, el gran rei del pop, no cal dir massa cosa que ja esta tot dit, a banda de totes les històries i vergonyes que la gent anirà explicant, per treure una mica de caixa per seguir vivint del monstre del pop, que si va ser un assasinat que si no podria amb els 50 concerts que si ... Una llastima tot plegat, però tots els mites han de crear la seva llegenda i la seva història negra (o amb una mica de llexiu). Seria fàcil que ara posses un video que va tenir a tot el pais pendent el dia de la seva estrena, o qualsevol de totes les obres d'art que eren. Pocs artistes com ell, han sapigut entendre la idea de l'Espectacle als escenaris o als videoclips. Gràcies Jacko.
Però de totes aquestes petites històries la que m'ha golpejat i m'ha deixat mes sorpres és la mort de Adrián Herrero, que casualment havia treballat també a Supermodelo, però que havia saltat a la llum per molts a partir de ser ajudant en el programa de Fama. Veure'l en acció era tot un plaer visual, però en aquest mon de la televisió va tot tan ràpid, la fama és tan efimera, tot és un suspir,un gemec. Va decidir treure's la vida, deixar-nos sense poder veure noves creacions, però en el seu llegat ha deixat una carta, que la direcció del programa, de la cadena quan tinguin el valor de llegir i entendre lo que diu. La carta és dura, us la recomano encara que és llarga, el comiat d'algú que es sent privat de la seva llibertat i decebut d'aquet món.
Si voleu la llegiu, si no quedeu-vos amb aquest video, pujat al seu canal de youtube pocs dies abans: