El mon vist des de els ulls de l'Alba hauria de ser tant maco com els teus ulls, però per desgracia no sempre es així. L'atzar t'ha fet dona, de classe baixa i nació oprimida i portes la rebel·lió dins teu.
Puges cims, conquistes illes i les hi dones la independència, ets pubilla, estàs enamorada, (malgrat jo se que en el fons és a mi a qui t'estimes).
M'agraden les teves fotos, envejo no estar-hi quan les fas, i m'agrada la teva forma de ser.
Ens veiem prenent una cervesa.
1 comentari:
Mai m'havien dit res tan bonic... la proxima cervesa la pago jo!
Publica un comentari a l'entrada