Quan es fa fosc

Quan arriba la nit, se'n va la llum del sol, però també acostumen a marxar altres coses, aquesta nit, el que ha decidit marxar és el meu pare, era un viatge que ja havia comprat el bitllet feia molt de temps, però la seva fortalesa, els seus ànims, la seva manera de ser, l'han fet allargar fins avui. Molts , si ja se que sou pocs, dels que passeu per aquí segurament heu sentit parlar d'ell molts cops, sabeu que era un guardia civil extremeny que fa 50 anys va lligar a una catalaneta que venia peix a la plaça. Fa uns dies un home, va venir a la botiga i em va preguntar per la seva salut, quan li vaig dir de la seva gravetat em va dir que el meu pare era una molt bona persona. Aquestos darrers mesos, crec que m'han servit molt per descobrir que si que el Tomàs era una bona persona, a banda d'un caxondo, i que els seus rampells eren només com el citral.
Ara ja esta tranquil ha deixat de patir i com a bon madridista d'aquí un ratet mirar el partit amb el seu germà que va morir avui fa dos mesos, que ves per on és mes cule que jo. No se quan de temps deu fer que no veien un derbi junts, però segur que s'ho passaran molt be plegats.
Be.... poc mes puc dir, gràcies per que esteu.