Tradicions

 Per molt que em pesi visc en un poble que va perdent les tradicions gota a gota i a vegades de raig en raig. Fa molts anys la meva mare, que ja no hi és li va preguntar a sa germana: "Mana... on està tota la gent que abans anava a les processons?" I la meva tia li va dir : "Allà dalt (indicant al cementeri). És cert que l'església catòlica ha fet molts errors i no cal escriure res per defensar-la, però malgrat ara la majoria de la població se proclama agnòstica o atea i alguns altres creients però no practicant, venim ens agradi o no d'una tradició cristiana, però sembla que sols ens quedem amb les coses bones, tipus vacances, regals etc... i em diràs. però és que el Nadal no deixa de ser la còpia d'unes tradició pagana anterior, encara m'ho poses millor és continuar una tradició per lo que escric aquesta entrada al bloc.

 Avui s'ha celebrat Corpus Christi, una exaltació de l'eucaristia i del cos de Crist inspirat en un miracle, però no és qüestió de fe és una tradició, i si no tenim moltes mostres de la nostra cultura que així ho demostren i podem dir exemples com la Patum de Berga, l'ou com balla, les catifes de colors i de fet la creació dels gegants i moltes peces del bestiari va lligat a la festivitat de Corpus, fins i tot els catalans podríem revindicar el Corpus de Sang tant o més que l'11 de setembre.

 A casa sempre hem fet davant de la botiga un petit altar, on la processo dels nens que han fet aquest any la primera comunió , acompanyats de familiars i el mossèn que treu en processo sota pali la custòdia, per tot el poble s'aturen, es prega i s'exposa la custòdia. Cada cop queden menys nens que fan la comunió, i no tots es tornen a vestir pel dia de Corpus, avui crec que sols eren 7. D'altars dispersats pel poble, crec que sols quedem tres famílies que muntem un, a banda del situat a la plaça de Baix que és de la parroquia. 

 Els nens, be... els pares també decoren l'arribada al temple amb catifes, a Móra les fem de pedres colorejades, però menys nens, menys pares, catifes mes petites.  

 En canvi altres pobles del voltant proper
si que els carrers s'esforcen per colaborar i guarnir els seus carrers a Móra ja no.

 Les veïnes de casa, que abans ens ajudaven,  s'han fet molt grans i ens donen suport quan poden moralment i s'emocionen amb detalls com avui que hem posat al costat de l'altar el bastó de la mare. I és que el fem per continuar la seva tradició, per intentar que aquestes coses no es perdin, que segurament es perdran en pocs anys, però volem ser tossuts, volem ser un poble viu, no un poble dormitori.

Despatx

 

L’habitació era un autèntic desastre, poc quedava d’aquell luxós despatx pel qual havien arribat a passar una bona part dels artistes, banquers i influents membres de la societat civil, demanant tot tipus de serveis, buscant informació dels seus amants, consells per amagar draps bruts, i fins i tot encàrrecs especials, pels quals Joe Shadow no tenia ni tarifa establerta. 

Els calaixos, la majoria estaven oberts amb el contingut sobreeixint la seva capacitat, muntanyes de fulls i carpetes apilades per tots els racons, sense cap tipus d’ordre establert, sobre una de les dos úniques cadires de la sala, restes de pizza del restaurant de sota de l’edifici dins d’una oliosa caixa partida per la meitat, una ampolla de bourbon havia vessat bona part del seu contingut damunt de la catifa amb el seu tap un parell de peus de distància. Damunt la taula un marc de fotos amb el vidre trencat aguantava la imatge d’un jove i atractiu soldat, condecorat, abraçant per sota la cintura a una xicota de cabells gairebé daurats, ulls clars que ben bé hagués pogut ser la musa d’un director de cinema. Un cendre ple fins dalt de burilles, un calendari de sobretaula amb la data 23 d’abril encerclada i un maleit telèfon que no parava de sonar fins que Joe allargà el braç per empenye'l fora de la taula caient amb un so sec. 

Joe continua dormint, arropenjat damunt la taula. Sols duia posada una samarreta de tirants, a un dels bíceps destacava un àguila que envoltava una daga en un de tants tatuatges que li decoraven la resta del cos. Va continuar intentant dormint o lo mes similar que el seu cap li permetia. 

 No es va adonar de l’ombra que es va moure sigil·losament a l’altre costat del vidre glaçat on encara es podia llegir Shadow & Burn detectius. La maneta de la porta va començar a girar, fins que el pany va cedir. La porta va obrir-se lentament deixant pas a un home alt, elegantment vestit, que amb molta cura d’on trepitjava deixà el seu barret i l’americana al penjador que estava al costat de la porta, sota l’americana una camisa blanca impecable, que va anar desbotonant, boto a boto, quan acaba amb el ritual, la deixa també al penja-roba. En aquell instant en Joe va intentar obrir els ulls per veure una esquena molt pàl·lida decorada amb un enorme drac en flames.

Joe va intentar incorporar-se, i va començar a buscar el seu revòlver amagat al calaix de la dreta de la taula, nerviós l’agarrà entre les seves mans, apuntant al cos del nouvingut que el mirava impassible, el dit al gatell, el martell que es munta, però la bala no surt.

A l’altra banda del canó una veu gèlida, li diu «massa tard, he vingut a per tu» somriu i Joe sols crida en silenci.

Foto: IA

Joc mini diorama: Troba les diferencies

 Aprofitant la jornada de festa de Divendres Sant, he preparat un petit diorama seguint l'experiència anterior i jugant com a base en un altra figura de la serie de figures número 24 de Playmobil, aquest cop el caçador, (tramper) amb altres figures per fer-li companyia. 

 Aquesta és una de les linees que segurament més m'agrada, ja que ens porta a una època molt mitificada, com símbol de llibertat i aventura sobretot per les pel·lícules de les sessió de tarda del dissabte i llibres inspirats amb personatges populars com Daniel Boone o David Crocket i tot lo que representava la conquesa d'Amèrica. 

 Els trampers no només caçaven, també van ser dels primers europeus a explorar vastes zones desconegudes d’Amèrica del Nord. Van recórrer muntanyes, rius i planes, obrint camins i recollint informació valuosa per a futurs colonitzadors i governs. 

 Solien tenir bones relacions amb els nadius americans, amb els que comerciaven sobretot pells a canvi d'armes i utensilis.

 Amb la mirada actual, segurament trobem moltes foscors en el seu paper amb l'ajuda a la desaparició de les cultures indígenes, per la seva col·laboració amb la conquesta dels territoris.

 Són dues escenes molt similar però amb petites diferències, sou capaços de trobar-les? Hi ha molts petits detalls que les fan diferente, que espero que us agradi. Si els veieu, deixa-ho als comentaris. 

Joc a mini diorama de Playmobil: Serie 24, la Miss

 Avui porto una cosa completament diferent a les darreres publicacions, o potser no tant per que en el fons tot són coses que m'agraden.

 Normalment em trobo que hi ha moltes coses que tinc, que no les acabo de fer servir, sobretot quan tens molt Playmobil a casa i es queden per estrenar, i això no pot ser... les joguines són per jugar. 

 Se m'ha ocorregut fer un mini diorama amb algunes de les figures, en aquest cas  que pertanyen a la serie de figures 24 de Playmobil , però dins de la decoració hi ha un objecte que surt en un altra figura.

 He volgut recrear un camerino d'una miss desprès de guanyar la seva corona. Hi ha un total de les 3 figures que pertanyen a aquesta serie.

 Esperem que us agradi i ho trobeu.