Tradicions

 Per molt que em pesi visc en un poble que va perdent les tradicions gota a gota i a vegades de raig en raig. Fa molts anys la meva mare, que ja no hi és li va preguntar a sa germana: "Mana... on està tota la gent que abans anava a les processons?" I la meva tia li va dir : "Allà dalt (indicant al cementeri). És cert que l'església catòlica ha fet molts errors i no cal escriure res per defensar-la, però malgrat ara la majoria de la població se proclama agnòstica o atea i alguns altres creients però no practicant, venim ens agradi o no d'una tradició cristiana, però sembla que sols ens quedem amb les coses bones, tipus vacances, regals etc... i em diràs. però és que el Nadal no deixa de ser la còpia d'unes tradició pagana anterior, encara m'ho poses millor és continuar una tradició per lo que escric aquesta entrada al bloc.

 Avui s'ha celebrat Corpus Christi, una exaltació de l'eucaristia i del cos de Crist inspirat en un miracle, però no és qüestió de fe és una tradició, i si no tenim moltes mostres de la nostra cultura que així ho demostren i podem dir exemples com la Patum de Berga, l'ou com balla, les catifes de colors i de fet la creació dels gegants i moltes peces del bestiari va lligat a la festivitat de Corpus, fins i tot els catalans podríem revindicar el Corpus de Sang tant o més que l'11 de setembre.

 A casa sempre hem fet davant de la botiga un petit altar, on la processo dels nens que han fet aquest any la primera comunió , acompanyats de familiars i el mossèn que treu en processo sota pali la custòdia, per tot el poble s'aturen, es prega i s'exposa la custòdia. Cada cop queden menys nens que fan la comunió, i no tots es tornen a vestir pel dia de Corpus, avui crec que sols eren 7. D'altars dispersats pel poble, crec que sols quedem tres famílies que muntem un, a banda del situat a la plaça de Baix que és de la parroquia. 

 Els nens, be... els pares també decoren l'arribada al temple amb catifes, a Móra les fem de pedres colorejades, però menys nens, menys pares, catifes mes petites.  

 En canvi altres pobles del voltant proper
si que els carrers s'esforcen per colaborar i guarnir els seus carrers a Móra ja no.

 Les veïnes de casa, que abans ens ajudaven,  s'han fet molt grans i ens donen suport quan poden moralment i s'emocionen amb detalls com avui que hem posat al costat de l'altar el bastó de la mare. I és que el fem per continuar la seva tradició, per intentar que aquestes coses no es perdin, que segurament es perdran en pocs anys, però volem ser tossuts, volem ser un poble viu, no un poble dormitori.