L’habitació era un autèntic desastre, poc quedava d’aquell
luxós despatx pel qual havien arribat a passar una bona part dels
artistes, banquers i influents membres de la societat civil, demanant
tot tipus de serveis, buscant informació dels seus amants, consells
per amagar draps bruts, i fins i tot encàrrecs especials, pels quals
Joe Shadow no tenia ni tarifa establerta.
Els calaixos, la majoria
estaven oberts amb el contingut sobreeixint la seva capacitat,
muntanyes de fulls i carpetes apilades per tots els racons, sense
cap tipus d’ordre establert, sobre una de les dos úniques cadires
de la sala, restes de pizza del restaurant de sota de l’edifici
dins d’una oliosa caixa partida per la meitat, una ampolla de
bourbon havia vessat bona part del seu contingut damunt de la catifa
amb el seu tap un parell de peus de distància. Damunt la taula un
marc de fotos amb el vidre trencat aguantava la imatge d’un jove i
atractiu soldat, condecorat, abraçant per sota la cintura a una
xicota de cabells gairebé daurats, ulls clars que ben bé hagués
pogut ser la musa d’un director de cinema. Un cendre ple fins dalt
de burilles, un calendari de sobretaula amb la data 23 d’abril
encerclada i un maleit telèfon que no parava de sonar fins que Joe
allargà el braç per empenye'l fora de la taula caient amb un so
sec.
Joe continua dormint, arropenjat damunt la taula. Sols duia
posada una samarreta de tirants, a un dels bíceps destacava un
àguila que envoltava una daga en un de tants tatuatges que li
decoraven la resta del cos. Va continuar intentant dormint o lo mes
similar que el seu cap li permetia.
No es va adonar de l’ombra que
es va moure sigil·losament a l’altre costat del vidre glaçat on
encara es podia llegir Shadow & Burn detectius. La maneta de la
porta va començar a girar, fins que el pany va cedir. La porta va
obrir-se lentament deixant pas a un home alt, elegantment vestit, que
amb molta cura d’on trepitjava deixà el seu barret i l’americana
al penjador que estava al costat de la porta, sota l’americana una
camisa blanca impecable, que va anar desbotonant, boto a boto, quan
acaba amb el ritual, la deixa també al penja-roba. En aquell instant
en Joe va intentar obrir els ulls per veure una esquena molt pàl·lida
decorada amb un enorme drac en flames.
Joe va intentar
incorporar-se, i va començar a buscar el seu revòlver amagat al
calaix de la dreta de la taula, nerviós l’agarrà entre les seves
mans, apuntant al cos del nouvingut que el mirava impassible, el dit
al gatell, el martell que es munta, però la bala no surt.
A l’altra banda del canó una veu gèlida, li diu «massa tard, he vingut a per tu» somriu i Joe sols crida en silenci.
Foto: IA
