Yin Yang

I com que el Dimoni no tindria res a fer sense un Deu.

"Subidon"

Volia parla de moltes coses...si ja se que això ho acostumo fer molt sovint, quedar-me en blanc i de cop soltar una parrafada, però acabo de veure una d'aquelles pelis que m'agraden i que costa de veure a la tele, i que acaba d'una manera genial, així que no puc evitar-ho i us deixo una miqueta de musica per animar la nit... aneu en compte de que en una cantonada surti un Lestat que us vulgui mossegar el coll.

Barna Click 2010

Aquest cap de setmana a la Univ Pompeu Fabra, no us podeu perdre la exposició Barna Click 2010, mes informació a: http://somosclicks.org/

Coses pendents

En feia mandra escriure i ho faré tot d'una queixant-me, típic de la gent d'aquest país, de coses que no m'han agradat en aquestos dies:

- Que a TV3 es carreguin l'horari del Crackòvia post Madrid-Barça per entrevistar a un polític, tant em fot el color i el tupe. A la gent segur que l'interessa menys lo segon que lo primer.

- Que per una vegada que es perd un partit la gent vulgui afusellar a Guardiola i al Barça, som una colla de malcriats, si es guanya de conya, però si es perd tampoc n'hi ha per a tant. A banda tot lo que tingues a veure que els hi va sortir tot de cul.

- S'ha mort el pare de la gran frase de l'olimpisme de BCN'92, doncs ja està, li tocava, ha viscut prou be, i quin favor ens va fer?...o als JJOO, va haver de possar calers de la butxaca o va fer mes gran a La Caixa?. No li vull cap mal, però el seu passat tampoc era per fer-lo català de l'any. Va saber sempre estar a l'equip guanyador.

- Molt parlar dels tribunals, de l'Estatut, tot cares boniques però aquí ningú mou una peça, fins quan?.

- Collons Evo Morales, li has fet un favor als teus enemics, per que quan porteu dos dies manant us trastoqueu tant?.

- Les teles van carregades de Belen Esteban i de com matar un Narco, o com desintoxicar-se, cal tanta porqueria?.

- Apagada analògica i el TDT va com una merda, a mes desapareix la tele local (que gairebé mai he mirat), però a canvi hem d'aguantar teles del Baix Ebre que son un toston.

- Per que tots volen ser de les terres de l'Ebre, que s'ens ha perdut?

- Si avui es per exemple dia 1, i ens hem de veure a partir de demà d'aquí un mes, per que la buròcrata que amablement pago amb els meus impostos diu que no que no és el dia 2 si no el dia 1?

Ja m'he desfogat, au pos!!!

Entrada super currada

Vídeo d'un grup mexicà que es diu Elinor, cap mes comentari...em portaré be i postejaré demà amb mes serietat.

Setmana Santa

Ja hi som, ha arribat una de les fites del calendari cristià que fa obrir els ulls al sector turístic d'aquest país. Fa uns dies al bloc de Clicks & Clacks , van penjar aquest petit homenatge al Pepe Rubianes, en motiu de l'any de la seva mort. Com que el tema és ara la Setmana Santa el recupero:

No ho puc evitar

Això de tenir amics que no coneixes de res al facebook, fa que puguis veure coses que mai t'imaginaries, o si que la ment és molt perillosa. A Arizona (USA), fan un festival emulant el renaixement europeu, com que allò típics que tenen poca història i la copien de la resta. És una bonica festa, a lo Móra morisca, però amb el toc americà. Per posar un exemple prou clar uns dels patrocinadors no podria ser un altre que Pepsi.
Per tots aquells que vulguin anar-hi encara estan a temps de comprar un bitllet i veure que hi ha grans ofertes pels nens, amb el cupó que adjunto.
Si en voleu saber mes podeu visitar: http://www.royalfaires.com/arizona/ i si no podeu veure aquest vídeo per fer-vos una idea de com m'ha cridat l'atenció.
Consells per veure el vídeo, amb l'àudio encara que sigui fluixet i esperar al final que és lo que em fa gracia... are u ready?

El Sobrino del Diablo

D'on ha sortit este crack?, l'havia sentit amb una cançó sobre Quimi Portet, és ell?... no ho se però això és un comentari de text com Deu mana, i no lo que fèiem a classe.

És molt dur ser Beyonce

Cantar, ballar, estar sempre impressionant, ser la número és molt difícil, a mes la gent et veu com model a seguir i imitar, però de Beyonce sols hi ha una, la resta son pures imitadores, que es tapen la cara de vergonya, però desprès algun amic et penja el vídeo a youtube, i és que de cabrons el món n'està ple, com que ja els hi fan una mica de vergonya us deixo el link directe, que l'embed l'han tret :D
Ara quan els hi surti un de l'SGAE, ja veuràs com se'n riuran.

Wow per a nens i nens mes grans

Va ...no us farà por entrar-hi que té la seva gràcia el vídeo. Qui mes qui menys algun cop haurà vist algun orc gegantí amb una destral, o una bestia amb la cresta del MR.T, o com jo que vaig jugar a tots els Warcrafts, amb el seus: yes, my lord!!!, u're under attack!!!", etc, confeso que al nou, que te fama de ser el millor joc per multijugador online, encara no he jugat, per que els servidors pirates mai m'han fet gràcia i els de pagament doncs tampoc. De fet si jugo, a part dels jocs del facebook, és al Tibia, encara que estigui una mica oblidat. Al bloc de Playmondo he vist, aquest tràiler de lo que serà un joc online per nens inspirat en Playmobil,... frikisme ensucrat per a tots els públics (menys als que no els hi agradi):

Taula de joc de D&D

El joc de rol per antonomàsia es Dungeons & Dragons, segurament fins i tot recordareu alguns aquella serie de TVE, Dragones Y Mazmorras, per si no us en-recordeu us deixo una foto aquí al costadet per que rememoreu temps passats, en un atac de nostàlgia, encara que no us agrades la serie, que mira que era dolenta.
La cosa no va de revival, si no ensenyar-vos un vídeo sobre una taula de joc electrònica, per jugar al joc de miniatures, inspirat en el joc de rol.
Sembla que sigui un joc semblant al Heroclix però crec que com a concepte te alguna coseta al menys visual i carregada d'efectes especials.
La informació la he treta d'aquest bloc: http://www.crunchgear.com/ molt recomanable pels amants de la electrònica.

D&D on the Microsoft Surface from CrunchGear on Vimeo.

Pintant per Haití

Mes d'un cop, us ha pogut passar pel cap ajudar, però no sabies com fer-ho. Els diaris, la televisió, i fins i tot la xarxa, cada cop mes efectiva ha acostat la tragedia haitiana a traves de les pantalles a la nostra casa, cadascú a la seva manera intenta aportar el seu granet de sorra, potser fins i tot a alguns tant els hi fa, pensar en les tragèdies de l'altra gent, per que els hi agafa lluny, no son seves o tant els hi fa tot plegat. Aquest no es el cas d'una artista, Mercedes, també coneguda com Eviaan que he conegut a traves d'un lloc que res te a veure amb Haití. Eviaan va trobar la necessitat de fer alguna cosa, d'aportar el seu granet de sorra i així va ser com va néixer Pintando por Haiti, una exposició d'il·lustradors, que te lloc a Madrid fins el proper dia 5 de març. Els beneficis de la venda de les obres es donaran a Intermon Oxfam Suposo que no s'us farà fàcil acostar-vos a veure-la, però com que això de la xarxa es tant imprevisible mai se sap i potser algun d'aquestos lectors meus, fa cap a Madrid aquestos dies i no sap que fer duran unes hores, doncs es pot acostar a les dues sales d'exposicions:
Fatal de lo Mío (C/ San Andrés, 24)
Emiika Style (C/ Corredera Baja de San Pablo, 53)
He vist poca cosa, sols lo que hi ha penjat aquí , però fa molt bona pinta, i sobretot esta fent amb molt bona intenció. Tots podem fer una mica i amb una mica de tots es fan grans coses.
Gracies per fer-ho.
Pels mes dropos que no vagin als links del bloc d'Eviann, us deixo un vídeo de la inauguració.
Tambe us recordo que podeu fer les donacions a NPH a:

CAJA MADRID 2038-9254-56-6000041107

FIBANC MEDIOLANUM 0186-1001-92-0507255194

Indicant nom i Terratremosl Haití

A Espanya la cosa està xunga

La situació a Espanya està ben fotuda, 4 milions d'aturats, cap sector que sembla que remunti, un ministre d'indústria que potser seria millor que plegues, ja que des de que està en el càrrec no ha donat cap bona noticia, d'acord que es època de vaques flaques, però lo seu te pinta de que o és gafe o no en sap mes. No n'ha fet una de bona, no te contents a ningú, i ara li sortiran al carrer a ell, a Zapatero i a qui sigui, els sindicats que també era hora que despertessin. Aquí la gent que mana no s'ha adonat que havia coses que no funcionaven, els que son rics, aquestos han fet una pasta que fa por i continuaran fent-la, ja que ara sortiran moltes gangues, oportunitats, txollos, i casos de corrupció (a jutjar d'aquí a X anys). Doncs si, Espanya la cosa esta ben xunga , tant que fins i tot la família real, va congelar en el seu dia, el seu pressupost, per que els hi sabia greu apujar-lo, s'han desfet d'un gendre que era un vampir i com que encara veuen que la cosa esta molt i molt fotuda, el Rei, s'ha decidit a treballar, crec que és una cosa que no feia des de el 23F, que no sabia amb qui tenia que anar ,però es va vestir amb el vestit de feina i au ...a la tele. Doncs ara en vista de que la situació ho requereix, (com al 23F), vol iniciar una ronda de negociacions amb els sindicats , que han convocat unes manifestacions, en contra de les males arts del govern en el tema de les pensions... casualment el 23 F.

Vaquilla no, bous si?

Per no perdre el costum el Parlament s'ha tornat a lluir. S'omplen la boca defensant una Catalunya sense toros, o Fiesta Nacional, alguns fins i tot fan bandera de la seva catalanitat odiant les curses, que coi curses, les corrides (incis.: Mariaaaaa hay una corrida en la tele, pues Manolo, guarro, lavala). Barcelona es queda sense José Tomás, ni Cayetano, sense turistes amb barrets de mexicans, buscant on es fan els San Fermin, rambla amunt, rambla avall. Que faran els xiringuitos de la mateixa rambla, amb les nines folklòriques, els bustos de toro, els capotes i les banderilles amb les banderes espanyoles i andalusa?
Tot dona igual, Catalunya quedarà com la gran defensora anti taurina. Tota Catalunya?... NOO, com en els mítics còmics d'Asterix un petit reducte podrà continuar gaudint dels seus bous, i tot per que qui és el valent que li diu a un cavero (dic cavero com representat típic de les Terres de l'Ebre reconeguts per la seva tossuderia i mala llet si s'escau) o siguem mes clars.... no és que tinguin por a la gent, tenen port a perdre els seus vots. Així que les Terres de l'Ebre son afortunades, continuaran gaudint de la seva tradició, d'omplir els carrers de gent i omplint les Festes Majors de tot poble que s'aprecii de Bous, bous bous i mes bous.
No m'agraden els bous i no m'agrada el doble joc que fan en aquest país. A Madrid diuen una cosa, a Barcelona un altra, i a cada poble van venen la seva moto.
No vull ser de les Terres de l'Ebre.

El so del silenci

Fa uns dies La Vanguardia, va penjar un vídeo gravat pels Graf de Barcelona durant l'incendi d'Horta, son mes que simples imatges, és una proba de la manca de medis, d'errors dels comandaments, de lo que se'ls hi venia al damunt i que ells van tenir la sort de sortir-ne, la sort que amb els seus companys va acabar en desgràcia.

Va ser un llamp, l'inici de tot van dir des d'una conselleria necessitada de respostes ràpides i ja s'ha acabat la discussió, tots callats que no passi res. Els agents rurals sense poder acabar la seva investigació, però un altra conselleria i un altre cos, els mossos, buscant a dos sospitosos que es van fer unes fotografies a l'indret del foc, una confessió per la pressió per sentir-se culpables de la mort d'uns "companys", que te collons la cosa que aquestos dos hagin sigut pseudo forestals o lo que diguin que van ser. Però tot sota secret de sumari, quan hi ha coses que van surtin i l'únic que fan és posar mes merda damunt la taula. Fins ara molta gent ha callat per no sortir implicada, o per cobrir esquenes. S'inicia una investigació parlamentaria, i testimonis com el cap de bombers de Saragossa que ha sigut molt crític amb les decisions que es van prendre en aquell moment, no el deixen testificar, ni a alcaldes de la zona, ni gent que amb els seus ulls va veure el foc.
Que volen saber aquestos polítics encorbatats?, No se'ls cau encara la cara de vergonya a uns per no dir la veritat, per cobrir les esquenes a no se qui, a altres per remoure merda per veure si fan mal al govern amb lo que sigui i al preu que sigui?.
Hi ha que sols vol sentir el silenci, però el silenci també parla i diu que n'està fart.

A mi em Barrufa

Hi va haver un moment que el handbol a can Barça barrufava molt mes que no pas el basquet i fins i tot era mes rendible que no pas el futbol. Un equip que barrufava per Europa, barrufant copes d'Europa, Lligues i tot lo que els hi barrufessin per davant.
Eren los putus cracks. No eren pas barrufets, per que la mitjana d'aquest esport, exceptuant els extrems és fora espectacular, tampoc anaven de blau, si de blaugrana, exceptuant el Barrufet que segurament el noi deu tenir un mal estilista o és daltònic, o potser la excusa que ell dona que així els atacants amb el groc centren la mirada i així no veuen porta (fa mal només de pensar una pilotada de handbol, llençada per un tio de 2m a un metre de distancia). En fin que tota aquesta generació que va arrasar Europa, que va fer que la gent conegues l'esport, en la meva època a handbol, llavors encara balonmano, hi jugàvem els torpes , per que els guapus de la clase es dedicaven al futbol sala.
Ara en Barru diu que ho deixa que s'ha fet gran, si que ens fem grans company, però et barrufarem sempre.

American Show

Hi ha algunes coses dels americans, que de tant en tant em fan perdre la son, i no em refereixo a les seves paranoies, si no a coses que literalment em fan anar a dormir tard. Segons l'any, pot ser els Oscars, les finals de la NBA, o la Superbowl, molts cops abans d'anar a dormir miro la tele i si alguna d'aquestes coses està en marxa em quedo despert fins les tantes, com si m'importes massa si Pedroooo guanya un Oscar o si Super Pow guanya un altre anell, total quan et lleves la informació està en tots els diaris, però tu sempre pots dir que ho vas veure en directe (una gilpollada). Anit tocava Superbowl, per una banda els Indiana Colts amb un Manning estelar i per l'altra la Ventafocs, els New Orelans Saints.
Els Saints és un equip que fa 5 anys va perdre el seu estadi en mig de l'huracà Katrina, un estadi que es va convertir en un camp de refugiats, on el primer món va demostrar la seva feblesa contra la naturalesa, igual que avui esta passant una mica mes al sud, a Haití. Van estar un any com homeless, jugant cada partit en un camp diferent, però malgrat la precària situació els seus jugadors es van quedar per fer pinya i no deixar la ciutat sense equip, (es va comentar la possibilitat de canviar de ciutat la franquícia). A l'any següent, van fer una temporada espectacular, però van caure a lo que serien les semifinals, d'una superbowl que van guanyar precisament els Colt, així que l'historia tenia un duel pendent que ahir es va saldar. Els Saints van remuntar fent un partidas, arriscant en jugades completament anormals i això els va dur a un gran quart final.
Avui Bourbon Street , tot el barri francès, tota la ciutat, la ciutat on va néixer el R&B, del vudú (un altre cop com Haití), dels criols, de Tennesse Williams, de Louis Amstrong, on els enterraments son gairebé una festa, tota aquesta gent que va cinc anys estaven derrotats sortiran al carrer en un Mardi Gras (que mereix una entrada a banda) avançat, com guanyadors. La vida no els canviarà, però viuran el moment i seran feliços.
Sóc seguidor dels Washington Redskins, però aquest any, estava cantat, que "The Saints are coming"

Perdó

Perdó en la darrera entrada vaig penjar un vídeo, sense escoltar-lo abans, donant per suposat lo que no era lo que era. No tinc ni idea qui ha fet aquella versió...us deixo l'original, que diria que sona millor

Preguem

Degut a la darrera visita de Zapatero als Estats Units, volia escriure alguna cosa, però he anat tenint massa idees, i ja no se com ordenar-les, per fer una entrada mes o menys coherent.
Que és el "The Prayer Breakfast"? Una reunió d'un grup mig secret, lobby, colla de republicans canosos, gent amb mala idea i pitjors idees, que creuen en un Deu fet a la seva mida, un Deu blanc, amb barba canosa, omnipresent que castiga als dolents, sobretot si és de color negre o no parla angles. Darrerament aquest grupillo s'ha caracteritzat per que ja no sabien a qui portar, en el seu dia van convidar a Teresa de Calcuta, ara fa menys a Bono (suposo que el fet de ser irlandès era prou motiu per pensar en el seu grau d'espiritualitat), però aquest any o se'ls va perdre l'agenda o ja no tenien idees, o l'encarregat dels convidats és un catxondo de 3/4, van i conviden a un president d'Espanya, país sempre reconegut per tenir grans personatges místics i on la església (catòlica) ha sigut pal de paller del país i certs corrents molt poderosos (massa pel gust de molts). Però si alguna vegada Espanya ha tingut un president menys creient, ha sigut ara ja que Zapatero ha fet sempre bandera de la seva laïcitat i progressisme. (ecologista, igualitari, no discriminatori amb gais i lesbianes i transsexuals, bisexuals, i...etc). Alguna cosa ha fallat.
En fi arriba el dia i una cosa si que sabien de Zapa: esmortzar amb Obama be val una missa, o faig lo que sigui con tal de un altra foto amb l'Obama, ja que la que sortien les xiquetes no va quedar prou lluïda. (Sonsoles: mira que te avise, que no vayan de Miercoles, leñe!!!). Zapa fa els seus contactes, i algun assessor seu, que va ser educar en col·legi religiós, es curra unes quantes cites del Deuteronomi, on es parla de treball, immigració il·legal, i de que Espanya no està en crisis, ah .. i que no se on també es diu que visca l'amor lliure, desprès d'això i de que l'encarregat de llegir el Parenostre li va sonar el mòbil, just al moment d'iniciar la pregaria, crec que trigaran segles en convidar a cap lider mes vingut d'Espanya... (Ho sento Josep Lluís que se que volies ser el següent).
Resumint Zapatero se'n va a resar als Estats Units, i se n'olvida d'allò de: "A Dios rezando, pero con el mazo dando".
I calia tant per menjar-se uns croissants i un suc de taronja?
Si heu arribat fins aquí teniu premi, us deixo una mítica cançó de Simple Minds que va servir de banda sonora per The Breakfast Club.

Dibuix:J.L. Martin ("El jueves")

Violació de drets a la intimitat

Utilitzar internat a la feina, en us personal, és una cosa que mes qui menys ha fet. Saber les noticies del teu equip al diari esportiu favorit abans d'arribar a casa, veure la cotització de borsa, mirar el youtube el darrer vídeo de tal cantant, buscar els teus amics de pre-escolar al facebook i la cosa mes bàsica de totes, revisar el correu. Si tens Internet a la feina i no el tens censurat, segur que ho has fet mes d'un cop o et passes el dia directament fent-ho. Això si, el dia que vingui la tele a la teva feina tingues cura de que no et passi lo que a aquest treballador de Macquarie Bank. El vídeo es posa interessant a partir del 1.05min. i el pobre treballador al carrer, per "viciosillo".