Beowulf

 

Per tots aquells qui no ho sabíem, Beowulf és una de les primeres obres literàries en angles antic, algo semblant a La cançó de Roldan o El Cantar del mio Cid.
S'han fet varies versions cinematogràfiques però aquesta sembla realment esperançadora, dirigida per Robert Zemeckis (Regreso al futuro II i III, Forrest Gump, etc)i be, si mireu tota la gent que surt fot bona pinta, a mes alta tecnologia i efectes 3D per aturar un tren, de fet la major part de les coses son generades per ordinador, el futur del cinema en mans de màquines.
Fins l'hivern no la podrem veure, sigueu pacients.

Tropes republicanes creuen l'Ebre a Móra d'Ebre

Només em faltava saber que va passar al desembarcament a la plaça, i ves per on buscant per youtube, em trobo l'enllaç adequat. Us poso el vídeo també però si voleu fer algun comentari a l'original, estaria prou be. 69 anys després es recrea part de la nostra història. Espero que l'any que ve, es torni a fer, i si cada any una miqueta millor.

El Tour està mort

No em sorprèn, un dia guanyes una etapa ets un Deu, al dia següent estàs destrossat i ja no compten amb tu, però aconsegueixes al cap de res fer la etapa de la teva vida al tour. I passes a ser sospitós, i normalment culpable de dopatge. Se'ls demana massa als ciclistes, i crec que pocs han de ser els que no han caigut a la temptació de provar alguna cosa per ser millors, per poder triomfar, pel sols fet de no fracassar. L'Alexander estava predestinat a guanyar aquest any el Tour, al menys a estar allà al davant, una caiguda el va fer perdre totes les possibilitats, però la seva casta li va fer sorgir del no res, fa un parell d'etapes per al menys coronar una etapa com guanyador, ahir va donar tot un espectacle, van fer una etapa força brillant, atacs, atacs, i mes atacs, lo que la gent li demanem al Tour. Però ja tornem a ser un altre heroi caigut per culpa del dopatge, globus vermells de diferents orígens i cap a casa ell i tot l'equip. El ciclisme sota sospita, contra les cordes. Gran injustícia, ja que a quants esports no deu passar el mateix?, Els grans super campions van marxar quan van veure perillar que els podien descobrir? A les dos preguntes la meva resposta es Si, segur que molts mes esportistes es dopen i segur que grans llegendes recents del ciclisme, pentacampions inclosos van provar alguna vegada quelcom que segurament avui és il·legal.
No se la solució, però si volem veure grans etapes de muntanya, en un Tour de 3 setmanes ja sabem el preu que han de pagar els ciclistes.
Sort Vinokourov, per mi no ets un trampós només que t'han enxampat i a d'altres no, i gracies per la jornada d'ahir.

The last legionUna nova versió de la història d'Artur, d'Exaclibur i cia. Espero que millorin la darrera, que no serà gaire difícil, de moment li estan fent força campanya de publicitat. I vist lo vist....tornen les pelis de romans?

Un dubte que tenia
Alguna vegada havia vist onejar una bandera republicana espanyola amb un escut central, i reconec la meva ignorància ja que pensava que era un escut de la casa real. Vaig pensar que potser era la solució d'alguns per evitar problemes amb la legislació sobre banderes anticonstitucionals. El darrer cap de setmana durant la recreació històrica i la desfilada, la cavalleria portava una bandera amb escut, ja em va semblar una mica mes estrany, per que aquesta gent de les recreacions, això s'ho prenen mes en serio.
Presa de la curiositat he descobert que durant la II República Espanyola la bandera tenia també un escut com el que es pot veure, tant en la imatge annexa, com mes avall en la selecció de fotos de les jornades. La diferencia dels escuts és que en comptes de corona, aquesta porta una corona cívica o mural. I tampoc té l'escut de la flor de lis dels Borbons.Per un altra banda he descobert que en cap cas és pot dir que sigui una bandera anticonstitucional, com si que és el cas de la bandera amb l'àguila, ja que la republicana és part de l'historia democràtica, malgrat no sigui a dates d'ara l'oficial i l'altra doncs ja sabem tots d'on va sortir.
Animo des de aquí als espanyols a que tornin a instaurar la seva República, i als catalans a que fem lo que hem de fer d'una vegada, que ja va sent hora que se'ns passara l'arrós.

La justícia s'està tornant boja?
Fa uns dies va saltar la noticia sobre la polèmica portada de El jueves, la reacció de la premsa i de la blocesfera no va trigar en fer-se sentir. Era una noticia mediàtica, el típic setmanari satíric acusat en el s.XXI, després de 30 anys de vida, ara els hi venia tot aquest rebombori.
Potser va ser una venada monàrquica del jutge, però dia a dia la cosa sembla que en el fons lo que succeeix és que la justícia és va quedar anclada en un altra època.
Per mostra un botó, avui surt al diari la informació de que un jutge de Múrcia atorga la custòdia de dues filles al pare pel motiu de que la mare és lesbiana, i ha de decidir estar amb les filles o amb la seva actual parella. D'entrada que li treguin els fills ja és de per si una burrada, però que a mes li fan triar entre una cosa i l'altra, que s'esperava el jutge que la pobra dona decidís que es quedava amb només una de les filles i mitja companya?.
Sempre he cregut que els homes sortien perjudicats en el tema de les custodies, les visites, etc, però la realitat sempre supera qualsevol pensament.

Terra de Germanor

Durant els darrers dies a Móra d'Ebre, han tingut lloc les primeres Jornades Jornades Internacionals d’Història en els Espais de la Batalla de l’Ebre, organitzades per l'associació Terra de Germanor i la Universitat Rovira i Virgili.Durant els tres dies diferents ponents han estat fen xerrades varies sobre la Batalla de l'Ebre. A banda d'aquestos actes merament acadèmics i molt dedicats a entesos, s'han fet altres activitats paral·leles, un documental al passeig de pont, una obra de teatre, un concert de rock al que al final no vaig poder anar-hi, i com a element mes curiós i que la gent va poder veure va ser una recreació històrica i una petita desfilada.En un principi la infanteria tenia que creuar des de l'embarcador de Móra la Nova i pel pont (el de les arcades) entrarien la cavalleria, i alguns elements motoritzats, m'havien dit camions, sidecars, etc. Em vaig dirigir càmera en ma al pont i desprès d'un retard, com ja era d'esperar... em vaig veure a l'inici del pont, amb la cavalleria entrant, sense cap mes companyia i ningú al meu voltant per fer-hi una foto des de aquell punt, era la meva però la càmera va fallar les piles, em vaig cagar en tot, i vinga a córrer, mentrestant la infanteria havia creuat el riu i ja anava cap al castell, la meva vocació de reporter de guerra enfonsada en la misseria. Per sort vaig poder enxampar a la cavalleria davant de casa formiguilla i fer aquesta primera foto , on sense pensar-ho va sortir mitja bomba que adorna la pared, fet que a un bon company de l'altra banda del riu li va quedar una foto magnifica, però no tinc l'adreça del seu blog.

Anava amb retard i els cavalls van marxar al galop fins el castell, em vaig perdre tot lo que allí va succeir, i mes per culpa de quedar-me a la plaça de Baix xerrant una mica, fins que van tornar a baixar amb el tinent Eloi al cap davant.


A destacar el cos d'infermeres, amb alguna realment treta d'un túnel del temps de lo ben aconseguida que estava (la que està més a la dreta de la foto).


La cavalleria un altre cop, però ara tancant la desfilada.


Detall de l'abanderat davant la façana de l'ajutament.


Parada militar al passeig del Pont.


La tropa presenta armes, els soldats de la recració davant dels soldats recreats.


L'oficial en cap, explica als veterans que ara faran una revista, aquí va tenir lloc un moment mes de tota la col·lecció de sentiments d'aquestos dies, un dels avis va preguntar si podria saludar amb el puny alçat, i l'oficial li va dir que podia fer lo que vulgues que ara ja no havia garrot, l'home tot emocionat, va iniciar la revista amb les llàgrimes caient-li per la cara. Els seus companys el seguien igualment emocionats.




A la fi aquestos son els veritables herois, gent que va venir a defensar uns ideals, una manera de viure. Uns eren gent d'aquí amb ideals polítics, alters només eren gent anònima que li va tocar lluitar en una guerra que segurament no sabien que significava, altres com els brigadistes internacionals van deixar casa seva, el seu país, i van arribar a la riba de l'Ebre a deixar la seva vida, per defensar les seves idees i una República sentenciada abans d'hora a morir. Tots ells van lluitar, van sofrir i van ser derrotats militarment, però aquestos dies s'han guanyat el cor de molta gent, i ens han fer recordar que van lluitar per ells, però també per nosaltres.
La seva presència envoltada de tot l'ambient els hi donava un aura dels autèntics herois. Gràcies per la vostra lluita i per la vostra presència.

Españoles: la libertad de expresión ha muerto
Anit ens anàvem de copes i tornàvem torts a casa, i al bar vam comentar tota la jugada de la revista el Jueves, i aquest matí ressaca en cap, veig que el nou judge Dreed, defensor de la moral, la castedat, la corona, ha decidit tancar el web de El Jueves. Que tremolin El Punt, Cat Ràdio, Tv3, etc que no se com de moment s'han escapat, potser som tan perifèrics que ni ho saben que existeixen.
A la gent de El jueves, suposo que totes aquestes mogudes molta gràcia no els fa, però que preparin la punta al llapis que el dimecres que ve, han de demostrar que l'humor, la sàtira, la ironia, no fan mal, i menys quan diuen veritats com un temple.

No erem tots iguals davant la llei?

20 de juliol del 2007, però sembla que va ser ahir que un grup de militars una mica pirats es dedicaven a destrossar una de les repúbliques amb mes futur, idees i ganes de la vella Europa. vam canviar una corrent d'aire de progrés, justícia i llibertat, per tot lo contrari, opressió, foscor, silencis etc.
A la dictadura del general, li va continuar el govern del seu fillol, aquell monarca que havia de curar tots els mals, que ens van salvar d'un cop d'estat que ens tornava a un punt encara mes endarrere. El gran cap d'estat que va fer tot lo possible per fomentar la gran industria del país a l'hivern toca fomentar el ski i a l'estiu la vela a Mallorca. L'altra feina que li quedava era continuar l'especie, garantir un successor, aquell noi tant guapot amb la bandera els jocs olímpics. Tot perfecte, meravellós, "guapu", alt, llest, modern, es casa amb una periodista amb pares separats. Esta clar la família és moderna, es progressista, es com tota la resta de ciutadans, treballen i tenen un sou, poca cosa de la primera i molta de la segona; això s'empenyen en que son iguals que la resta.
Però vet aquí que el jutge de torn, uns d'aquestos mediatics ells; si els mateixos que no deixen votar una part significativa del poble basc, o que apliquen la llei anti terrorista a un xaval que envia mails, després de molts anys d'estudis, de moltes hores de carrera, oposicions, etc, ha vist que la família, perdó la Família no es tira pets, no es rota, no copulen (quedarà mes fi), en fi que no son iguals que nosaltres, son uns bitxes raros, i que no els podem humanitzar. Els ha castigat a que no poden ser portada de El jueves, amb la gracia que els ha fet segur, per que com tota la resta d'humans, Felipe quan va al lavabo mes d'una vegada s'ha portat El jueves. A mes que tampoc han quedat tan malament no se de que es queixen.
En fi un estat on el seu cap treballa poc, i els jutges treballen massa.
....ara seria flipant que arribes això a "altas instancias" i m'enviïn els GEOS
....per cert si es que heu de venir aquesta nit, segurament estire al passeig del pont que fan teatre "El barquito de papel", una obra sobre els temps de la República dins el marc de les Jornades Internacionals d'Història en els espais de la Batalla de l'Ebre.
Que tranquils estaríem sense els Borbons, Visca la República!!!

Dedicat a tots els amants de la monarquia

Ser rei no deu ser tant dolent, si en el fons alguna vegada tots em volgut ser el Sherk de torn per salvar la princesa, o poder cantar les 40 en copes, o si no mireu el muntatge sobre la cançó de Els Pets. A veure si algun dia m'animo i en faig un :).

Per començar Herois al poder

No se, hi ha cadenes de televisió que solen apostar per series de producció pròpia que duren lo que dura l'audiència , algunes guanyen en els rankings de se les mes ràpides en desaparèixer de la graella, el segon dia ja no hi son i altres fan un boom que se'ls hi escapa de la mà i no saben com acabar-la com podria ser Los Serrano o fan refregits com Aqui no hay quien viva en fi moren d'èxit. Poques arriben a fer grans megaseries que la gent, no cal un 20% del share, però continues parlant d'elles, temporada darrere temporada. Els americans d'això en saben prou fan grans èxits a base de constància i fidelitat. Quan la serie arriba amb un cert prestigi hi ha cadenes publiques que no saben que fer per carregar-se la audiència i la serie totes dues a l'hora, un exemple va ser la ja mítica Urgencias, canviant els dies, els horaris, l'ordre fins provocar el caos. I les privades a menys que sigui una bomba de serie doncs també es deuen a les xifres. Ara a l'antiga C+ podem gaudir de moltes sèries amb continuïtat, ja sigui House, Anatomia de Grey, que sense anar al ritme de l'original, pots seguir-les amb assiduïtat i saben quin dia, quina hora pots enganxar-te al quirofan de torn, o a un passeig entre morts, etc. Però la que em te robat el cor, que fa que la setmana es fa eterna fins que arribi el dimecres per poder veure Tv3 és Herois, tant complicada que semblava, que simple copiar X-Men i 4 poders mes i ara ja tots pendent de si peta o no peta New York, de mirar de pegar la katana encara que sigui amb superglue, de voler tenia una novena meravella entre les mans, per veure el futur, no sabre qui és mes dolent que l'altre, ni qui son els bons, massa coses, però si em te pillat i ja vull la segona temporada i un altra marató com la d'aquell diumenge, però tota la primera temporada seguida, sense descans, sense pauses, amb crispetes, pizzes i coca-cola. L'home que vola serà un traïdor sols pel poder?, l'animadora tornarà a dur el seu equip a la victòria?, en Hiro acabar el tetris?.

Uff moltes coses per contar

Coses que passen i un que esta una miqueta out,no se si donar culpes a la feina, a la vida a la son o als canvis però m'he passat un munt de dies sense dir res. Crec que potser tot ha sigut una mica de mandra, per que realment havia coses a dir, eleccions, governs d'esquerra, ajuntaments republicans al poble, fires mercats amb dese aniversari inclòs, viatges a Màlaga i ara les Ies. jornades internacionals d'història en els espais de la Batalla de l'Ebre. Realment moltes coses a dir i jo sense fer res, no tinc perdó, però se que em perdonareu.

Dedicat a tots els fans

Home que he de dir que no sapiguem, la teva entrada sobre la serie no va ser la millor del mon, però tranquil que aquesta tampoc ho serà, però desprès de canviar una tarda de diumenge fent el gos davant l'ordinador per fer el gos davant la tele i veure tota la tirada de capítols de Herois, si ja estava prou pillat, ara ja dec ser un malalt mes. Quan la gent parla d'una serie, o en fa parodies és per la seva importància, i si qui fa la parodia son els de Madtv, has d'estar orgullós, tot el personal d'una revista friky d'humor transportat a la tele, per fer-vos una idea si el jueves tingues un canal de tv propi, això si que seria un bon canal no com moltes de les coses que hi ha rondinant. Albert .... va per tu:

Moment publicitat

Se que aquesta no serà una gran aportació a la històra del bloc, però hi ha coses que toquen. És un anunci fàcil, ho hem vist en mils de correus spams amb coses semblants, però ara t'ho fan a la tele i només et surt allò de que cabrons... si és lo que volem, i hem caigut, som la nostra generació i som fruit de la publicitat. A tots aquells que no sabeu qui és l'Orzowei...mala sort.

Va no serè tant dolent i pel mateix preu us deixo l'entrada de la serie.

New York

Això tenia que ser la resposta a un comentari de l'entrada sobre Rothko feta pel miq, autor de la llumenera però, m'he començat a allargar massa, tant que crec que era millor fer una entrada nova dedicada a New York. En l'intercanvi de respotes jo li demanava que li donés records a una cantonada, per mi molt especial d'aquesta ciutat. el motiu es que hi ha una botiga de joguines que és diu FAO, sol tenir sempre aparadors espectaculars, i de dins et fa venir la idea de com seria una botiga de joguines segons Tim Burton. La botiga em té enamorat, bé...tinc que reconèixer que tota la ciutat em te captivat des de el primer cop que vaig sortir de l'estació de bus, i vaig respirar el seu aire, em vaig sentir com a casa. No se com deu ser viure, no se si sabria estar-hi, sortir d'un poble perdut al costat de l'Ebre i plantar-me amb els meus tracalets, a la gran city, però sempre ha estat la temptació.
Sempre que viatjo acostumo a no ser un turista, m'agrada passejar sentint-me un mes de la ciutat i mai millor dit, a una ciutat plagada de ciutadans i turistes a parts iguals, passejar per carrerons fora de rutes, mirar els aparadors sense buscar el típic souvenir, i et trobes anuncis de "Catalans mes barato que Andorra", això si en el temps que el $ era el $, ara deu ser encara mes descarat.
New York és una ciutat, però és una mare, t'adopta entre les seves avingudes i li agafes carinyo. Hi ha tantes coses que pots dir, els racons que has vist al cinema, les noticies, tots coneixem mil racons, fins i tot el Central Perk, que no existeix.
Per cert la foto és el tipic mug de I love NY...si en tinc una no puc evitar-ho i és que New York..t'estimo. Va per tu:

Avui

Se que es jornada de reflexió, però reconec que avui no podré pensar gaire....em sento d'una manera (diuen que potser es ressaca), però aquest vídeo ho defineix bastant be...per cert OBK m'agraden i que....? sóc friki i em pot agradar coses molt rares.

Dia de l'orgull friki

Ho reconec, sóc friki, freak, freaky o com vulguis dir-ho, ho sóc i no se si cal un dia en especial per reivindicar que ho sóc i que m'agrada ser-ho. Fa uns anys a algú se li va passar pel cap crear una data simbòlica per reivindicar que els seguidors del còmic, manga, ciència ficció, jocs de rol i una llarga llista de aficions aparentment minoritàries, estaven molt mes esteses de lo que un es podia imaginar. El dia que és va triar va ser el 25 de maig, data que es celebra l'estrena als Estats Units del capítol IV de la saga de cinema Star Wars, si aquella peli que vaig veure un temps desprès al cinema Avenida, una tarda de diumenge i que em va deixar acollonido, encara que per llavors era la guerra de las galaxias, i no sabíem per que posava capítol IV. Doncs encara que sigui el dia desprès com ahir estava jo fent altres frikades, ho penjo avui, i reconec que estic molt espès, serà per que és jornada de reflexió. Sentir flex i posar-me a dormir.

De link a link sorpresa em porto

Aquest serà un comentari una mica estrany, no ho puc evitar. Estava escoltant una selecció de vídeos al youtube, o sigui que pillo un i començo a afegir al playlist, fins que em canso. Li tocava el torn a un de Obrint Pas, titulat "No tingues por" de l'actuació al Palau Sant Jordi, abans de començar la cançó surt a parlar la Belen Agulló, germana d'en Guillem Agulló, un noi valencià assassinat l'11 d'abril del 1993, per la seva militància política i social. Del judici només un culpable i condemnat a 14 anys per homicidi, curiosament només va complir-ne 4 anys de la seva pena. Al poc temps va ser detingut per pertinença a una xarxa neonazi i ara es presenta a les eleccions per un partit ultradretà...(deixem-ho aquí) en la població de Xiva. La noticia la podeu llegir i veure els comentaris aquí. la curiositat m'ha fet anar a la web del partit en qüestió, una estètica imperial alemanya (crec que avui estic una mica light), i em trobo mes o menys lo que em pensava, menys la sorpresa de que han obert seu a un polígon de Tarragona, la Rambla és massa cara suposo. Per mes inri es presenten a les municipals (que diferent que són a Reus que presenten aquest gran partit que és la Cori) això si els mittings has de trucar per telèfon que et diran on son, per que cauen molt amagats (traducció textual).
Us deixo el vídeo que al menys os pot distraure, i si encara us aborrieu, doneu un cop d'ull al google i cerqueu la informació que falta, us asseguro que no te preu. Com a mostra una cosa que he trobar ara al mateix temps que escrivia, la foto no te preu, busqueu no sigueu dropos.

Ni oblidem, ni perdonem!

Avui toca personatges

Doncs o avui és dia friki i no ho sabia, però estic trobant moltes coses fora de lo comú, ja som raros els que ens dediquem a jugar a Warhammer, i això que les miniatures son petites, doncs ara mireu a que dedica el temps lliure aquest noi a fer-se escultures d'orcs. Es farà un exercit sencer?, Com serà el gegant?. 50 dies de feina, quina feinada.

Tot un personatge

Encara no se el per que, ni si cal un per que, però en Matt m'ha tret un somriure, be uns quants, a banda de deixar-me amb la boca oberta. Xaval ets un crack.